Política 20/07/2020

Romeva assegura que l'Estat ja espiava el Govern abans de l'1-O: "Els vèiem i ni tan sols dissimulaven"

L'exconseller assegura que li costa "molt veure les diferències" entre partits independentistes

Ara
3 min
RAÜL ROMEVA S'ESTRENA AMB UNA NOVEL·LA SOBRE EL PERIODISME EN EXTINCIÓ

BarcelonaL'exconseller d'Exteriors de la Generalitat, Raül Romeva, ha assegurat que no té "cap dubte" que l'Estat espia els líders independentistes des d'abans del referèndum de l'1 d'octubre del 2017. "Ho sabíem tots i ho teníem assumit. Això no ens ha de sorprendre. Davant tenim un estat que està disposat a això i més", ha explicat sobre l'espionatge durant la seva època al Govern. "És que els veies, els tenies al darrere i ni dissimulaven. A vegades tenia fins i tot vergonya de dir «Escolta, dissimula una mica»", ha assegurat en una entrevista a Catalunya Ràdio emesa aquest dilluns.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

En aquest sentit, ha afirmat que l'actual govern espanyol ha actuat de manera similar al govern del PP. "Porto més dies a la presó amb el govern del PSOE i Podem que amb el del PP", ha apuntat, per la qual cosa ha dit que l'executiu estatal hauria hagut de prendre "mesures molt més valentes" per resoldre la situació política a Catalunya i Espanya. A més, ha recordat que el president del govern, Pedro Sánchez, ha dit "barbaritats molt greus" sobre els presos polítics.

Tanmateix, Romeva ha assegurat que l'"amnistia" dels presos polítics i la taula de diàleg entre l'Estat i la Generalitat són condicions "necessàries però no suficients" per avançar cap a una solució al conflicte. "Volem que [la taula de diàleg] sigui part de la solució, però no ho serà per si mateixa", ha indicat.

"En condicions molt més complexes l'Estat s'ha assegut en una taula a negociar", ha reblat. De fet, a parer seu, el diàleg gaudeix d'un "gran consens social i polític" entre totes les formacions independentistes i a la societat, tot i que sempre es pot discutir "del quan i del com". Malgrat això, ha assegurat que intenta "empatitzar" amb totes les posicions, també amb la dels dirigents independentistes més escèptics sobre la possibilitat d'arribar a acords amb l'Estat.

Diferències dins de l'independentisme

"Em costa molt veure les diferències" entre partits independentistes, ha assegurat Romeva, ja que tots aposten per "la república, el diàleg i grans consensos". És per això que opina que les pugnes partidistes "desvirtuen la realitat": "Jo crec que són soroll i no ajuden a ningú", ha dit. Ara bé, sobre la unitat de les diverses forces independentistes, també ha considerat que "no és més unitarista qui més parla d'unitat, sinó qui més hi treballa". És per això que ha considerat que el millor seria que els partits del govern pactessin "un calendari electoral" per evitar que sigui el Tribunal Suprem qui dicti la data de les pròximes eleccions catalanes, tot i recordar que la convocatòria "és potestat" del president Quim Torra.

Sobre si els partits independentistes han de fer autocrítica, Romeva ha dit que no li agrada aquesta paraula i prefereix parlar d'"aprenentatges". Segons l'exconseller, el sobiranisme ha "après" que l'Estat està disposat "a qualsevol cosa" i, per tant, ha de canviar d'estratègia perquè la independència "no serà un procés fàcil ni indolor", però que també s'ha demostrat que "és irreversible", malgrat "el que pretenia l'Estat amb la repressió amb totes les forces". "Estem en un empat tècnic, no hem guanyat però Espanya tampoc", ha dit.

Paper d'Europa

Romeva ha assegurat que ell mai ha dit "Europa no ho permetrà", perquè coneix bé la Unió Europea. No obstant això, l'exeurodiputat per ICV creu que cal "implicar Europa" en el conflicte polític català. "Una cosa és creure que Europa ha de ser un actor i una altra que ens ho resoldrà. Ingenuïtats, les justes", ha afegit. Romeva ha recordat que Europa "ens ha decebut moltes vegades" en altres afers, com ara l'actual resposta a la pandèmia, però també amb la gestió de les guerres als Balcans i Síria, l'arribada de refugiats o la gestió de la crisi financera del 2008.

stats