Puigdemont avisa que cal tornar al “conflicte”
L’expresident proposa refer la unitat a través d’un espai de coordinació de les estratègies dels partits
BarcelonaCarles Puigdemont va prendre ahir la paraula en el debat que manté obert l’independentisme sobre el camí a seguir. Ho va fer amb la publicació del llibre Re-unim-nos. Reflexions sobre el retorn a la unitat (La Campana), en què l’expresident de la Generalitat fa una crida als partits a refer la unitat estratègica i a assumir que l’Estat mai negociarà un referèndum pactat. Un escenari que, opina, deixa com a “únic camí” cap a la independència el del “conflicte” i la “confrontació amb l’Estat”. “Fomentar la idea que la independència pot arribar per altres camins no és realista, i em temo que ara ja tampoc no és honest”, conclou.
Al llarg del text, l’expresident de la Generalitat augura que l’Estat no acceptarà mai el dret a l’autodeterminació per molt que s’eixampli la base. Tampoc en el cas que l’independentisme arribés a obtenir un 65,5% dels vots. Puigdemont, que considera una “fantasia” parlar de diàleg, negociació o referèndum acordat, defensa que avui, “lamentablement, el realisme polític exclou una resolució dialogada i negociada amb l’Estat sense passar abans per una nova etapa de confrontació”. “El terme confrontació no és agradable, però no el podem defugir”, subratlla l’expresident, i apunta que es tracta d’una confrontació de llarg recorregut en què s’intercalaran “fases de baixa intensitat i d’altres en què serà més alta”. Sense detallar com s’ha de canalitzar aquest conflicte, Puigdemont sí que remarca que en tot moment l’independentisme ha de fugir de les “provocacions” i s’ha de moure en el terreny de l’acció directa no-violenta, la resistència activa no-violenta, les accions de boicot pacífic i les objeccions fiscals.
L’expresident admet, però, que tampoc la seva recepta del conflicte garanteix que Catalunya pugui assolir la independència, i avisa que abans de transitar aquesta via cal que l’independentisme respongui dues preguntes: si està disposat a suportar l’onada repressiva que desfermarà l’Estat -i que, segons ell, podria arribar també a la il·legalització dels partits independentistes- i si té prou força i està en condicions de mantenir aquest pols amb l’Estat. En cas que la resposta a aquesta última pregunta sigui negativa, Puigdemont en planteja una tercera: quant temps cal per què l’independentisme estigui preparat?
La investidura de Sánchez
Per donar contingut a aquesta proposta, però, l’expresident apunta que cal acabar amb “l’estratègia de la desunió” que s’ha apoderat de l’independentisme des del 21-D. Per fer-ho, planteja la creació d’un espai -que insinua que podria fer-se sota el paraigües del Consell per la República- en què una “direcció política coordinada i empoderada pugui imposar-se a les inevitables tensions partidistes” i acordar els passos a fer pels partits en cada moment. Fins i tot valorar si els convé o no investir Pedro Sánchez com a president espanyol.
Tanmateix, Puigdemont -que critica que se’l vulgui presentar com un “extremista que abjura de la moderació i el pacte”- considera que Sánchez ha mantingut “exactament la mateixa política” que el PP envers Catalunya i opina que la gestió de la moció de censura contra Mariano Rajoy va “obrir la porta a blanquejar els socialistes”, així com l’acord de la mesa del Parlament entre ERC i el PSC per a la seva suspensió com a diputat. Sobre els pactes amb els socialistes a la Diputació de Barcelona o als ajuntaments, es limita a dir que són conseqüència de l’“estratègia de la desunió” i del fet que l’independentisme no hagi anat unit a les eleccions.
