Els quatre camins per combatre la sentència de l’1-O

1. L’indult

1. L’indult L’anul·lació de la pena per gràcia del govern espanyol

L’anul·lació de la pena per gràcia del govern espanyolRegulat per una llei originària del 1870, l’indult és una mesura de gràcia en mans exclusives del govern espanyol per anul·lar totalment o parcialment les penes dels condemnats amb sentència ferma. El pot demanar qualsevol ciutadà, fins i tot sense el consentiment de la persona per a la qual es demana l’indult. L’any 2019 se’n van tramitar 4.162 i només se’n van concedir 39, és a dir, el 0,94%.

Petició en marxa però amb almenys mig any d’espera

Petició en marxa però amb almenys mig any d’esperaHi ha quatre peticions en marxa que afecten els presos polítics catalans. Una que va fer a títol individual l’advocat Francesc Jufresa, una de la UGT per a Dolors Bassa, una tercera dels expresidents del Parlament per a Carme Forcadell i una de la Lliga Democràtica. El govern espanyol ja ha posat en marxa els tràmits per estudiar-les totes -hi està obligat- però no preveu prendre una decisió, com a mínim, abans de mig any.

La via més directa però també la més controvertida

La via més directa però també la més controvertidaÉs la via més ràpida i directa i, a la vegada, la més controvertida. La decisió està en mans del president espanyol, Pedro Sánchez, i es podria convertir en moneda de canvi en negociacions com la dels pressupostos de l’Estat. La majoria de presos polítics, però, no volen l’indult perquè consideren que seria assumir que amb l’1-O van cometre un delicte. “Se’l poden ficar per on els càpiga”, va arribar a dir el líder d’ERC, Oriol Junqueras.

2. La reforma de la sedició

2. La reforma de la sedició Una idea dels comuns que ha acabat assumint el PSOE

Una idea dels comuns que ha acabat assumint el PSOELa idea, original dels comuns i de Jaume Asens en concret, passa per reformular el delicte de sedició al Codi Penal. És el polèmic delicte pel qual van ser condemnats una part dels líders independentistes en el judici de l’1-O. L’objectiu de la reforma és fer-ne una redacció més precisa que deixi clar, per exemple, que un alçament violent només pot passar per l’ús de les armes. La idea seria que la reforma tingués efectes retroactius, de manera que es revisés la sentència del Suprem i quedessin en llibertat els presos.

El tràmit hauria de començar abans de finals d’any

El tràmit hauria de començar abans de finals d’anyLi va costar mesos, però el PSOE ha acabat comprant la proposta. No aclareix, malgrat tot, si vol que tingui efectes retroactius en benefici dels presos i es limita a dir que el Codi Penal s’ha d’actualitzar en certs aspectes per equiparar-lo als estàndards europeus. El govern espanyol s’ha compromès a portar la reforma al consell de ministres abans que acabi l’any. Un cop fet això, hauria de començar un llarg camí al Congrés de Diputats. La dreta espanyola promet no posar-ho gens fàcil.

L’independentisme desconfia però no la rebutja

L’independentisme desconfia però no la rebutjaÉs una idea que no sedueix l’independentisme, molt més partidari de l’amnistia, però que no rebutja del tot. Valgui com a exemple el que va passar al setembre al Parlament. Els comuns van sotmetre a votació una proposta de resolució en què es defensava aquesta reforma del Codi Penal. ERC hi va votar a favor, JxCat es va abstenir i la CUP hi va votar en contra. Perquè algun dia la iniciativa prosperés al Congrés, n’hi hauria prou amb una majoria simple de vots a favor.

3. L’amnistia

3. L’amnistia Una llei estatal per anul·lar totes les causes

Una llei estatal per anul·lar totes les causesL’amnistia passa per aprovar una llei al Congrés que anul·li totes les causes dels condemnats i investigats per qüestions relatives al Procés. No només repercutiria positivament en els presos polítics, sinó que ho faria en el conjunt de represaliats, inclosos els exiliats. Hi ha un precedent no gaire llunyà. La llei d’amnistia del 1977, que va beneficiar represaliats pel franquisme, però també els seus botxins.

Ja hi ha una iniciativa ciutadana en marxa

Ja hi ha una iniciativa ciutadana en marxaLa plataforma ciutadana Amnistia i Llibertat ha elaborat una llei i està recollint firmes per portar-la al Congrés a través del dret de petició. És complicat que la cambra accepti una norma per aquest mecanisme, per això els partits independentistes són conscients que amb tota probabilitat hauran d’agafar el relleu i ser ells els que acabin registrant la norma per iniciar-ne la tramitació. La proposta d’Amnistia i Llibertat situa el 2013 com a inici del Procés per poder-hi incloure, per exemple, els condemnats per la consulta del 9-N. També podria ser el Parlament qui aprovés una proposta de llei i després l’elevés a la cambra espanyola. En qualsevol cas, l’última paraula és del Congrés.

La via preferida de l’independentisme

La via preferida de l’independentismeÉs la via preferida per l’independentisme, que interpreta que, a diferència de l’indult, es reconeix la innocència dels condemnats i s’accepta que el conflicte és d’arrel política i no judicial. El seu recorregut no és fàcil i es necessita una majoria al Congrés. Això vol dir que el concurs del PSOE és indispensable, però fins ara sempre l’ha rebutjat sense fissures.

4. El recurs a Estrasburg

4. El recurs a EstrasburgEls presos el tenen al cap des del primer dia

Els presos el tenen al cap des del primer diaDes que van saber que anirien a judici, els líders de l’1-O consideren la possibilitat de presentar un recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg. Estan convençuts que hi trobaran la justícia que consideren que no han trobat al Tribunal Suprem. “L’única justícia real la trobarem a Europa”, deia sovint l’expresident de la Generalitat Quim Torra.

Pendents que el Constitucional es pronunciï

Pendents que el Constitucional es pronunciïAl TEDH no s’hi pot anar així com així. Primer s’han d’esgotar totes les instàncies judicials estatals. Els presos polítics ara mateix recorren l’última: el recurs d’empara al Tribunal Constitucional. Si no prospera, tindran via lliure cap a Estrasburg. El principal problema és que l’alt tribunal no té un termini per pronunciar-se i els advocats dels presos sospiten que està dilatant la seva decisió intencionadament. Dimecres passat, a les pàgines de l’ARA, l’advocada de Jordi Cuixart, Marina Roig, denunciava que el TC fa de “tap” perquè els recursos no arribin a Estrasburg.

Atutxa i Otegi: la justícia europea no va de pressa

Atutxa i Otegi: la justícia europea no va de pressa Un cop a Estrasburg, els presos buscaran la nul·litat de la sentència al·legant que se’ls ha vulnerat el dret a un judici just, el de ser jutjats pel jutge determinat per llei o el de llibertat d’expressió i opinió. Però no serà un camí ràpid. Van passar 9 anys des que l’expresident del Parlament basc Juan María Atutxa va ser inhabilitat pel Suprem i reparat pel TEDH. El líder d’EH Bildu, Arnaldo Otegi, va veure com passaven set anys -inclòs el seu pas per la presó- fins a obtenir el seu triomf a Europa.