ENTREVISTA

Pilar Urbano: “Joan Carles I ho sabia tot: l’agenda de la infanta Cristina era l’agenda del rei”

Entrevista a Pilar Urbano, periodista d’investigació i autora de ‘La pieza 25. Operación salvar a la infanta’

Una foto firmada de Joan Carles I i Sofia amb el relleu d’una corona presideix el seu despatx, davant per davant d’El Retiro. L’acompanya un dibuix fet per la mateixa reina Sofia de les vistes de la seva habitació al Palau de Marivent. A només tres passes, una paret sencera amb una biografia visual constata més de mig segle de vida periodística. Instantànies d’ella amb Felip VI en plena adolescència, Adolfo Suárez en campanya, de copes amb Leopoldo Calvo-Sotelo, a la tele amb Felipe González, a l’aeroport amb Santiago Carrillo... Fins i tot amb Jordi Pujol. Pilar Urbano (València, 1940) sap de primera mà què és el poder. Però no li té por. Al llibre La pieza 25. Operación Salvar a la Infanta (La Esfera de los Libros) relata l’entramat creat per la casa reial, el govern espanyol i la Fiscalia General de l’Estat per evitar la condemna de la infanta Cristina en el cas Nóos. I compta amb un testimoni de luxe: el jutge instructor José Castro. Podria semblar un “ thrille r legal”, però estem davant de realitat pura i dura.

Quines similituds veu entre les pressions polítiques a la justícia en el cas de la infanta i el cas català?

Cal fer primer la prova del cotó fluix. La justícia ha de ser verge, però depèn del jutge. José Castro va rebre moltes pressions -fins al punt d’anar en bici a la feina per despistar el CNI-, però va resistir. Després, en el cas Nóos va haver-hi un cop de poders. Ara, per anar bé, el jutge Pablo Llarena ha d’estar fora de cobertura, desconnectat, per portar la causa per rebel·lió al Suprem. I sembla que ho està fent.

Com va ser aquest cop de poders per no condemnar la infanta?

La pressió més forta va ser la del fiscal del cas, Pedro Horrach, que es converteix en paladí defensor de la infanta. Rep ordres de dalt, de tota la jerarquia: del llavors cap d’Anticorrupció, Antonio Salinas; del fiscal general de l’Estat, i del llavors ministre de Justícia, Ruiz-Gallardón. I si segueixes més amunt, del mateix Mariano Rajoy, perquè afectava el rei i la Corona. Això no és una cosa verbal. És un document escrit per Horrach que es diu Salvar a la Infanta i que envia a Salinas. Aconsegueixen així obrar el miracle de Santa Samantha, que en dic jo, pel nom de la presidenta del tribunal del judici oral: per una porta va entrar la infanta imputada i culpable i per l’altra en va sortir absolta i innocent sense haver desmuntat ni un dels 14 elements incriminatoris que el jutge Castro havia consignat sobre ella.

Anem als fets: quin paper tenia Cristina de Borbó en la trama?

La infanta, segons Castro, és “l’eminència grisa” de la trama. No només partícip a títol lucratiu, que és el que ha sortit, sinó que és una cooperadora indispensable. De tal manera que, sense figurar la infanta, esposa d’Iñaki, filla del rei, Urdangarin no hauria pogut delinquir perquè no hauria tingut accés a les fonts il·lícites del diner. Ell penja la samarreta i al cap de 48 hores ja està en desenes de consells d’administració. A més, ella no té problema a posar-se en llums de neó al capdavant de l’Instituto Nóos com a altesa reial per ser el màxim reclam.

Què sabia de tot això el rei emèrit?

Joan Carles I ho sabia tot: l’agenda de la infanta Cristina era l’agenda del rei. D’entrada, Joan Carles I envia ja el seu advocat a Urdangarin perquè els assessori entre el 2002 i el 2003. Parlem d’una trama que no es construeix en un dia.

Eren continus tractes de favor?

Jo no dic que el rei [emèrit] hagi robat, el que dic és que ha afavorit. Va desplegar tota la influència que tenia. En un correu de Diego Torres, Urdangarin demana un minut a Joan Carles I perquè els ajudi a aconseguir un patrocini de 110 milions del rei de l’Aràbia Saudita.

Quin cost ha suposat per a les nostres butxaques?

Hi ha una mena de gentussa del CNI que es dedica a intimidar l’advocat de Diego Torres quan comença a difondre aquests mails que inculpen Urdangarin, la infanta i el rei. Regiren el seu despatx, intimiden els seus fills... També hi ha un pirata informàtic a sou del CNI que rastreja tots els correus electrònics de la infanta. No se n’ha trobat cap.

Per això acaba abdicant?

Recordo que un cop vaig parlar amb Rafael Spottorno, el llavors cap de la Casa del Rei, i li vaig recomanar que si volien salvar la cosa calia arraconar ja el pare per posar el fill a l’aparador. El 2014 abdicava.

Com s’ha pres el llibre l’actual Casa del Rei?

Felip VI ha desterrat la seva germana. Un dels indicis que el rei actual no es creu la innocència de la infanta és que aquest llibre no ha creat la mínima molèstia a la casa reial.

¿Considera que l’1-O ha sigut el particular 23-F de Felip VI?

Són coses diferents. El 23-F Joan Carles I va haver d’apagar un incendi que sense voler havia encès ell. Havia provocat un cop de govern que va descarrilar en un cop d’estat. No eren unes mans innocents. I això ho demostro a La gran desmemoria. No m’ho invento. Després de l’1-O, en canvi, Felip VI havia d’actuar. El del 3 d’octubre va ser un discurs aspre, però em va agradar perquè calia una veu per sobre de i al marge de totes les autoritats. Rajoy estava desautoritzat -de fet ha passat la patata calenta al poder judicial- i calia la veu d’un cap d’estat.

Més continguts de