Vox burxa en la desfeta de Cs per fer-se un lloc a Catalunya
La formació d’Abascal inaugura seu per primer cop a Barcelona
BarcelonaCatalunya és un terreny difícil per a Vox. Ho admeten dins el mateix partit. El seu creixement ha sigut exponencial en l’últim any, però també irregular. Els costa arrelar a les comunitats històriques i guanyar força als municipis. Però des de la formació d’extrema dreta -que aquesta setmana ha confirmat que es presentarà a les eleccions catalanes- esperen entrar al Parlament a rebuf dels resultats del 10-N -52 diputats- i a costa d’un PP dèbil i d’un Ciutadans en caiguda lliure. Ahir Vox va inaugurar la seva primera seu a Barcelona -fins ara no en tenien-. A més, ja s’acosta als 4.000 afiliats a Catalunya, més dels que té Cs -2.842-, segons les últimes dades que faciliten els dos partits.
“Despertem molt d’odi i discrepàncies per part del consens progressista, però també molta il·lusió i esperança”, afirma en conversa amb l’ARA el diputat al Congrés per Barcelona, Ignacio Garriga, protagonista de bona part dels actes que la formació ha fet a Barcelona els últims anys. Molts d’aquests actes han sigut de petit format, en bars i sovint sense mitjans de comunicació, diuen des de Vox, cosa que consideren que ha pogut contribuir a l’increment de l’afiliació. D’altres han congregat milers de persones quan el líder del partit, Santiago Abascal, n’ha sigut el protagonista -van començar la campanya a les generals a Barcelona-. No obstant això, Garriga creu que el fet d’haver pogut participar en els debats a la televisió pública durant la campanya del 10-N -hi tenien dret per haver obtingut representació al Congrés el 28-A- ha marcat la diferència. “El nostre índex de coneixement ha crescut moltíssim”, assegura, i destaca el discurs antiimmigració i antiindependentista com dos dels puntals que poden seduir votants catalans.
Càlcul difícil
El 10-N Vox va superar Cs a Catalunya -amb 243.026 vots davant els 216.373 del partit taronja-. A Girona i a Tarragona també va obtenir més vots que el PP, tot i que cap dels tres partits hi va obtenir representació. És difícil fer un càlcul sobre els resultats que podria obtenir a les catalanes, però experts consultats creuen que pot entrar al Parlament i potser amb grup propi. L’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) fa una estimació de fins a 2 escons per a la formació d’extrema dreta. És una entrada tímida, sobretot si es compara amb el creixement de Vox al conjunt de l’Estat, però indica un creixement, ja que en l’anterior baròmetre ni tan sols l’1% dels enquestats apostaven pel partit.
Segons l’últim CEO, Vox entraria al Parlament gràcies en bona part a Cs: el 8,5% dels ciutadans que el 21-D van optar per la formació taronja ara votarien l’extrema dreta. Segons el politòleg Lluís Orriols, és “evident” que hi ha vasos comunicants entre els votants de Cs i Vox, però aquest transvasament de vots només seria una més de les fugues que patiria el partit taronja, que en les últimes catalanes va aglutinar votants ideològicament molt diferents i que ara està en procés de desfeta. Segons el CEO, Cs només retindria el 34% dels seus electors. El 12,4% se n’anirien al PSC, el 6,4% al PP i el 8,5% a l’abstenció. “Cs cedirà vots a tot arreu”, apunta Orriols. La també politòloga Berta Barbet adverteix que el partit taronja ha perdut el poder de convicció de força “líder del seu espai” que va tenir el 21-D.
Un creixement amb peus de fang
Tot i que Vox és optimista pel que fa a les pròximes eleccions, l’estructura del partit a Barcelona, la província on suma la majoria dels afiliats -3.000- té els peus de fang. El president de Vox Barcelona, Joan Garriga, i la secretària tresorera del partit, Mónica Lora, s’enfronten a un judici per un presumpte delicte d’odi i discriminació durant la campanya que van organitzar quan formaven part de Plataforma per Catalunya (PxC) per a les municipals del 2011.
Ignacio Garriga explica que aquesta cúpula és “una gestora provisional que pilotarà el partit fins a les primàries”, que “previsiblement seran a partir de l’abril”. El diputat defensa la “presumpció d’innocència” dels dirigents de Vox i es mostra prudent fins que arribi una sentència. Però recorda que els estatuts del partit estableixen que ningú “condemnat” pot ser a les llistes electorals. Tot i que no té por que aquest procés judicial pugui perjudicar les perspectives electorals del partit -“Ens criminalitzen permanentment”, afirma-, ja hi ha un corrent crític intern que demana canvis en la directiva.
