LA DESFETA DEL PARTIT TARONJA

L’adeu de Rivera debilita Lorena Roldán a Catalunya

Encara la nova etapa de Cs sense els seus principals valedors

Els efectes col·laterals de la caiguda d’Albert Rivera s’estenen arreu a Ciutadans, un partit dissenyat fins al detall pel dirigent taronja, que l’11 de novembre va haver de dimitir després d’un càstig electoral històric. Lorena Roldán va ser en el seu moment un exemple de la verticalitat del comandament de Rivera, que va convertir la tarragonina en la seva aposta personal: després d’assenyalar-la com a nova líder a Catalunya, la va nomenar a portaveu de l’executiva. La carrera política de Roldán ha sigut meteòrica, però ara, sense el seu principal valedor i amb els quadres catalans instal·lats en el desànim, veu el seu lideratge debilitat al territori. Està a l’espera, a més, de saber si la seva antecessora, ara favorita per agafar les regnes de Cs a l’Estat, Inés Arrimadas, hi comptarà o no per a la nova executiva.

“Si les primàries fossin ara, no seria la candidata”, resumeix la situació de Roldán una font del partit. “És una dona molt vàlida, però alguns no li perdonen la fotografia amb la barretina”, explica recordant la imatge de la dirigent taronja a la Via Catalana de la Diada del 2013. En canvi, la figura del secretari d’organització de Cs a Catalunya, Carlos Carrizosa, ha guanyat projecció amb l’arribada d’Arrimadas a la presidència de Cs, que confia en qui va ser el seu segon en els moments més intensos del Procés al Parlament. De fet, és un dels candidats a assumir la secretaria d’organització del partit a l’Estat. Segons diverses fonts, la tria de Roldán com a candidata no convencia en el seu moment el president del grup parlamentari, que també va valorar altres perfils, com el del diputat Nacho Martín Blanco. Veus de la formació insisteixen que, des de la marxa d’Arrimadas al Congrés, ha sigut sobretot Carrizosa qui ha “marcat la tàctica” de la formació, especialment al Parlament, on s’ha prodigat en el seu rol de flagell de l’independentisme. En determinats moments, diu una font, “Roldán ha quedat en segon pla”. Altres, en canvi, defensen que aquesta descompensació s’anirà corregint a mesura que la nova líder s’aclimati al càrrec.

Un càrrec sense disputa

Fins ara, com apunten diverses fonts, Roldán encara no ha fet una exposició als seus sobre quin és el seu projecte o estratègia com a nova líder. La seva acció principal va ser l’impuls de la moció de censura al president Quim Torra, marcant perfil propi davant la seva antecessora, que havia rebutjat tirar endavant la iniciativa conscient que Cs no tenia prous suports perquè prosperés. En canvi, Roldán va servir-se’n per visibilitzar Cs al Parlament i assenyalar el PSC per la seva abstenció. És un moviment que internament es va aplaudir, però no va servir per donar aire al partit a les eleccions del 10-N. “No hi ha dubte que a Catalunya la situació és delicada, la líder de l’oposició va marxar”, lamenta una veu en desacord amb la marxa d’Arrimadas a Madrid a mitja legislatura. Una decisió que, recalca, va ser d’ella i que Rivera no compartia. Algunes fonts veuen en el fet que el dirigent taronja donés a Roldán el càrrec de portaveu de la direcció estatal -que llavors ostentava Arrimadas- una mena de represàlia cap a l’ara favorita per liderar la formació. Amb tot, també n’hi ha que ho atribueixen a la necessitat de donar visibilitat a una candidata molt desconeguda amb l’horitzó d’un possible avançament electoral a Catalunya. Sigui com sigui, el debilitament del lideratge de Lorena Roldán no implica de moment una amenaça al seu lloc com a candidata a Catalunya. Tot i que algunes fonts apunten que existeixen alguns moviments interns per demanar que es tornin a fer primàries en el conjunt de l’Estat, consideren poc probable que la iniciativa prosperi. A Catalunya fins i tot els crítics amb la seva figura admeten que no hi ha alternatives que generin més consens. Roldán encara té marge per reforçar-se com a líder.

Més continguts de