'The good fight', per Olga Tubau

El desmuntatge de la sedició/desobediència, primera part

Els aficionats a sèries d'advocats com The good wife o The good fight ja tenen dos capítols d'una nova sèrie, per descomptat més apassionant. El del dilluns 15 de juny i el que s'anuncia aquest dimarts 16. És l'al·legat –que durarà, en total, unes vuit hores– de l'advocada Olga Tubau en defensa del major Josep Lluís Trapero i la intendent dels Mossos d'Esquadra Teresa Laplana i contra l'acusació dels delictes de sedició i desobediència pels esdeveniments de setembre i octubre del 2017.

Llevat de per a Mariano Rajoy, és common ground –terreny comú que ni acusació ni defensa discuteixen– que el referèndum de l'1 d'octubre del 2017 es va celebrar.

Tubau estima, doncs, que aquesta realitat va posar en relleu el fracàs policial i polític de les tres forces policials implicades en la tasca de fer complir les ordres del Tribunal Constitucional, la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i la jutge Mercedes Armas: els Mossos, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.

I la Guàrdia Civil, que va ser sòcia d'aquest fracàs, es va implicar a fons en la seva funció de policia judicial al servei del jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer, la magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela i el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena amb un objectiu: culpabilitzar del fracàs el major Trapero.

Es diu que s'està jutjant la cúpula dels Mossos. Fals. Només es jutja Trapero.

Ja d'entrada Tubau va desmuntar com l'autor de l'atestat policial, el tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, va incloure Trapero en el suposat comitè executiu independentista.

El 23 de setembre del 2017, en un primer atestat, atribueixen a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart la condició d'autors d'un delicte de sedició per la manifestació del 20 de setembre a rambla de Catalunya 19-21.

Amb la Bíblia Enfocats sobre la taula –el presumpte smoking gun que el Tribunal Suprem no esmenta ni una sola vegada en la seva sentència de 493 folis–, Baena i els seus agents situen, el mateix 23 de setembre, Sánchez i Cuixart en el comitè executiu del procés independentista en un informe sobre l'esmentat document. Cap menció a Trapero. Segons va declarar Baena en el judici, no hi havia indicis de participació de Trapero.

El 27 de setembre del 2017, la magistrada Lamela demana a la Guàrdia Civil un informe sobre les actuacions de les forces i cossos de seguretat el 20 de setembre. Baena i el seu equip lliuren el segon atestat el 5 d'octubre i sostenen que el major Trapero "indubtablement forma part del comitè executiu" que, segons Enfocats, "havia de liderar el procés cap a la independència".

"Llegeixin l'atestat", els diu Tubau als tres membres del tribunal, que porten les mascaretes posades. "Tot això es diu sense cap element nou respecte a l'informe del 23 de setembre que pogués avalar aquesta conclusió policial".

La lletrada es pregunta: "Què ha passat? Com s'ha pogut passar d'una situació a una altra?" I raona: "Aquí, esclar, ja s'ha celebrat el referèndum il·legal. Però no hi ha cap element objectiu que permeti vincular el major Trapero amb Enfocats i amb el pla que s'hi esmenta. I s'hi introdueix una valoració subjectiva..." La lletrada assenyala que quan li va preguntar a Baena per què va posar aquesta conclusió, el tinent coronel, de manera arrogant, va contestar: "Perquè ens va semblar convenient". Doncs cal prendre-s'ho al peu de la lletra: perquè li va donar la gana.

La lletrada va mostrar com la prova practicada en aquest judici ha desmuntat un fet que es dona com a provat en la sentència del Procés, és a dir, que els Mossos no van enviar efectius en auxili de la Guàrdia Civil el 20 de setembre al departament d'Economia, quan sí que s'hi van enviar i ha quedat acreditat.

I un detall revelador: les conclusions definitives de la Fiscalia reprodueixen un paràgraf de la sentència del Procés, però no el fet provat que donava la mateixa sentència sobre la reunió del 28 de setembre del 2017 entre els Mossos i Puigdemont, Junqueras i Forn. Perquè va en contra de la seva teoria.

El fet provat assenyala que els comissaris dels Mossos "van proposar expressament la suspensió de la votació de l'1 d'octubre".

El paràgraf escollit pels fiscals, extret d'un apartat de la sentència dedicat a Oriol Junqueras, assenyala que en la reunió del dia 28 els comissaris van dir que complir el mandat judicial "feia aconsellable –a parer dels comandaments policials– la suspensió de la votació prevista per a l'1 d'octubre".

La lletrada va ironitzar: "Esclar, és menys contundent aconsellar que proposar expressament suspendre la votació".