La fórmula per a Catalunya: diàleg i Estatut

MadridPedro Sánchez es va esforçar especialment a l’hora de respondre als partits independentistes. El líder del PSOE no semblava el mateix que havia parlat fins ara del president de la Generalitat, Quim Torra, i els representats del PDECat i d’ERC ho van agrair. Aquest canvi de to i la repetició, tant com va poder, de la paraula diàleg li van permetre aconseguir el sí dels dos partits independentistes catalans, malgrat que les dues formacions van admetre que donaven suport a un còmplice necessari en l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. Tot i això, han trobat en la moció l’oportunitat per obrir la finestra del diàleg i la distensió, reclamant d’una banda el reconeixement del dret a l’autodeterminació i, de l’altra, la fi de la judicialització i criminalització del Procés.

I el mateix que va qualificar Quim Torra de racista i que va viatjar per Europa presentant els “secessionistes” com un perill per a la democràcia, no s’hi va tancar en banda. Tot al contrari, va modular constantment el discurs per adaptar-lo a les orelles independentistes. Qui avui podria ser el nou inquilí de la Moncloa va obrir ahir la porta a “bastir ponts” i, sobretot, es va comprometre a buscar una solució política de manera urgent a la crisi de Catalunya. Fins i tot quan el portaveu d’ERC, Joan Tardà, li va exigir que prengués nota perquè ERC mai assumiria “la criminalització de la desobediència civil pacífica”, Sánchez va fer d’alumne aplicat i va dir que sí, que en prenia nota, deixant entreveure una via per limitar la judicialització.

Tardà donava abans una pista: “Malgrat que el PSOE s’ha esforçat molt per assemblar-se al PP, malgrat legitimar el 155, ja veurem què passa amb l’existència de presos polítics”. I, tanmateix, va ser contundent: el seu sí a Sánchez no és un sí al seu programa, és un “no a Rajoy”, de qui va recordar l’historial des que va recórrer contra l’Estatut d’Autonomia fins a l’aplicació del 155. Però alhora admetia que no era el mateix tenir a l’altra banda un govern del PP sustentat per Cs que un govern del PSOE sustentat per Podem. Per això, després de demanar-li una negociació d’igual a igual, va deixar la pilota damunt la teulada de Sánchez, a qui va desafiar a demostrar quina talla política gasta.

Tornar a l’Estatut

Sánchez va fer servir l’Estatut de taula de salvació a l’hora de respondre a les demandes de diàleg que també va fer el PDECat, per boca del seu portaveu Carles Campuzano. El PDECat va fer oficial el seu sí després de la rèplica de Sánchez i “des de la discrepància”, demanant als seus votants que entenguessin que la prioritat era “fer fora el PP”.

La recepta del líder socialista va ser l’Estatut abans de ser escapçat. Una proposta que va defensar amb arguments històrics. Si Espanya no es fa dir federal, sinó autonòmica, és perquè durant la Transició el federalisme va absorbir connotacions “desintegradores”. Però la cosa important no és el nom de la cosa, sinó que la cosa funcioni, va dir parafrasejant un dels pares de la Constitució, Jordi Solé Tura. Dins aquest marc presumptament federalista, Sánchez creu que “hi ha camins per explorar”, perquè cal reconèixer que a Espanya hi ha territoris que se senten nació. Això sí, sempre dins la Constitució, que, llegida per Pedro Sánchez, en cap cas preveu el dret a l’autodeterminació.

Compartint, doncs, les línies vermelles amb el president que avui vol destituir, Pedro Sánchez està disposat a “desescalar” el conflicte des del diàleg i presentar una cara molt més amable davant els independentistes, als quals des que li poden permetre arribar a la Moncloa ja considera un “interlocutor legítim”.