El Suprem sosté que Puigdemont pot ser candidat a les europees

L’alt tribunal retorna la decisió al jutjat de Madrid però li avança que els exiliats són elegibles

L’exili dels líders independentistes ha tornat a confondre la justícia espanyola, que aquest cap de setmana ha protagonitzat un episodi extraordinari: ahir el Tribunal Suprem va retornar la responsabilitat d’excloure o incloure Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí a la llista Lliures per Europa (Junts) per a les eleccions europees al jutjat provincial de Madrid -que prèviament li havia passat la pilota-, però a més li va indicar quina havia de ser la decisió: permetre que siguin candidats. Tot plegat, en una reunió celebrada d’urgència un diumenge, després que el titular del jutjat contenciós administratiu número dos de la capital espanyola s’inhibís dissabte al·legant que no era competent.

Llegeix aquí la interlocutòria del Suprem en què es declara incompetent per resoldre sobre el veto de la JEC a la candidatura de Puigdemont

“S’han de tornar les actuacions amb caràcter urgent al jutjat contenciós administratiu, perquè adopti immediatament la resolució sobre el fons, d’acord amb el que s’exposa a continuació”, va anotar ahir la sala tercera del Tribunal Suprem, encapçalada pel seu president Luis María Díez-Picazo.

Per a la secció quarta d’aquesta sala de l’alt tribunal, l’article 49 de la llei orgànica del règim electoral general (Loreg) deixa clar que l’encarregada de resoldre el recurs que l’equip jurídic de JxCat havia plantejat contra el controvertit veto de la Junta Electoral Central (JEC) a la seva concurrència a les europees és la justícia provincial de Madrid. “La pràctica en aquest sentit és inequívoca i constant, per no mencionar que la mateixa JEC expressament va indicar que contra el seu acord es podia interposar recurs davant el jutjat contenciós administratiu”, subratllen els magistrats de la secció quarta de la sala tercera.

El Suprem també es va mostrar contundent davant les queixes dels advocats de Puigdemont, que assenyalaven la “foscor” de la normativa espanyola sobre aquesta qüestió. “La seva conducta només es pot qualificar d’extravagant”, anoten els jutges, arran dels múltiples recursos que s’havien presentat en diverses instàncies judicials i sobre els quals la Fiscalia Provincial de Madrid ja va avançar que perseguien “generar contradiccions” entre els diferents tribunals que prenguessin part d’aquest procediment.

Prevalen els drets fonamentals

Més enllà de la qüestió competencial, va ser precisament el ministeri públic qui va mostrar el camí de tornada de la polèmica resolució de la JEC de dilluns passat, que ja va comptar amb un vot particular signat pel president, el vicepresident i dos vocals. En l’escrit presentat divendres al jutjat provincial de la capital espanyola, la Fiscalia ja defensava que els tres polítics exiliats no podien veure’s privats del seu dret a concórrer a les eleccions perquè, bàsicament, no hi ha cap sentència ferma per delictes prou greus com per ser considerats inelegibles. Un criteri que, segons ha pogut confirmar l’ARA, va comptar amb el vistiplau de la fiscal general de l’Estat, María José Segarra.

“Només es poden excloure del seu exercici els qui, d’acord amb l’article 6.2 de la Loreg, estiguin immersos en una causa d’inelegibilitat. Entre les que es preveuen no hi ha la de trobar-se en rebel·lia, com és el cas dels recurrents. Així doncs, en tant que ciutadans espanyols, tenen dret a presentar-se com a candidats a les pròximes eleccions al Parlament Europeu.És una doctrina reiterada la que subratlla que les causes d’inelegibilitat s’han d’interpretar restrictivament i que els dubtes sobre aquesta matèria s’han de resoldre de la manera més favorable a l’efectivitat dels drets fonamentals”, va remarcar ahir la sala tercera del Suprem, posicionant-se obertament sobre el fons de la qüestió. Els jutges, conscients de l’excepcionalitat de la seva decisió, remarcaven tot seguit en la seva interlocutòria que només el jutjat competent té “potestat jurisdiccional”, és a dir, pot emetre el veredicte final i vinculant sobre el recurs, tal com es desprèn de l’article 117.3 de la Constitució.

Tot i la immediatesa que l’alt tribunal va imposar al jutjat madrileny, en el tancament d’aquesta edició encara no s’havia pronunciat. Amb tot, Puigdemont va celebrar “l’eficàcia” de la seva estratègia contra “l’intent vergonyós d’alterar un procés electoral”.

Més continguts de