LA GOVERNABILITAT DE L’ESTAT

Sánchez manté l’oferta a Cs pels comptes tot i l’alerta d’Iglesias

Casado i Rivera incrementen els atacs i rebutgen el diàleg que proposa ara el president espanyol

A mesura que queden menys dies perquè comenci al Suprem el judici als líders del Procés -demà la fiscalia anunciarà les penes que demana per a tots els processats-, es multiplica també la pressió al govern espanyol per trobar uns socis amb qui aprovar els pressupostos generals de l’Estat per al 2019. I en ple judici als presos polítics, a la Moncloa veuen cada cop més lluny la possibilitat d’obtenir el suport d’ERC i el PDECat. Després de setmanes de pressió a l’independentisme, Pedro Sánchez ha decidit canviar d’estratègia i començar a pressionar l’arc de la dreta, que justament denuncia que vulgui negociar amb “colpistes”.

Si en la presentació del pacte amb Podem la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, veia inviable la negociació amb PP i Ciutadans perquè s’havien “autodescartat”, ara Sánchez ha volgut interpretar el gest del partit d’Albert Rivera per desbloquejar a llarg termini el veto del Senat al sostre de despesa com una forma de desmarcar-se de l’estratègia i la unitat d’acció amb Pablo Casado i intentar arribar a acords per “sentit d’estat”.

La tesi de la Moncloa és que, si Pablo Casado i Albert Rivera rebutgen el suport de l’independentisme, s’obrin a negociar almenys els comptes per “lleialtat” institucional. Una pressió similar a la que li va fer Mariano Rajoy a Pedro Sánchez pels pressupostos del 2018. Tant el PP com Ciutadans, però, ja li han respost que no compti amb el seu suport i l’acusen de no tenir “escrúpols”.

Amb tot, durant la sessió de control aquest dimecres al Congrés, el president del govern espanyol va ratificar la seva oferta de pactar els pressupostos amb Albert Rivera. Un dia després de l’oferta inicial feta des de València, ja va descartar Pablo Casado i va optar per burxar en les diferències entre els dos partits conservadors, que estan en plena competició sobre qui llança més dards contra la Moncloa.

L’oferiment va irritar inicialment Pablo Iglesias, que va advertir Sánchez que “no s’equivoqui d’aliats” al Congrés. Després del ple, però, el soci preferent de Sánchez ja va tornar-se a mostrar optimista i va confiar que a la taula de seguiment dels pressupostos el govern espanyol ratifiqui que “el pacte es complirà”. Des del PDECat, Carles Campuzano també va assenyalar que considera “incompatible” que Sánchez vulgui negociar els comptes amb l’independentisme i amb Cs i va demanar “coratge” al govern espanyol.

Però Sánchez va tornar-se a mostrar disposat a negociar els comptes amb Ciutadans si impedeix el bloqueig de la tramitació. Ho va deixar clar en la resposta a la dura pregunta amb què Albert Rivera li demanava claredat sobre si s’està negociant amb l’independentisme l’indult dels presos polítics. Sánchez no es va voler mullar i va demanar al líder de Cs que abracés la “moderació” a diferència del PP. “L’animo a ser autònom, sigui valent i audaç. No es deixi arrossegar pel PP en la seva deriva radical. Parli amb nosaltres per pactar uns bons pressupostos generals de l’Estat perquè també són bons per als votants de Ciutadans”, va etzibar Sánchez a Rivera.

Traves a la tramitació

El líder de la formació taronja no va respondre directament a l’oferta de Sánchez, però fonts del partit van assenyalar que ningú del govern espanyol s’hi ha posat en contacte i que no tenen res a parlar mentre s’estigui negociant amb ERC i el PDECat. De fet, Cs va tornar a presentar ahir una esmena a la totalitat a la reforma de la llei d’estabilitat per tenir més marge de despesa als pressupostos. Si dimarts, un cop aixecat el veto, l’esmena era a la reforma de llei presentada per Podem, ahir va ser a la del PSOE. Fonts del partit aclareixen que avalar que la mesa permeti la tramitació de la reforma no accelerarà els terminis i que, com a molt aviat, la reforma s’aprovaria a l’estiu.

L’esmena de Cs estableix que una majoria qualificada de tres cinquenes parts del Congrés pugui aprovar finalment el sostre de despesa si el veta la majoria absoluta del PP al Senat. Cs es vol convertir així en imprescindible perquè Sánchez pugui aprovar uns pressupostos sense la faixa d’austeritat imposada per l’anterior sostre de despesa de Rajoy. Amb tot, si no permet que es faci pel tràmit d’urgència, la tramitació no acabaria fins a l’estiu, cosa que fa inviable que estigui a punt per als comptes del 2019.

Tensió a la sessió de control

El cara a cara entre el president espanyol i el líder popular, en canvi, es va endurir, com passa cada sessió de control. I Sánchez no va tenir cap inconvenient a treure-li a Casado els draps bruts dels àudios de la reunió entre l’ex secretària general del PP i diputada al Congrés María Dolores de Cospedal i el comissari jubilat José Manuel Villarejo en ple inici de l’escàndol de la Gürtel el 2009, i el va animar a “trencar amb el passat més fosc al PP” i engegar “d’una vegada per totes” la regeneració al partit.

Casado, en canvi, va optar per tornar als vincles amb l’independentisme i li va preguntar al líder socialista si està disposat a “trencar relacions” igual que va dir que les trencava amb ell la setmana passada per haver-lo acusat de ser copartícip del “cop a Catalunya”. “A vostè el càrrec li va gran; vostè ha trencat amb els que van guanyar les eleccions, així que deixi el victimisme hipòcrita perquè no fa res contra els que han convertit les escoles a Catalunya en madrasses. Però vostè no té escrúpols i s’hi recolzarà per seguir al govern”.

Sánchez li va tornar a demanar la “lleialtat” que va tenir el PSOE amb el PP per donar suport al 155 a Catalunya i va acusar-lo de ser un ninot a les ordres d’un altre polític per radicalitzar el discurs dels populars. Una estratègia que, al seu parer, només portarà el PP a la “marginalitat electoral”. Al final de la seva intervenció, Sánchez va recórrer a la ironia en comentar que era fàcil equivocar-se entre Casado i Rivera perquè tots dos utilitzen el mateix argumentari. No en va, els dos van acusar-lo de no tenir “escrúpols”.

Queda un mes per a l’aprovació prevista en consell de ministres de l’avantprojecte de llei dels pressupostos generals de l’Estat i el més calent encara és a l’aigüera. Sánchez només ha pogut lligar el suport de Podem i busca carregar-se d’arguments perquè no sigui culpa seva si els comptes del 2019 acaben naufragant.

Més continguts de