El Suprem jutjarà els acusats per l'1-O excepte els membres de la mesa i Boya

Envia al TSJC la causa contra els que només estan imputats per desobediència

El Tribunal Suprem va decidir aquest dijous trossejar encara més la causa contra 18 dirigents independentistes pel Procés. La sala penal, presidida per Manuel Marchena, va confirmar la seva competència per jutjar els acusats de rebel·lió i malversació per l’1-O -va assumir els arguments de la Fiscalia que consideren que el cas tenia un important vessant internacional-, però envia al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la causa contra cinc exmembres de la mesa del Parlament i l’exdirigent de la CUP Mireia Boya, acusats únicament per desobediència. La causa ja es trobava escindida perquè el jutge instructor, Pablo Llarena, va haver d’aparcar les acusacions contra els exiliats per la negativa de diverses jurisdiccions europees a extradir-los per rebel·lió.

La sala va estimar els articles de pronunciament previ (equivalents a les qüestions prèvies) plantejats per aquests sis acusats en una vista celebrada el 18 de desembre, de manera que finalment el Suprem només jutjarà els membres del Govern que no són a l’exili, l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els Jordis, que també havien plantejat que el seu cas no havia de ser jutjat al Suprem, però els magistrats van decidir per unanimitat que en el seu cas sí que són competents.

'Piruetes que descafeïnen la instrucció de Llarena', l'anàlisi d'Ernesto Ekaizer

Així, en concret, la sala penal enjudiciarà Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila per delictes de rebel·lió, rebel·lió i malversació o només malversació, en funció dels casos. En canvi, serà el TSJC qui jutgi Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet, Joan Josep Nuet i Mireia Boya per un delicte de desobediència. Ara s’obre un període de 10 dies perquè els advocats dels processats o de les acusacions recorrin si ho consideren oportú. Això allargarà encara uns dies més la fixació de la data d’inici del judici, que s’esperava per al gener i que previsiblement quedarà relegada com a mínim a la part final del mes, perquè encara falten altres procediments com ara l’ordenació dels centenars de testimonis sol·licitats per les parts.

Fonts del TSJC van emplaçar dijous a esperar a rebre la notificació del Suprem per poder parlar d’un calendari, però van estimar que l’obertura del judici a Catalunya encara podria trigar, i que podria començar quan el judici al Suprem ja estigui bastant avançat o fins i tot finalitzat.

Les defenses consideraven que el manteniment de la competència al Suprem soscava els drets fonamentals dels acusats, entre altres motius per la vulneració del dret al jutge ordinari predeterminat per llei, però també per la impossibilitat d’accedir a una segona instància (el Suprem és el final del camí judicial). Les defenses al·legaven que els fets havien passat a Catalunya, i en alguns casos, com en el de Romeva i Junqueras, es posava en dubte la configuració del tribunal o la designació de Marchena com a ponent, arran de l’escàndol de la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), i afirmaven que el tribunal havia estat format ad hoc per a la causa. El mateix Marchena, ponent de la interlocutòria, considera que “l’afirmació d’un escenari d’excepció o d’un dret penal de l’enemic són preses per la sala com a legítims alleujaments defensius” i no tenen “el més mínim suport argumental”. Per això, la interlocutòria limita “els seus efectes als de la seva simple constància”.

Fa seu el relat de la Fiscalia

Tot i que encara no s’ha jutjat, i que no es pot donar per bo el relat dels fets que fan les acusacions, la sala el fa servir com a suport per a la seva interlocutòria perquè, diu, pot servir “de guia” en la determinació de la competència, en contra del que argumentaven les defenses. I basant-se en això fa seus alguns dels arguments del ministeri públic, que va dedicar els seus escrits a justificar que els fets que s’investiguen van passar en gran part fora de Catalunya, i per això la competència no podia recaure en el TSJC. Entre altres, considera que les despeses del Diplocat o l’activitat de les oficines de representació de la Generalitat a l’estranger podrien haver servit per apuntalar els presumptes delictes, i això traspassaria les fronteres catalanes. A més, en la mateixa línia, considera que els acusats dels delictes de malversació no només van fer un presumpte dany a les finances de la Generalitat, sinó també a la Hisenda espanyola, en no atendre requeriments del ministeri dirigit en el seu moment per Cristóbal Montoro. Sempre segons el relat de la Fiscalia, que la sala dona per bo als efectes de determinar la competència del Tribunal Suprem (a falta de jutjar si es van produir).

La sala penal recorda que no és el primer cop que li plantegen la falta de competència del Suprem per al cas i que sempre s’ha mostrat favorable a mantenir-la. I fa seu un altre dels arguments de la Fiscalia, que passa per defensar la inescindibilitat dels fets en els casos dels acusats que tenen delictes de malversació i/o rebel·lió. Segons el relat de la Fiscalia, l’administració deslleial dels fons anava encaminada a garantir l’èxit del Procés, que integra els delictes de rebel·lió, i els acusats van actuar de manera coordinada, motiu pel qual no se’ls pot jutjar per separat, segons els magistrats.

En canvi, d’acord amb el relat de la sala els acusats només per desobediència sí que es poden jutjar a Catalunya. Per justificar l’escissió de la causa en aquest punt, Marchena se centra més en qüestions operatives que no pas en el fons jurídic de la qüestió, i explica que la llei d’enjudiciament criminal parla d’“inescindibilitat” dels fets més per qüestions funcionals, que en aquest cas es donen per la “previsible complexitat i durada del judici”.

Drets fonamentals

Els magistrats del Suprem també responen a la vulneració dels drets fonamentals a la qual al·ludeixen les defenses. Tot i recordar que es tractaran en profunditat quan s’obri el judici oral, rebutgen ja els arguments. Pel que fa al lament per no tenir una doble instància (possibilitat de recurs), el Suprem ho considera “un efecte, no un pressupòsit”, i cita la normativa europea per a aquestes situacions. A més, descarta que la llei doni als acusats el dret a ser jutjats a prop de les seves famílies. Capítol a banda mereix l’ús del català, que van adduir alguns dels acusats, i que la sala afirma que “contrasta amb l’absència de qualsevol queixa” durant la fase d’instrucció. La sala no rebutja de pla que puguin tenir un traductor, però s’emplaça a l’anàlisi de l’escrit concret que les defenses van dir que presentarien.

Més continguts de