Llista única, sí o no? 12 periodistes i politòlegs opinen sobre el pla de Mas

BarcelonaArtur Mas va proposar ahir eleccions plebiscitàries amb una llista cívica per obtenir majoria absoluta i assolir en 18 mesos la independència. Periodistes i politòlegs valoren el full de ruta del president de la Generalitat després del 9-N.

Toni Soler, periodista. Article a l'ARA: "La pressió per a Junqueras serà enorme, i la generositat de Mas no es pot respondre amb silenci, encara que molts republicans la percebin com un xantatge encobert. Però ahir la incertesa i el neguit no es notaven només en les cares de Junqueras i Rovira: també en les dels quadres i dirigents de CDC -que per la generositat de Mas veuen perillar el seu paper en el full de ruta- i els d’UDC, que previsiblement hauran de triar entre desfer-se del duranisme o bé sortir a aguantar el xàfec electoral sense paraigua".

Pilar Rahola, periodista: "És un moment de sumes, intel·ligència estratègica i transcendència històrica. I Mas està disposat a no encapçalar la llista i no tornar-se a presentar. La candidatura conjunta fa indispensable la participació dels partits centrals del sobiranisme, CDC i ERC, i en aquest sentit espero que no hi hagi curtterminisme que impedeixi fer el salt endavant que planteja Mas. El president ha agafat el testimoni de la història, i ara la història apel·la a Oriol Junqueras. Hi ha dificultats diverses, però l’empenta ciutadana, amb l’ANC al capdavant, farà que la candidatura conjunta sigui possible. Si no es fa una llista única, fallaran en el moment històric.

Salvador Cardús, sociòleg: "Ahir Mas va marcar definitivament l’escenari final del procés que ens pot portar a la independència, si hi ha la majoria social. Ara hauran de reaccionar la resta d’actors polítics. Josep Antoni Duran i Lleida (UDC) ja no té marge per a l’ambigüitat, i ERC ho té fàcil per recuperar la confiança perduda. Fins i tot la CUP pot reconsiderar posicions. Tinc confiança que la llista conjunta serà possible perquè és la millor opció per mobilitzar els favorables a la independència. També l’ANC empenyerà en aquest sentit.

Jordi Muñoz, politòleg: "Hi haurà una negociació entre els actors implicats per veure quina és la manera amb més consens que permet articular la proposta de Mas. Encara que no s’acordés la llista única, em sembla difícil no convocar les eleccions, perquè veig complicada la supervivència del Govern fins al 2016. L’escenari més probable són les eleccions. Mas juga amb el fet que ell és l’únic que les pot convocar. Legalment podria no fer-ho, però políticament està molt condicionat perquè hi arribaria desgastat.

Francesc-Marc Álvaro, periodista. Article a 'La Vanguardia': "El president només farà servir l’eina de les plebiscitàries si les forces del sobiranisme acorden un plantejament que asseguri un resultat 'nítid, clar i entenedor', que no sigui discutible ni dins ni fora de Catalunya. En cas contrari, perdrem una ocasió històrica. Catalunya està inventant una manera nova d’arribar a la majoria d’edat de les nacions".

Enric Hernández, periodista. Article a 'El Periódico': "L'astúcia de Mas consisteix a resignar, en nom de l'ideal patriòtic, unes sigles devaluades, però a canvi que Oriol Junqueras faci el mateix amb les d'ERc. Davant unes eleccions que s'entreveuen com un plebiscit presidencial, els republicans tenen l'última paraula".

Vicent Partal, periodista. Editorial a Vilaweb: "Què pot garantir millor l'èxit del procés que fer pivotar l'etapa final no pas sobre la baula més feble [els partits], sinó sobre la que s'ha demostrat clarament més forta? Mas diu que 'no es pot tornar als despatxos allò que ja és de la gent, perquè s'ho ha guanyat'. I és per això, precisament per això, que fa una proposta pensada per a esquivar els despatxos i obrir el parlament. Per convertir-lo en una mena de convenció nacional, fora del control i els interessos de tothom que forma part de la baula feble. Fins i tot fora del control i els interessos d'ell mateix. [...] Mas ahir va estripar totes les cartes que hi havia sobre la taula per proposar-nos que marxàssem d'Espanya en divuit mesos i reclamar-nos que fos la gent en definitiva, i no els despatxos, qui fes un pas endavant, qui tingués la paraula final i qui decidís si havia arribat l'hora de fer la independència o no".

Salvador Cot, periodista. Article a Nació Digital: "Artur Mas ha fet un acte gran. Ell mateix ha ofert als altres partits -és a dir, a ERC- limitar la seva vida política a una forquilla que va entre un any i mig i zero. I aquesta renúncia ha convertit la llista de país en una referència obligada en el camí cap a la confrontació efectiva amb l'estat espanyol. A l'hora de la veritat, el famós Partit del President no ha existit mai i, a més, s'ha acabat el President de partit. O sigui que, després d'això, Oriol Junqueras ha de -com a mínim- obrir un periode de converses serioses i constructives. Un escenari com el que s'acosta no pot solventar-se amb un parell de dades demoscòpiques interessades".

Eduard Voltas, periodista. "Si ERC es centra en millorar la proposta en comptes de combatre-la, l'artefacte resultant pot ser imbatible. És hora de fer judo, no karate".

Ferran Requejo, catedràtic de Ciència Política de la UPF: "Ara s’obre un període de reflexió, tant als partits com a les organitzacions socials, com l’ANC i Òmnium, per veure qui dóna suport a la proposta. Si finalment no s’aprova, el que ha quedat clar és que Mas no convocarà eleccions i esgotarà la legislatura en minoria".

Josep Maria Reniu , cap d'estudis de Ciència Política de la UB: "El que em grinyola de tot plegat és que posi condicions a la convocatòria si el que es vol és posar en mans de la ciutadania la decisió final. Tot i això, està en la potestat fer-ho. També és un pas endavant plantejar la pregunta sobre l’estat independent. Alhora, la limitació del mandat de les persones que es presentin a les plebiscitàries és una novetat que pot fer la llista més transversal. Pel que fa a l’entesa amb ERC cal llimar diferències en les estratègies, però els republicans sempre han dit que si hi havia acord en l’objectiu el mitjà es podia negociar".

Jordi Graupera, filòsof. "Si Mas hagués estat així de confrontatiu i propositiu des del començament, penso jo, ara seríem en un lloc millor. Més clar, transparent".