Vidal desafia la Fiscalia i obre l'esborrany de la Constitució catalana a l'esmena dels ciutadans

El procés participatiu, que es vehicularà al portal Unanovaconstitucio.cat, permetrà fer aportacions de 140 caràcters, com un tuit, i cada ciutadà podrà enviar un màxim de cinc esmenes. La proposta de Vidal, presentada amb dues iniciatives més, planteja la prohibició de majories absolutes al Parlament

L’equip de juristes que treballa amb Santiago Vidal han presentat aquest dissabte a l'Ateneu Barcelonès –la sala no ha pogut acollir tota la gent que feia cua per accedir-hi– la seva proposta de Constitució catalana i  el portal web que permetrà el procés de participació ciutadana per esmenar el text constitucional. Després de tancar els últims serrells dels 97 articles que componen aquest esborrany, el treball s'ha presentat conjuntament amb el de dos col·lectius més que també tenen l’objectiu de generar debat sobre com han de ser els pilars d’un eventual estat català: Constitucio.cat (representant per Oriol Vidal-Aparicio) i Juristes per la Independència (Sebastià Sardiné). La intenció de l'acte era escenificar una unitat d’acció entre tres projectes que pretenen “pedalejar en tàndem”, en paraules de Vidal, amb un horitzó comú: que la Constitució catalana s’elabori a partir de la participació ciutadana. Plantegen el textos només com un "punt de partida".

A partir d'aquest cap de setmana s’obrirà a la participació ciutadana la Constitució que promou Vidal, per la qual el jutge es troba ara sota l’escrutini del Consell General del Poder Judicial (aquest divendres la Fiscalia va proposar l'expulsió del magistrat de la carrera judicial). S’engegarà un nou portal web ( Unanovaconstitucio.cat) que permetrà als ciutadans enriquir aquest esborrany. Els ciutadans podran fer aportacions de 140 espais, com un tuit, un màxim de cinc esmenes i votar l'articulat per mostrar-hi l'adhesió. "Pretenem que sigui una eina de debat", ha expressat Joan Matamala, col·laborador de Vidal. L'aliança del magistrat amb els grups Constitucio.cat i Juristes per la Independència es traduirà en la creació de quatre grups de treball dedicats a recollir i filtrar les esmenes a les propostes. Els grups es reuniran un cop al mes per centralitzar el 'feedback' que rebin a través de les xarxes i treballaran per temàtiques: drets fonamentals i drets socials, organització territorial, poders de l’estat i medi ambient. Acabat aquest procés, s’elaborarà un document final que visualitzarà les diferents sensibilitats que s’hagin recollit de les aportacions ciutadanes. Un text que els promotors tenen la intenció de lliurar al “Parlament constituent” que s’esdevingui.

La proposta de Constitució del jutge Vidal planteja una República amb president i primer ministre, el castellà com a llengua cooficial i un sistema electoral amb llistes obertes. Vidal també ha expressat aquest dissabte que el text prohibeix l'existència de majories absolutes i de pensions vitalícies. "Encara que un partit aconseguís el 90% dels vots, obtindria el 49% dels escons", ha expressat el magistrat, que entén que d'aquesta manera el poder legislatiu continuaria "sent el representant del poble en lloc d'estar al servei del partit". Vidal ha apuntat que la feina del seu equip s'ha basat en models de països nòrdics, com Noruega o Dinamarca. Aquests en són els elements més destacats de l'esborrany constitucional.

República parlamentària

La proposta de l'equip de juristes encapçalat per Vidal esbossa una república parlamentària amb un president que tingui funcions representatives i un cap de govern amb poders executius, a l’estil alemany. Al poder legislatiu hi hauria una sola cambra amb una màxim de 105 diputats. La nova figura de president de la República seria triada per votació directa dels ciutadans.

El castellà, llengua cooficial

A l'article quatre es detalla que la llengua oficial és el català i pròpia de l'administració. El castellà rep l'estatus de llengua cooficial. En la proposta, l'aranès és la llengua oficial i pròpia de la Vall d'Aran en règim de cooficialitat amb el català. En l'article 11 s'estableix que tots els ciutadans que en el termini d'un any ho escullin lliurement podran gaudir de la doble nacionalitat espanyola i catalana.

Limitació de mandats

Els juristes plantegen que els mandats polítics tindrien una durada màxima de cinc anys i en limita el nombre a dues legislatures. També estableix, a l'article 31, una limitació del sou dels representants polítics: un màxim de deu vegades la renda bàsica de vida digna. L'equip de juristes consideren, en l'article 9, que la institució jurídica dels aforats és un privilegi inadmissible i estableixen que la llei sigui igual per a tothom.

El Tribunal Suprem assumiria les tasques del Constitucional

L’esborrany defensa eliminar els jutjats de pau i de primera instància d’acord amb els partits judicials actuals i crear jutjats a cada municipi de més de 10.000 habitants. La segona instància serien les audiències provincials, i l’última, el Tribunal Suprem. No es preveu la creació d’un Tribunal Constitucional pròpiament dit, sinó que les funcions s’atribuirien a una de les sales del Tribunal Suprem de Catalunya, la de garanties constitucionals.

Sense exèrcit

L'article 62 estableix que Catalunya és una nació de pau, lliure d'exèrcit i forces armades, llevat de la policia encarregada de la seguretat pública.

Més continguts de