Rivera mesura la seva aposta d’aïllar totalment Sánchez

BarcelonaAlbert Rivera sempre ha tingut pressa. Tot i que, des de la seva fundació, la trajectòria de Ciutadans ha sigut meteòrica, ell sempre ha aspirat a més. Els qui el coneixen en destaquen l’ambició i l’avidesa per arribar, un dia, a ser el president espanyol. I aquest afany per continuar creixent l’ha portat a prendre una decisió arriscada en aquesta campanya: la de vetar qualsevol pacte postelectoral amb el PSOE de Pedro Sánchez. Amb aquest posicionament, el líder taronja aspirava a fer el sorpasso al PP de Pablo Casado, debilitat per la moció de censura a Mariano Rajoy i l’auge de Vox. Però l’estratègia genera dubtes fins i tot en sectors del seu partit, que creuen que pot espantar el votant exsocialista, especialment en llocs com Catalunya.

L’últim CIS millora els resultats de Cs, atorgant-li entre 42 i 51 escons -pels 32 que va obtenir el 2016-, però també el situa com a crossa dels conservadors (que n’obtindrien entre 66 i 76). Tot i això, Rivera no es resigna i ahir, en el tret de sortida de la campanya electoral, va reivindicar-se com a aspirant a liderar l’embat contra Pedro Sánchez, a qui va adreçar les seves crítiques més dures en la línia estratègica que ha mantingut els últims mesos, en què el partit taronja s’ha esforçat en dibuixar el socialista com l’aliat de l’independentisme i, així, portar el debat al terreny identitari. Un terreny en què Cs es troba molt còmode.

Compta per fer-ho amb Inés Arrimadas, que ahir enganxava el primer cartell de la campanya a Barcelona conscient del repte personal que té al davant. La guanyadora de les eleccions a Catalunya passa de liderar l’oposició al Parlament a lluitar -partint amb desavantatge- pel tercer lloc a les generals amb JxCat i els comuns. L’últim CIS li atorga un escó menys que el 2016, quan el cap de llista era Juan Carlos Girauta. La cara estrella del partit taronja -a qui des del 21-D molts dibuixen com el futur recanvi de Rivera- ha de demostrar que la seva marca personal és capaç de revertir aquesta tendència a la baixa que pronostiquen els sondejos.

La lluita per Barcelona

Per aglutinar el vot antiindependentista, la líder de Cs farà valer el seu paper com a flagell del Govern al Parlament. Ho va fer ahir en l’últim ple abans de les eleccions, amb una intervenció aspra en què va exhibir un feix de llaços grocs arrencats per Cs del carrer. Amb tot, l’efervescència de la candidata del PP, Cayetana Álvarez de Toledo, i la irrupció de Vox en el sistema de partits poden complicar-li la feina. “Sortim de nou a fer història, com vam fer guanyant el nacionalisme a les urnes”, deia ahir. Però malgrat la crida al vot útil, cada cop sembla més difícil mantenir el gruix de votants per la dreta.

D’altra banda, la candidata no pot perdre els suports que el 21-D va rebre de l’electorat tradicionalment socialista: la fuga podria afectar les municipals. Previsiblement, buscarà fer equilibris sobre aquests dos eixos durant la campanya, en què haurà de demostrar el valor afegit que aporta el seu perfil també a la resta de l’Estat -serà fora de Catalunya durant bona part de la campanya-. Els sondejos no conviden a l’optimisme. Però si Arrimadas ha demostrat alguna cosa en la seva trajectòria és que és un animal de campanya. En quinze dies pot decantar la balança. En això confien els seus.