Sánchez fa gestos a ERC per pactar els pressupostos

BarcelonaSi ERC i Cs compleixen la seva paraula fins al final, el govern espanyol només podrà aprovar els pressupostos generals de l'Estat pactant amb un dels dos partits. Pactar amb els dos alhora, com voldria, li serà impossible. Aquest divendres ha començat el compte enrere fins a la votació final dels comptes –prevista per a finals de desembre– i l'executiu de Pedro Sánchez ha emprès el camí fent gestos cap als republicans i no cap als taronges. El primer gest ha sigut tornar a posar sobre la taula la reforma del delicte de sedició, la qual promet tenir enllestida abans que acabi l'any per començar-ne la tramitació parlamentària. El segon, fer un pas més cap a l'aprovació definitiva de la nova llei espanyola d'educació, que inclou diverses propostes d'Esquerra. Són dos qüestions que no només fan que el PSOE escenifiqui que mira cap a ERC, sinó que enerven Ciutadans.

La reforma del delicte de sedició és una proposta amb copyright dels comuns i, en concret, de Jaume Asens que ha anat a parar a la taula del ministre de Justícia, el socialista Juan Carlos Campo. Ell serà l'encarregat de gestionar-la. La idea es resumeix en el fet que, aprofitant que hi ha un cert consens jurídic que el delicte està redactat de manera imprecisa i ambigua al Codi Penal, cal impulsar una reforma que esmeni el defecte i, de retruc, que repercuteixi en una reducció de les penes dels presos polítics catalans. Nou dels dotze líders condemnats pel judici de l'1-O ho estan pel delicte de sedició, entre d'altres.

En una entrevista a TVE, Campo ha fet tots els equilibris que caracteritzaran el PSOE en aquesta operació. D'una banda, ha posat l'accent en el fet que la reforma és necessària perquè busca "harmonitzar" el dret espanyol amb el dels països de l'entorn per "recollir unes figures delictives greus en els seus termes justos". De l'altra, ha admès que, si tot arriba a bon port, es podrà modificar la situació penitenciària dels presos polítics. "Quan [la reforma] afecti uns fets jutjats anteriorment, si és més beneficiós pel que fa a les penes, el tribunal sentenciador farà l'adequació o l'estudi sobre si s'ha de tocar", ha resumit.

Quin gest?

Si per al PSOE aquesta reforma és un terreny espinós que li anticipa un incendi amb la triple dreta –PP, Cs i Vox–, per a ERC no és, ni de bon tros, el gest que voldria. Per als republicans, la reforma del delicte de sedició és més o menys com l'indult, un pedaç que no soluciona la situació. Si no hi ha un gir de 180 graus, el partit de Junqueras mai avalarà aquesta reforma en públic i seguirà insistint que l'únic camí és l'amnistia de tots els represaliats. És a dir, una llei que anul·li totes les causes i totes les penes. Una proposta, a hores d'ara, inassumible per als socialistes.

Sigui com sigui, la negociació dels pressupostos està, a hores d'ara, encara en fase de tempteig. El coordinador nacional d'Esquerra, Pere Aragonès, ha mantingut aquest divendres la mà estesa a negociar els comptes perquè ha defensat que en temps de pandèmia i crisi el seu partit està obligat a dialogar per aconseguir instruments "que serveixin per millorar la situació". Els republicans saben que s'enfronten a una negociació llarga i estan convençuts que, com en les pròrrogues de l'estat d'alarma, els socialistes jugaran a dues bandes. En una, ells; en l'altra, Ciutadans. El que ha passat avui amb la reforma del delicte de sedició, interpreten, és només el primer capítol d'una llarga sèrie.

Els taronges i el PP han reaccionat a l'anunci del ministre Campo com es podia esperar que ho farien els dos partits: posant el crit al cel. La presidenta de Cs, Inés Arrimadas, ha tornat a exhibir la línia dura originària del partit i ha demanat a Sánchez un "compromís per escrit" que no entregarà a ERC un referèndum d'independència, malgrat que els socialistes sempre s'han oposat frontalment a aquesta opció. El líder dels populars, Pablo Casado, de nou de visita a Catalunya, ha tornat a criticar que Sánchez només miri "els radicals" –ERC i Bildu– per aprovar els comptes. Tot i això, el PP mai s'ha ofert com a soci potencial.

El segon moviment

La proposta per reformar el delicte de sedició ha cristal·litzat el mateix dia que el Congrés ha donat llum verda al penúltim tràmit abans d'aprovar definitivament la nova llei espanyola d'educació. En la norma hi ha dues esmenes pactades entre els republicans i el PSOE i Podem. Una per mirar de blindar la immersió lingüística i l'altra per prohibir que les escoles concertades que segreguin per sexe rebin subvencions públiques. Des d'ERC insisteixen en desvincular l'acord per les esmenes de la negociació de pressupostos. Tot i això, la negociació que s'ha portat a terme per aquestes dues esmenes no deixa de ser una evidència que els pactes entre ERC i els dos partits que formen el govern espanyol són possibles. I això, a un mes i mig per votar definitivament els pressupostos, no és poca cosa. A més, si del que es tracta és de mesurar els gestos, el PSOE ha decidit seguir endavant amb aquesta llei sabent que Cs li posa com a condició per aprovar el comptes públics precisament tot el contrari, és a dir, retirar el blindatge a la immersió.

En el dia 1 del compte enrere per a la votació dels pressupostos, Sánchez ha començat mirant a Esquerra, però no ho tindrà fàcil per mantenir el camí. De fet, estarà enmig de dues forces centrífugues. En un cantó del ring, la dreta espanyola i diversos barons socialistes li criticaran qualsevol acostament als independentistes catalans i bascos. En l'altre, els seus socis de govern, Unides Podem, li exigiran que s'oblidi de Ciutadans i li recordaran que és president gràcies als vots que, no fa tant, li van donar ERC i EH Bildu. Així doncs, si Sánchez aposta per un acord pressupostari amb Cs se li esvalotarà el seu soci de govern. Si aposta per un pacte amb ERC, se li esvalotarà una part del partit i la dreta política i mediàtica. Aquest cop, però, si ERC i Cs compleixen la seva paraula fins al final, Sánchez no podrà jugar a dues bandes.