El Suprem deixa els presos i exiliats a punt de la suspensió

La sala penal confirma el processament dictat per Llarena i culpa els acusats de la violència de l’1-O

DANI SÁNCHEZ UGART, ALEIX MOLDES

La sala penal del Tribunal Suprem va confirmar aquest dimecres el processament de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els altres investigats en la causa que instrueix el jutge Pablo Llarena pels delictes de “rebel·lió, malversació i desobediència”. Amb la decisió, el processament que va dictar Llarena ja es considera ferm, i això suposa el primer pas cap a la suspensió dels acusats que encara són diputats, com és el cas del mateix Puigdemont i de Toni Comín -tots dos a l’exili-, a més d’Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Sànchez i Raül Romeva, a la presó.

Els tres magistrats que integren la sala rebutgen els recursos presentats per 15 dels investigats contra la interlocutòria de processament de Llarena perquè consideren “suficientment raonable” qualificar els fets com un delicte de rebel·lió. Segons ells, va existir un “alçament” amb un ús “matusser” del poder per aconseguir la independència de Catalunya “al marge de la llei”. Tot i així, recorden que la qualificació és “provisional” i que més endavant en el procediment podrien quedar definides d’una altra manera. Per justificar el manteniment de la imputació per rebel·lió, la sala considera que, tot i que normalment evoca a pronunciaments militars, no exigeix l’ús d’armes. I, malgrat que reconeix que la conducta dels acusats no s’assembla a un alçament militar, es manté la possibilitat que sigui “subsumible” en la rebel·lió.

Pel que fa a l’existència de violència, l’escrit de la sala penal considera que en els dies 20 de setembre i 1 d’octubre es va exercir violència “sobre les persones”. És a dir, la sala justifica la tipificació penal aferrant-se als ferits de l’1-O, però obviant que la gran majoria d’ells van ser com a conseqüència de les càrregues de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Per contra, el processament signat per Llarena i emès el passat 23 de març recull de manera exhaustiva els episodis en què va haver-hi policies ferits.

Previsió de violència
La sala considera que els acusats poden ser “vinculats” a aquests episodis de violència perquè de manera indiciària es pot concloure que els van “preveure i acceptar” amb l’objectiu d’aconseguir la independència. És a dir, l’argument dels magistrats es basa en què els acusats van tirar endavant amb la crida a la votació malgrat que la violència de l’Estat era presumible, per la qual cosa els considera responsables indiciàriament d’aquesta violència. En concret, la interlocutòria, escrita pel ponent Miguel Colmenero, afirma que com que els acusats van animar a participar en el referèndum, “en conseqüència” estaven animant a “enfrontar-se” a la policia. La sala deixa la porta oberta a la circumstància que el delicte de rebel·lió acabi rebaixat a sedició, tot i que matisa que “el bé jurídic protegit és diferent, perquè el primer està inclòs en els delictes contra la Constitució i el segon s’emmarca en els d’ordre públic”.

Els magistrats rebutgen que l’1-O fos l’exercici del dret a vot “de manera festiva”, i consideren que ja hi ha eleccions lliures a Catalunya i a Espanya on s’expressen els ciutadans i que no és admissible “acudir a vies de fet” al marge de la llei per exercir-los. L’espanyol és “un sistema extremadament generós, en la mesura que permet la presència i actuació dels que el pretenen abolir, en peu d’igualtat amb els que el defensen”, expliquen. La interlocutòria també rebutja que existeixi una persecució política com al·legaven els processats, i considera que el seu projecte polític és “legítim” dins del marc legal espanyol, però impossible d’assolir per vies de fet i amb “actes de violència”.

Pel que fa a la malversació, els magistrats també diuen que és raonable continuar amb el processament perquè, segons ells, hi va haver un “sistema d’engany” que ocultava els diners destinats al referèndum. Els acusats havien al·legat indefensió perquè Llarena havia continuat afegint presumptes fets constitutius d’aquest delicte les últimes setmanes, però la sala considera que no hi ha indefensió perquè només són noves dades d’una mateixa investigació i en cap cas s’està introduint un nou delicte.

Pel que fa a la desobediència, que afecta alguns imputats, la sala considera que van desobeir de manera continuada les resolucions “convenientment notificades” del Tribunal Constitucional, i descarta que estiguessin actuant en base al reglament de la cambra.

La suspensió, camí del Parlament
La interlocutòria de la sala afirma que el processament pel delicte de rebel·lió requereix una fonamentació addicional respecte a altres tipus de delictes perquè, en base a aquest processament, els càrrecs públics encausats poden quedar suspesos. Amb la resolució que es va fer pública aquest dimecres, Llarena té les mans lliures per dictar la suspensió, que afectaria la majoria parlamentària de l’independentisme i molt probablement obligaria a renunciar a l’escó als diputats. El jutge instructor només ha de dictar una interlocutòria en què dicti la suspensió, i ho pot fer sense necessitat que cap de les parts l’hi sol·liciti.

Al Parlament, els grups sobiranistes reaccionaran a la suspensió amb el reglament a la mà. Interpreten que només la majoria absoluta del ple pot suspendre un diputat de la cambra i, per tant, és una decisió que és competència de la majoria parlamentària i no pas d’un agent extern -en aquest cas el Suprem-. “El Parlament és sobirà i es regeix amb les seves pròpies normes. És al Parlament a qui li tocarà decidir. I no deixarem que ens ho imposin des de fora”, va subratllar el president del grup parlamentari d’ERC, Sergi Sabrià. Fonts de JxCat també apunten que el reglament hauria de prevaldre sobre la llei d’enjudiciament criminal -la que permet suspendre càrrecs públics sense esperar una sentència-, tot i que la direcció del grup encara no ha pres una decisió.

Sigui com sigui, aquesta serà la pròxima batalla entre el Parlament i el Suprem. Fonts sobiranistes assumeixen que, probablement, els diputats hauran d’acabar renunciant als escons per no posar en risc la majoria, però no renunciaran a defensar els drets polítics dels presos. De fet, les suspensions podrien obrir un nou litigi per acumular a les causes de vulneració de drets que l’independentisme vol que s’acabin jutjant als tribunals europeus.

Els casos de Carles Puigdemont i Toni Comín són diferents. Malgrat el veto frontal de la justícia espanyola, l’expresident manté l’aspiració de tornar a ser investit per la cambra. El seu grup parlamentari ja ha impulsat la reforma del reglament per incloure la possibilitat d’investir-lo a distància i confia a enllestir-la abans d’acabar l’any. Puigdemont no té cap intenció de renunciar a l’escó i JxCat ja ha comunicat aquesta decisió a Esquerra. Els republicans, que encara confien que Comín acabi fent un pas al costat per recuperar el seu vot -ara per ara no el pot tenir delegat-, també es podrien trobar amb una nova negativa de l’exconseller de Salut a renunciar a l’acta. De moment, fonts de JxCat i d’ERC neguen que s’hagi tancat la resposta a les suspensions i apunten que la decisió arribarà tan bon punt Llarena les tramiti. El reglament només preveu una votació per majoria absoluta al ple, però els partits es limiten a dir que serà el Parlament i no Llarena qui tingui l’última paraula. Sigui com sigui, poques veus dubten que, ja sigui ara o després del judici, els diputats processats per rebel·lió hauran de fer córrer la llista electoral perquè la inhabilitació és, de fet, la condemna mínima a què s’exposen.

Penes de 30 anys per rebel·lió i de fins a 6 més per malversació

Rebel·lió

Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull, Josep Rull, Toni Comín i Clara Ponsatí afronten acusacions de rebel·lió i malversació. En canvi, Marta Rovira, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Carme Forcadell, només de rebel·lió.

Malversació

La resta de consellers, Meritxell Serret, Lluís Puig, Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila queden fora de les acusacions de rebel·lió (amb penes de fins a 30 anys de presó), però encaren la de malversació (de dos anys i sis mesos de presó) i també de desobediència.

Desobediència

Els que no s’enfronten a penes de presó, perquè únicament seran jutjats per desobediència (amb penes d’inhabilitació), són alguns membres de la mesa i diputats: Anna Gabriel, Mireia Boya, Joan Josep Nuet, Lluís Guinó, Lluís Corominas, Ramona Barrufet i Anna Simó.

Més continguts de