Trapero reclama a la Fiscalia que aclareixi si vol acusar-lo per rebel·lió o sedició

La defensa del major dels Mossos valora que, si la qualificació canvia, l'Audiència de Barcelona hauria d'assumir el cas

La fiscal general de l'Estat, María José Segarra, va reconèixer fa una setmana, en una visita a Barcelona, que el ministeri públic podria modificar la seva acusació contra el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, passant de rebel·lió a sedició. El possible canvi de criteri de la Fiscalia està motivat per la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes, que va descartar que els fets del 20-S i l'1-O poguessin ser un delicte de rebel·lió. Davant d'això, la defensa de Trapero ha presentat un escrit a l'Audiència Nacional –el tribunal que l'ha de jutjar– en què reclama a la Fiscalia que aclareixi per quin delicte vol acusar-lo i que es posicioni abans que comenci el judici, previst per a partir del 20 de gener.

La Fiscalia no descarta canviar l'acusació de rebel·lió per sedició a Trapero per la sentència del Procés

L'advocada del major dels Mossos, Olga Tubau, valora que la sentència dels líders independentistes pot provocar la modificació de la qualificació del ministeri fiscal abans del judici perquè els processats a l'Audiència Nacional ho estan "per haver participat en un pla ideat pels condemnats pel Suprem". En aquest sentit, apunta que "resulta impossible" que es pugui qualificar de rebel·lió la conducta dels processats a l'Audiència quan estarien participant en el "pla ideat" pels condemnats per sedició pel Suprem. "No és el mateix defensar-se d'un delicte de rebel·lió que d'un de sedició", justifica l'advocada de Trapero, que recorda que també representa la intendent Teresa Laplana en la mateixa causa i a qui la Fiscalia ja acusa de sedició.

L'advocada també apunta que la Fiscalia, en el seu escrit de conclusions, diu que la voluntat dels processats que ha jutjat el Suprem "era portar a terme la secessió i proclamar la independència de Catalunya", cosa que és una "contradicció" amb el que, afirma, ha provat la sentència del Suprem: que la finalitat no era portar a terme una ruptura sinó convèncer el govern espanyol perquè pactés amb la Generalitat la celebració d'un referèndum.

En aquest punt, recorda que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, que al principi l'Audiència Nacional els investigava en la mateixa causa, van qüestionar la competència d'aquest tribunal i van demanar que el cas passés als jutjats d'instrucció de Barcelona. Aleshores l'Audiència va respondre que era competent "perquè el delicte de sedició pot atemptar també contra la forma de govern", però l'advocada de Trapero insisteix que, segons la sentència del Suprem, no és un delicte "contra la forma de govern". Per això diu que si la Fiscalia canvia l'acusació a sedició i tenint en compte l'argument de l'Audiència Nacional, aquest tribunal "hauria perdut la competència" i l'Audiència Provincial de Barcelona hauria d’assumir el cas.

Un jutge de l'Audiència Nacional s'oposa a la competència de Lamela i alerta contra "els tribunals d'excepció"