Puigdemont i Comín presenten la llista a les europees com a prova que la unitat de l'independentisme és possible

L'expresident insisteix que si és escollit tindrà immunitat i repta l'Estat a impedir-ho

L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i l'exconseller Toni Comín han oficialitzat aquest dimecres la seva candidatura en el primer i segon lloc de la llista de Junts per Catalunya a les eleccions europees. Junts per Catalunya - Lliures per Europa és el nom que pren aquest projecte polític que no va de la mà d'ERC, com Puigdemont i el mateix Comín encara defensen, però que es defineix com una llista transversal que demostra "unitat". Comín havia concorregut a les últimes eleccions amb ERC i, per això, Puigdemont ha defensat que la imatge que donen presentant aquesta candidatura compleix amb la demanda del poble de Catalunya d'unitat de les forces independentistes: "No només prediquem unitat, la practiquem", ha etzibat l'expresident a l'exili. 

Puigdemont ha elogiat la figura de Comín per "no haver fallat mai" i l'exconseller de Salut ha tornat a fer una crida perquè les forces independentistes vagin juntes a les eleccions, perquè considera que "la unitat ha donat fruits". "Nosaltres fem aquesta candidatura perquè dona continuïtat a l'experiència que hem estat tenint durant aquest any d'exili", ha explicat Comín. 

ERC avisa Comín que la decisió d'anar amb JxCat tindrà "conseqüències" però assegura que no el deixarà caure

A la llista de Junts per Catalunya els segueixen la també exconsellera a l'exili Clara Ponsatí, l'exeurodiputat per Eusko Alkartasuna Gorka Knörr i la consultora política resident a Brussel·les Erika Casajoana. Tots cinc han presentat la proposta com un projecte polític que vol internacionalitzar el procés català i presentar-lo a Europa, no com un problema, sinó com una solució. Puigdemont ha explicat que defensaran una Europa més "diversa" amb la voluntat que el dret d'autodeterminació dels pobles sigui reconegut. També ha reptat aquelles "parts de les institucions europees que no volen escoltar les seves reclamacions" a haver-les d'escoltar des de dins mateix de les institucions si és escollit eurodiputat.

Però si Carles Puigdemont o qualsevol dels exconsellers és escollit per entrar al Parlament Europeu s'obren diversos interrogants. D'una banda, com assumiran l'acta d'eurodiputats si, com ja han reiterat fonts del Parlament Europeu, és la llei electoral espanyola la que delimita la presa de possessió del càrrec. Segons la Junta Electoral Central, el càrrec s'ha de prometre "físicament" a Madrid, però l'expresident sosté que hi ha precedents com el de Ruiz Mateos en què ja JEC es va desplaçar perquè la llei diu que s'ha de prometre "davant" la Junta Electoral. 

Al mateix temps, Puigdemont sosté que un cop és escollit eurodiputat compta amb immunitat i que, per tant, les autoritats espanyoles no podrien detenir-lo si torna a Espanya. Quan va anunciar que es presentaria, l'expresident ja va assegurar que si era escollit tornaria a Catalunya. Aquest dimecres no ho ha dit de manera tan explícita, però sí que ha reptat l'Estat a impedir-ho, convençut que les institucions europees "protegiran el seu dret" i que si Espanya decidís "saltar-se les normes, obriria un precedent preocupant per la seva permanència a la UE". L'expresident té clar que es lliurarà una batalla judicial que acabarà a la Justícia Europea i, segons Comín, els seus advocats els han presentat els arguments suficients per convèncer-los que és possible guanyar-la. 

L'altre interrogant que s'obre és amb quin grup parlamentari voldria asseure's Junts per Catalunya. Puigdemont ha explicat que serà aquell que defensi clarament el dret a l'autodeterminació i els drets humans, cosa que li deixa poques opcions si l'Eurocambra es mantingués com fins ara perquè els Verds/ALE és el grup que és més ferm en aquest posicionament i és justament el grup del qual formen part els eurodiputats d'ERC. 

Més continguts de