FINANCES DEMOCRISTIANES

Unió es vendrà les seus pel deute

El partit de Duran deu 16 milions d’euros i busca fórmules per complir amb els compromisos

Josep Sánchez Llibre va prendre la paraula al consell nacional del 17 d’octubre passat a l’Hospitalet de Llobregat per exposar la situació econòmica del partit. A porta tancada, el dirigent d’Unió Democràtica (UDC) va explicar als consellers nacionals els números vermells: un deute acumulat de 16 milions d’euros, una davallada d’ingressos per la pèrdua de representació parlamentària i poder institucional, a més d’alguna batalla amb els exsocis de federació per la pignoració d’un crèdit bancari per una campanya electoral. Era el dia en què el partit ratificava Josep A. Duran i Lleida com a líder després de la derrota el 27-S. Enmig d’una campanya que costarà uns 800.000 euros, el nucli dur de la direcció s’ha vist abocat a estudiar fórmules per salvar el partit de la fallida i “complir” amb els seus compromisos.

Quina és l’estratègia que es planteja Unió per pagar el deute? Segons ha pogut saber l’ARA, la fórmula passaria per vendre’s les seus en propietat amb la condició que el comprador acceptés un lloguer “tou”. La venda, segons les fonts consultades, es faria a entitats vinculades a creditors d’Unió, matant així dos ocells d’un tret: reduir despeses de patrimoni i, alhora, eixugar una part del deute amb la venda dels immobles. És un sistema que ha utilitzat en alguns casos la Generalitat en aquests anys d’ajustament pressupostari. Paral·lelament, es preveu racionalitzar els lloguers de bona part de les agrupacions locals, rescindint el contracte o buscant lloguers més assequibles.

Les propietats més importants

El mateix Duran i Lleida va admetre fa poc -en un esmorzar a l’Hotel Ritz de Madrid- la dimensió del deute d’Unió, però va assegurar que el partit assumiria el cost del passiu. “Tenim un deute important, que és de 16 milions, però també tenim uns locals que no estan embargats”, va dir. Era un dard dirigit a CDC. Duran va afegir que satisfarien els pagaments “de la millor manera” possible. Segons els comptes del partit del 2013 -l’últim any fiscalitzat pel Tribunal de Comptes-, Unió té un patrimoni de sis milions d’euros en béns immobles.

Quines són les seus més importants que posseeix Unió? Els locals de les capitals de demarcació, totes en propietat: la seu central a Barcelona, al carrer Nàpols, que és seva des del 2006; la seu de Girona, comprada el 2007; la de Tarragona, a la plaça Jacint Verdaguer, comprada el 2009; i el local de Lleida, obtingut també el mateix any. Tots els immobles estan hipotecats, segons les fonts consultades. Consultat per l’ARA, el partit ha preferit no pronunciar-se sobre l’estratègia estudiada per eixugar el deute.

Les seus de Tarragona i Lleida són dos dels cinc locals cedits a Unió per la Fundació Catalunya i Territori (FCT) l’any 2009, una venda investigada judicialment perquè es va fer “per sota del preu de mercat” -Unió va pagar al voltant de 478.000 euros per tots els locals-, segons un escrit del ministeri fiscal al qual ha tingut accés l’ARA. Unió va substituir la FCT en diverses hipoteques contretes per aquests immobles, una subrogació d’obligacions de la qual reclamava informació el Tribunal de Comptes en el seu últim informe. Pel que fa a la racionalització dels lloguers, fonts coneixedores de l’operació assenyalen que les intercomarcals de Granollers, el Vallès Oriental, el Maresme o el Garraf ja han deixat locals per retallar despeses. “Ara la gent es reuneix en centres cívics”, assenyalen.

Abans, aclareixen les mateixes fonts, aquestes seus es pagaven gràcies a les aportacions que feien els càrrecs públics. Bona part dels ingressos procedien del sou que cobraven els càrrecs institucionals, una font de finançament que amb la separació de CDC i la fuga de càrrecs locals cap a les files de Demòcrates de Catalunya és cada vegada més escassa. Fins al trencament de la federació, Unió tenia tres conselleries, 16 diputats al Parlament, alts càrrecs i desenes de representants locals. A Madrid, tenen sis diputats al grup de CiU (16), i ara tot depèn de Duran i Lleida per mantenir-se al Congrés.

Febrer del 2016, un mes clau

Segons l’últim informe del Tribunal de Comptes (2013), en aquell moment el 60% del que ingressava la formació provenia de fons públics. L’organisme aconsellava: “La formació política hauria d’ajustar la seva activitat econòmico-financera amb la finalitat d’arribar al necessari reequilibri patrimonial, tenint en compte que els ingressos públics representen la major part dels ingressos registrats”. El moment clau per al partit serà el febrer del 2016, quan podrà comptar quants dels seus militants mantenen el compromís de pagar quota.

Qui hauria d’assumir el deute si Unió Democràtica no paga? Segons fonts coneixedores, no recauria en els militants sinó en qui ha avalat els crèdits que ha demanat la formació. Un aval que, en alguns casos, han assumit directament membres de la direcció del partit.

Un divorci (també en el deute) que encara no s’ha concretat

CDC i Unió es van separar el 18 de juny. Des de llavors ha plogut molt però el divorci efectiu entre els dos partits encara no s’ha concretat, tampoc en les qüestions més espinoses, com la del deute. Segons el Tribunal de Comptes, el deute compartit de la federació arriba als 12,3 milions d’euros. Unió n’hauria d’assumir la seva part corresponent. Els dos partits tenien comptabilitats separades i una caixa comuna per pagar les despeses electorals. Tal com va publicar l’ARA el 24 de novembre passat, el deute bancari corresponent a la campanya del Parlament del 2012 i de les municipals del maig del 2015 -els últims comicis en què CDC i Unió es van presentar conjuntament-és de 6,8 milions, segons fonts convergents, dels quals “Unió n’hauria d’assumir el 25%”. En un esmorzar a Madrid, però, Josep A. Duran i Lleida va posar en dubte que els democristians haguessin d’assumir la part alíquota del deute de l’antiga CiU. “Mai ho he sentit a dir”, va dir el líder d’Unió.