El vicepresident de la Generalitat, conseller d’Economia i coordinador nacional d’ERC, Pere Aragonès (Pineda de Mar, 1982), ens atén la setmana en què el Govern ha aprovat els pressupostos pel 2020 i en plena crisi entre el seu partit i JxCat per la retirada de la condició de diputat al president Quim Torra. Una disputa que el cap del Govern ha resolt anunciant que convocarà noves eleccions quan els comptes siguin avalats pel Parlament.

Ens ha citat en una exposició plena de dades sobre la sanitat pública catalana. Estem en campanya?

No, no estem en campanya electoral. Aquesta exposició del Palau Robert es diu Universal, i en l’àmbit de la salut hi ha una clara aposta en el projecte de pressupostos. Aquest any acabarem amb 1.400 professionals més en l’atenció Primària, 8.000 més en el conjunt del sistema en relació a l’últim pressupost aprovat.

Acabem una setmana complicada. Hem vist una crisi de govern, els presos polítics al Parlament i una convocatòria electoral sense data. N’està satisfet?

No, no n’estic. Perquè, si no, no estaríem en una convocatòria electoral. M’hauria agradat poder aprovar els pressupostos i que el Govern continués, però respectem la decisió del president. És cert que recomptar l’independentisme i veure quines propostes estratègiques tenen més suport electoral també ens hauria d’ajudar a refer la unitat, perquè cal una estratègica compartida. Sobretot amb una oportunitat com una taula de negociació amb l’Estat.

¿El normal no seria convocar i després aprovar pressupostos?

Estem en una situació d’absoluta excepcionalitat per la dinàmica repressiva. Si ara no aprovéssim els comptes del 2020, funcionaríem amb els de fa tres anys. Necessitem posar el país al dia i, per això, als pressupostos també hi ha una clara aposta en l’àmbit d’educació, des de les llars d’infants fins a la reducció de les taxes universitàries. També mirant al futur: farem una inversió nova de 2.000 milions d’euros. Per tant, desaprofitar l’oportunitat d’un consens sobre pressupostos seria una absoluta irresponsabilitat.

S’han conjurat per aprovar-los? Perquè hi ha punts com la fiscalitat que incomoden els seus socis.

Seria molt estrany que un soci del Govern que ha negociat des del primer dia es fes enrere. La meva confiança és plena. L’acord de JxCat i ERC amb els comuns permetrà l’aprovació dels comptes. Des de la diversitat política deixem de banda el partidisme i prioritzem el país.

Una pista per al futur?

Seguirem tenint uns parlaments diversos. S’han acabat les majories absolutes. Aquella vella dicotomia del pujolisme o el socialisme metropolità s’ha acabat. Per tant, aquest acord és una lliçó de cara al futur.

Són uns pressupostos en equilibri.

Malauradament...

Els serveis socials catalans hi arriben exhaustos.

Portem molts anys d’ajust. Va haver-hi un primer inici de reversió de les retallades el 2015, i ara el que fem és dibuixar l’horitzó de futur en inversions, però també en polítiques socials. Treball i Afers Socials és un dels departaments que percentualment més creix. Les polítiques d’infància, la renda garantida a la ciutadania i les polítiques d’ocupació reben un fort impuls.

L’equilibri significa complir amb l’Estat i alhora amb Europa, però deixar de gastar i invertir.

Un pressupost en equilibri hauria de ser motiu de molta satisfacció. Però no hem d’oblidar que cal capacitat inversora, i això demana un marge de dèficit que el govern espanyol ha decidit unilateralment que es queda per ell i per la Seguretat Social. A partir d’aquest exercici, les comunitats autònomes no tindran cap marge de dèficit possible. Això permet al govern espanyol incomplir els seus propis objectius.

¿Vostè està disposat a demanar una negociació sobre dèficit, sobre sistema de finançament?

En la qüestió del dèficit exigirem que es revisin els objectius. És fonamental recuperar capacitat inversora i, en el cas dels ajuntaments, com a mínim revisar la regla de despesa.

De fet, encara ens retrotraiem als nivells d’inversió de fa anys...

Exacte. Les prioritats en la sortida de la crisi han estat resoldre primer les urgències i necessitats: recuperar les aportacions i prestacions directes a la ciutadania. Hem hagut d’esperar a recuperar les inversions, que és el que estem fent en aquest pressupost, amb un augment de més de 400 milions en les inversions respecte a l’últim pressupost (2017). Ens situem en 2.000 milions d’inversions noves.

¿Té previst que hi pugui haver un alentiment de l’economia?

La nostra previsió és de l’1,9%, per sobre de la mitjana de la zona euro. Creixerem per sobre d’economies com l’alemanya en potència industrial, de l’holandesa en obertura exterior o dels països nòrdics en pes del sector públic. Depenem de l’evolució a nivell global perquè la catalana no és una economia tancada. Però jo confio que podrem reforçar el creixement en lloc d’alentir-lo. Per les noves polítiques del BCE i per la consciència de totes les administracions que cal recuperar la inversió.

¿Podrà utilitzar els ingressos dels impostos mediambientals, tenint en compte els recursos al Tribunal Constitucional (TC)?

N’estic convençut. El nou impost, que afecta bàsicament instal·lacions elèctriques i producció d’energia i telecomunicacions, l’ha validat el TC a Extremadura.

Tenim experiència contrària.

Sí, però també en tenim de la nostra fermesa en la recerca de noves fonts d’ingressos. Amb tot, no ens ha de fer distreure de la llosa del dèficit fiscal de 16.000 milions d’euros, el 8% de tota la riquesa que es produeix durant un any al país.

¿Reclamarà a la Moncloa que es facin públiques les balances fiscals?

Evidentment, i també la publicació transparent de les dades per poder elaborar les balances fiscals. Vull recordar que la publicació de les balances fiscals a la Generalitat és obligatòria per llei des del 2012.

¿Negociarà un nou sistema de finançament?

No ho veig. Crec que no és realista pensar que podem tornar als anys 90, a les negociacions clàssiques. Ara n’hi ha una altra, una taula de negociació política per posar sobre la taula l’autodeterminació i l’amnistia dels presos i els exiliats.

¿Sense reivindicacions econòmiques?

Les qüestions econòmiques del dia a dia tenen altres fòrums com la comissió bilateral Estat-Generalitat. I hi demanem el compliment de la llei, perquè l’Estat ha estat incomplint les lleis sistemàticament en el finançament de Catalunya. I en relació als pressupostos generals de l’Estat, primer cal activar la taula de negociació i, llavors, podrem considerar parlar d’uns possibles pressupostos amb els quals serem absolutament exigents.

Dijous va parlar amb Pedro Sánchez sobre la taula de diàleg, que durant unes hores va perillar. Com va anar la conversa?

Vam posar sobre la taula que els acords hi són per complir-los. No podem esperar a eleccions per posar les bases de la solució del conflicte perquè, al marge del resultat electoral, tots sabem que qui tindrà Pedro Sánchez al davant seran les forces independentistes, com a mínim.

¿La seva arma negociadora és el pressupost estatal?

Tenim la responsabilitat d’utilitzar els 13 diputats d’ERC per avançar en el nostre projecte independentista, i totes les votacions que pugui fer ERC al Congrés estan subordinades a aquesta voluntat. El govern espanyol s’ha vist forçat a la taula per l’aritmètica, i no per voluntat. Per tant, som escèptics i hem de ser molt exigents.

En concret, què n’espera d’aquesta taula a curt termini?

Activar la via política i desactivar la via judicial en funció de la capacitat d’intervenció del govern espanyol en aquest àmbit -que en té, formal i informal-. La independència de Catalunya és un projecte legítim i així ho ha d’admetre el govern espanyol.

¿El futur d’ERC està lligat a l’èxit d’aquesta taula?

A l’inrevés. És l’èxit de la força d’ERC el que pot garantir la via de la negociació política. Un bon resultat d’ERC és la millor garantia que l’Estat es veurà assegut a la taula.

Quin marge de maniobra té Sánchez?

No som il·lusos ni venem motos a la gent. No sabem si això serà la resolució del conflicte, treballarem perquè ho sigui. El que sabem és que no hi ha pla B. No hi ha una estratègia alternativa que no sigui votar en pau, sense que la policia carregui. Un referèndum reconegut.

¿L’única estratègia és la negociació?

És la que hem adoptat. Si en algun moment ens pot fallar, caldrà acumular molta més força per a un nou pas endavant, però ara no hi ha a la societat catalana capacitat per fer una altra estratègia. Tot el que queda és retòrica, que està bé, però a la pràctica només podem anar cap a la taula de negociació.

En altres moments sí que hi havia oberta una via d’unilateralitat.

Perquè l’Estat actuava unilateralment. La unilateralitat no la tries. Al final l’aplica qui pot exercir-la, i l’Estat pot perquè té la força coercitiva. Evidentment no renunciem a cap via democràtica, però ara tenim una oportunitat que cal aprofitar.

Aquesta estratègia és diferent de la dels seus socis de govern i contrincants electorals.

No, no és diferent.

Tenen la mateixa estratègia?

Caldria preguntar-ho a ells. En un primer moment, quan vam defensar la taula de negociació hi havia escepticisme, crítiques. Però després quan es consolida tothom hi vol ser, i ho celebro. No està pensada per asseure-hi ERC, sinó el Govern amb el president al capdavant.

Ha dit que no volen vendre cap moto. En algun moment ho han fet?

Probablement en algun moment tens unes expectatives que, com que no tens una bola de vidre, no s’acaben complint. Crec que sempre hem estat honestos sobre els objectius, i que hi podem arribar d’acord amb l’anàlisi de la realitat que tenim.

I això és el que alguns els retreuen amb qualificacions de traïdors...

Si anem amb retrets, no avançarem. El meu adversari és l’Estat que impedeix la independència amb repressió. Equivocar-nos d’adversari seria un gran error.

¿El president Torra el va informar del discurs que faria al Parlament?

Vam estar parlant, jo era coneixedor de la seva posició i ell va fer un discurs en línia amb el seu plantejament. Però qui posa en risc l’escó del president no és el Parlament, sinó la Junta Electoral. Responsabilitzar el company de trinxera dels atacs que reps de davant no és adequat. No hi podia estar d’acord.

I van escenificar el trencament d’aquesta unitat estratègica.

Dilluns no vam donar la imatge que a tots ens hauria agradat.

¿Va contemplar que el president expulsés ERC o a vostè del Govern?

No. El president sempre m’havia manifestat que no volia fer canvis al Govern i no tenia cap dubte de la seva paraula.

¿Es continuen passant factura els dos principals partits sobiranistes per com va acabar l’any 2017?

Hem de superar qualsevol dinàmica de retrets. Si hem de seguir avançant, ho haurem de fer junts. No sabem en quines proporcions ni en quin ordre, però ens necessitarem.

Junts però lluitant per l’hegemonia.

Cap partit ha nascut per ser petit, però l’hegemonia important no és la de partit, sinó que la idea de la independència és necessària per millorar les condicions de vida de la gent. I aquesta hegemonia no la tenim en el conjunt de la societat.

¿Comparteix la idea de Carme Forcadell que es va desatendre una part de la societat?

Entenent que hi ha gent que llegeix la realitat de manera diferent, hem de poder aproximar-nos-hi perquè el nostre projecte no exclou ningú i no és identitari. Si no, jo hauria de partir-me per la meitat i enviar una meitat cap a Andalusia.

¿Les eleccions es convocaran immediatament després del pressupost?

Això ho decidirà el president de la Generalitat, i respectarem la decisió.

No en van parlar?

Em va dir que la seva intenció era que [les eleccions] fossin un cop aprovat el pressupost. Entenc que seran correlatives.

¿Tot s’alinea perquè vostè sigui el candidat d’ERC a les eleccions?

A ERC no renunciem a la immunitat d’Oriol Junqueras. Continuarem treballant-hi i, si la recupera, ¿quin millor candidat tindria ERC que el nostre líder?

Però siguem realistes...

En el cas que no pogués ser Oriol Junqueras, ho decidirà el partit. Això no va de voluntats personals, sinó de decisions col·lectives.

Sí. ¿I de no tenir al davant candidats forts per al mateix càrrec, com el president del Parlament, Roger Torrent?

Vull agrair a Roger Torrent les seves paraules. És un dels actius més importants que té ERC i estic convençut no només que farà molta feina en el futur, sinó que aquesta feina la farem plegats.