Puigdemont reclama els pressupostos per fer la independència i millorar la gestió

El president de la Generalitat anuncia que els pressupostos incorporaran 7.000 nous llocs de treball, defensa l'estat propi com l'única via després que l'autonomisme hagi estat incapaç de resoldre problemes estructurals i reclama a la CUP no encallar en el debat sobre si apujar l'IRPF

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha dedicat el seu primer debat de política general a defensar la gestió del seu Govern. El president ha tret pit de les polítiques econòmiques i socials de la Generalitat tot i lamentar dos obstacles principals per desenvolupar-les: la falta de pressupostos i l'actitud de l'executiu espanyol. Per això, el president ha reclamat primer els comptes i després la independència com a via per millorar la gestió de tots els àmbits polítics. Tot i això, les referències al full de ruta sobiranista han estat limitades. Només un breu esment inicial i la cloenda del seu discurs, en la qual ha al·ludit al referèndum: "Som en un moment transcendental de la nostra història, i a diferència d'altres èpoques i altres moments destacats, avui les decisions es prenen votant".

Puigdemont ja va detallar el referèndum en la seva qüestió de confiança i afronta el debat precisament amb l'objectiu de lligar curt la CUP per aconseguir l'estabilitat del Govern, amb el suport als pressupostos com a principal prova de foc. L'altra fita que espera aconseguir és que l'acostament de Catalunya Sí que es Pot al referèndum es visualitzi en les votacions de les propostes de resolució. L'hora i mitja llarga que el president ha dedicat al seu primer debat de política general ha aparcat el full de ruta i s'ha centrat en la gestió en deu àmbits, des de la sostenibilitat a la protecció social passant per les infraestructures i la llengua. 

L'objectiu de Puigdemont amb els nous comptes és "arribar a un percentatge més gran de política social". El president ha recordat que en els últims pressupostos arribava al 73% –"el més alt de la història"–, i ha lamentat que no es pugui tirar endavant el pla de xoc social que es preveia a la llei, tombada per la CUP i la resta de l'oposició abans de l'inici de la seva tramitació. La política social també millorarà, ha promès Puigdemont, amb estructures d'estat com l'Agència Catalana de Protecció Social, la llei de la qual s'està debatent al Parlament: "Ens dóna l'oportunitat de revisar el mapa de prestacions i debatre com ha de ser la protecció social a Catalunya en el seu conjunt". El dèficit fiscal i l'infrafinançament, ha lamentat, fan que "els indicadors econòmics i la riquesa del país no es puguin traduir en protecció social". Com a anunci principal per als nous comptes, ha destacat que incorporaran 7.000 nous llocs de treball: 2.700 metges, 2.000 mestres, 500 mossos, 150 bombers i 300 persones per a l'Agència Tributària, una altra de les estructures d'estat a les quals s'ha referit. 

Puigdemont ha tret pit dels indicadors econòmics i s'ha dedicat a contrarestar arguments contra el procés.  "Deixem-ho clar: a Catalunya no hi ha fuita d'empreses", ha subratllat. Per fer-ho, ha detallat que les 949 empreses que van marxar de la comunitat l'any passat són menys de les que ho van fer de Madrid, i ha argumentat que "Catalunya lidera la creació d'empreses de l'Estat des del 2012 , any d'inici del procés sobiranista". En aquest sentit, Puigdemont també ha defensat la importància de les oficines catalanes a l'exterior per al desenvolupament econòmic: "Més de 23.000 empreses catalanes han rebut suport, amb un gran retorn al país. Per cada euro invertit en les oficines exteriors obtenim 49 euros en exportació i 26 euros en inversió estrangera". 

El dirigent independentista també ha dedicat arguments a frenar els atacs a la immersió lingüística, i s'ha dirigit amb contundència a la bancada de Ciutadans. Després de remarcar que Catalunya "se situa per sobre de la mitjana de l'estat espanyol en coneixement de la llengua castellana", i davant les queixes dels diputats del partit taronja, ha reblat: "Segurament no els agradarà sentir-ho, perquè els desmunta el discurs. Però els fets són els fets, la realitat és la realitat, i la propaganda és una altra cosa. Aquí no hem vingut a fer propaganda, hem vingut a parlar de la política del país".

En un discurs farcit de dades, el president ha deixat l'actualitat política en un breu comentari inicial. Puigdemont ha celebrat l'estabilitat del full de ruta amb el referèndum com a punt culminant: "Tenim un Govern que governa i es manté la majoria parlamentària que ha de deixar Catalunya a les portes d'un estat propi si així ho decideix la gent a les urnes". El president ha contraposat aquest fet a la incertesa a Espanya, a "la implosió del PSOE" i a la constatada "incapacitat de resposta política als reptes que té plantejats" l'Estat. "Requereixen no pas una solució per sortir del pas, sinó una solució definitiva", ha destacat el dirigent independentista. 

Les primeres paraules del seu discurs han estat per demanar a les formacions que deixin enrere els seus " legítims interessos partidistes" per centrar-se a buscar "l'entesa i l'acord". L'objectiu del president és sortir del debat de política general demostrant l'estabilitat de l'acord amb la CUP i fent evident l'acostament a Catalunya Sí que es Pot .

Torn de rèplica

Durant el torn de rèplica, Puigdemont ha acusat els grups de l'oposició de dur un discurs "prefabricat" i els ha retret que es passin els mesos criticant que al Parlament només es parla del "monotema", però, en canvi, avui hagin parlat més ells del referèndum que no el Govern. " S'han cregut la seva pròpia propaganda", ha lamentat el president de la Generalitat.

En un discurs menys encotillat que la seva intervenció matinal, Puigdemont ha defensat que malgrat no parlar de referèndum, tot el seu discurs ha tingut relació amb la independència, perquè per poder aplicar determinades polítiques cal tenir un estat. El president també ha aprofitat el seu torn de resposta per repartir dards entre l'oposició, començant per Ciutadans, a qui ha retret que l'acusi de "triomfalisme i de victimisme alhora": "Això seria tan estrany com voler pactar al mateix temps amb el PP i el PSOE", ha apuntat amb ironia. Tanmateix, ha estès la mà a Ciutadans per arribar a acords en aspectes com la defensa dels autònoms.

En resposta a Miquel Iceta, Puigdemont també ha negat que plantegi la independència com la clau per tenir un país idíl·lic, però ha remarcat que el que no es pot és dir a la gent és que amb la situació actual "es resoldran els problemes estructurals". "Això és enganyar la gent", ha avisat, i ha posat com a exemple les pensions. "Les pensions estan amenaçades ara, i no les amenaça la independència", ha apuntat, i ha afegit que segur que no es garanteixen si els socialistes acaben investint Mariano Rajoy.

En el cas de CSQP, amb qui l'independentisme vol teixir ponts en aquest debat, Puigdemont ha fet una crida al grup que lidera Lluís Rabell a explorar els "petits fils d'acord", i els ha avisat que no poden demanar-li que esperin que hi hagi una "conjunció astral" a l'Estat abans de poder fer el referèndum.

Més mordaç s'ha mostrat amb Albiol, que abans li havia retret que cada dilluns es reuneixi amb Artur Mas: "D'on surt això? Si això surt del CNI em precupa. Bé, no, m'alegra. Perquè vol dir que tenen informació molt defectuosa", ha ironitzat. A més, ha carregat contra el dirigent popular per "tenir la barra" de dir que el govern espanyol vol ajudar els catalans. "Qui s'ha cregut que som? Nens de P3?", ha preguntat. L'intercanvi d'impressions amb Albiol ha provocat una de les anècdotes del ple, quan al president se li ha escapat un "hòstia" després que el dirigent popular hagi acusat el Govern de "vagància".

Resposta a la CUP sobre l'IRPF

Avançant-se al que s'albira com un dels punts clau de la negociació pressupostària, Puigdemont també ha aprofitat la seva resposta a la CUP per demanar que el debat no s'encalli en si cal apujar el tram autonòmic de l'IRPF a les rendes més altes. El president de la Generalitat ha demanat superar aquest debat sobre "com gestionar les engrunes d'un impost autonòmic que ja no dóna més de si", sinó fer front al problema principal de les finances catalanes: " L'espoli fiscal".