Els conservadors imposen Barrientos per presidir el TSJC

BarcelonaEls conservadors s'han imposat per àmplia majoria en la tria del nou president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha escollit per 12 vots a 9 al conservador Jesús María Barrientos, integrant de l'Associació de Jutges i Magistrats Francisco de Vitoria. Ha guanyat així a l'actual president, el progressista Miguel Ángel Gimeno, integrant de Jutges per a la Democràcia. Es tracta d'una tria que tindrà incidència directa en el procés sobiranista, perquè és el TSJC el l'òrgan que haurà d'executar, entre altres coses, les ordres del Tribunal Constitucional sobre el procés d'emancipació nacional i haurà d'estudiar la querella contra l'expresident Artur Mas pel procés participatiu del 9-N.

El nou president del TSJC va ingressar a la carrera judicial el 1985 i ha treballat als jutjats d'Astorga (Lleó), al jutjat número 26 de Barcelona i al de San Vicente de la Barquera (Cantàbria). El 1988 va ascendir a magistrat i va ser destinat a l'Audiència Provincial de Barcelona. A més, ha treballat a la sala del contenciós administratiu i a la civil i penal del TSJC, on treballava actualment. La consellera de la Presidència, Neus Munté, ha evitat pronunciar-se sobre la tria: "El podrem valorar a través de la seva feina".

A banda, ha estat consultor de la UE i de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament i ha col·laborat com a professor a la Universitat Pompeu Fabra, a la UB i al Centre d'Estudis Jurídics de la Generalitat. Ha quedat fora també el president de l'Audiència de Girona, Fernando Lacaba, de la conservadora Asociación de Profesionales de la Magistratura (APM).

No preveuen ruptura de Catalunya

Durant el seu examen davant la Comissió Permanent del CGPJ encarregada d'analitzar les candidatures dels tres aspirants, van assegurar que no contemplen un escenari de ruptura a Catalunya i, en qualsevol cas, van garantir que els òrgans judicials faran complir la llei en qualsevol cas. Precisament, aquest dimecres la Fiscalia s'ha oposat a investigar la declaració rupturista del 9-N al·legant que ja va ser suspesa pel Tribunal Constitucional.

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ja ha deixat clar que el nou president del TSJC "no ha de tenir cap problema" amb les causes relacionades amb el procés sobiranista -tema estrella de l'examen als aspirants- perquè s'ha de limitar a "aplicar l'estat de dret i i les lleis".

En declaracions a RNE, també ha explicat que el govern no ha impugnat la presa de possessió del president Carles Puigdemont perquè l'Estatut no obliga a cap fórmula en concret. Ara bé, davant la conselleria d'Afers Exteriors i la comissió d'Estudi del Procés Constituent ha defensat la necessitat de recórrer-la "per garantir que no s'incompleix la legalitat". "El pensament no delinqueix, no impedirem que es parli, però si és per generar documents que donin suport a un procés d'independència haurem d'estar a sobre per garantir que no s'incompleix la llei", ha argumentat.

En canvi, la consellera de Presidència, Neus Munté, ha expressat respecte per l'elecció del CGPJ i ha evitat valorar-ne les declaracions fetes durant l'examen per al càrrec, en què va dir coses com que a Catalunya no hi volen destinació els magistrats per "la falta d'estabilitat familiar i professional que provoca el moment actual que viu Catalunya i a les incerteses que genera": "No el valorarem per les declaracions que pugui haver fet amb anterioritat sinó per allò que faci en l'exercici del seu càrrec".

En l’entrevista davant el CGPJ, Barrientos també va demanar al màxim òrgan del poder judicial espanyol "que assegurés la imparcialitat dels magistrats que porten causes judicials a polítics aforats". Ho va dir en referència a les investigacions judicials del procés participatiu del 9-N i al fet que el jutge instructor del cas, Joan Manel Abril, va ser designat al TSJC a proposta de CiU al Parlament.

Santi Vidal el titlla de "reaccionari"

El senador d'ERC Santi Vidal -que va ser suspès com a jutge per la seva participació en l'elaboració d'un esborrany de constitució catalana- ha titllat Jesús María Barrientos de "reaccionari", i ha considerat que el seu nomenament suposa "un atac directe" a la independència del poder judicial.

Investigació contra el jutge del 9-N

A més, el promotor de l'acció disciplinària del CGPJ, Antonio Fonseca-Herrero, ha sol·licitat al jutge instructor de la causa oberta després de la consulta del 9-N, Joan Manuel Abril -magistrat del TSJC a proposta del Parlament- , que informi sobre les suposades dilacions en l'impuls del procediment que va denunciar el desembre el sindicat ultra Manos Límpias. Segons ha informat Europa Press, Fonseca-Herrero ha obert diligències informatives a partir de la queixa segons la qual Abril dirigia la instrucció de forma "injusta" en benefici d'"interessos polítics". Fonseca-Herrero ha reclamat també informació sobre els passos seguits en la instrucció del cas. En funció d'aquestes informacions decidirà si incoa diligències disciplinàries contra el magistrat.

El jutge va admetre a tràmit les querelles contra els promotors del procés participatiu del 9-N el mes de gener del 2015 i no va fer les primeres declaracions fins el juliol. A Mas, l'exvicepresidenta Ortega i l'exconsellera Rigau, no els va interrogar per un suposat delicte de desobediència fins l'octubre del 2015, passades les eleccions del 27-S.

El ple del CGPJ també renova la presidència dels tribunals superiors de justícia d'Andalusia, Castella-la Manxa, Castella i Lleó i el País Valencià, i vota la proposta del president del Consell, Carlos Lesmes, d'integrar al vocal progressista Rafael Mozo a la Comissió Permanent del CGPJ, òrgan en el qual resideix el control de govern dels jutges. També es renoven tres de les quatre comissions legals -la Permanent, la d'Afers Econòmics i la de Igualtat-, tal com preveu la Llei orgànica del poder judicial. La Comissió d'Igualtat seguirà presidida per la magistrada progressista Clara Martínez de Careaga.

A més, el poder judicial haurà de suplir també el fins ara president de l'Audiència Provincial de Barcelona, Pablo Llarena Conde, que ha estat escollit per substituir Joaquín Giménez García com a magistrat de la sala segona del Tribunal Suprem. Giménez García va deixar vacant la plaça en jubilar-se. Llarena forma part de la conservadora Asociación de Profesionales de la Magistratura.