Vox o el manual de defensa de la indissoluble unitat de la pàtria

BarcelonaDefensar la pàtria és tota una proesa, però no es preocupin perquè Vox ja és aquí per intentar liderar-la. I avui, prop de 1.400 persones –joves i grans– han fet petita la sala d'actes de l'hotel Barceló Sants per demostrar el seu compromís amb el salvament de la nació espanyola. Ja passen alguns minuts de les 12 del migdia, l'hora prevista d'inici de l'acte, i el cabdill Santiago Abascal encara no ha arribat. La gent s'arrenca amb l'infal·lible "Puigdemont a presó", punt número u del programa electoral del partit d'extrema dreta que ara vol establir-se a la capital catalana. "Estem tenint un creixement exponencial els últims mesos; creiem que podem entrar a l'Ajuntament", apunta un membre de la formació. El candidat encara no el tenen, perquè els seus 500 afiliats a Barcelona han de votar en unes primàries.

Defensar la pàtria requereix una dosi d'èpica i, per fi, entra Abascal. Entonen l'himne de Vox, que gairebé sembla una banda sonora dels instants previs a la guerra final, i s'alcen les banderes espanyoles. Es fa un passadís de punta a punta de la sala i el recorregut del líder fins a l'escenari s'interromp constantment per les peticions de selfies del públic, entregat. "Presidente, presidente", canten. A les files del davant, rostres coneguts de les manifestacions unionistes i representants d'entitats de l'espectre ultra que s'organitza per "netejar" l'espai públic de llaços grocs: Somatemps; Espanya i Catalans, i Hermandad de Legionarios. Ho confirma un dels ponents, Jorge Buixadé, que agraeix a tots els que van sortir "davant la seu de l'ANC" el 22 de setembre en la manifestació que va acabar amb una pallissa a un jove que passejava pel carrer.

La vida a Catalunya dels "herois" és molt dura. Ho exemplifica la presidenta de Vox a Barcelona, Lola Martín, nascuda a Saragossa però resident a la capital catalana des de fa 20 anys, que va haver de pagar una escola privada per estalviar-se les "mil hores de català". "Aquí no hi ha llibertat", es lamenta. Ignacio Garriga, català i membre de l'executiva nacional de la formació, diagnostica el problema. "Amb la dictadura de la immersió lingüística s'adoctrina en l'odi a Espanya i s'inocula el virus del nacionalisme", apunta, i ho remata una persona del públic: "El culpable és Pujol!"

Per defensar la pàtria no es pot "menystenir el contrincant", avisa Buixadé. Als "valents" se'ls gira feina perquè no només els "secessionistes" són adversaris, sinó també els partits espanyols que han consumat "l'alta traïció". "La covardia i complicitat de tots els governs han deixat la nostra estimada pàtria fragmentada, desorientada i a la deriva", critica Garriga. El ja famós advocat de Vox al Tribunal Suprem, Javier Ortega, revela que el fiscal general de l'Estat traspassat, José Manuel Maza, va negar a Mariano Rajoy una suposada petició de retirar les querelles per rebel·lió, fet que provoca la indignació del públic. Posats a demanar empresonaments, des d'un racó de la sala criden "Rajoy a la presó".

A les portes de l'hotel, ubicat a la plaça dels Països Catalans, al costat de l'Estació de Sants, on ha arribat gent en tren per presenciar l'acte, un portaveu del partit neonazi Democracia Nacional xiuxiueja que abans demanaven el vot per Cs. "Però són uns traïdors", sosté. En el seu discurs, Abascal entén que els assistents hagin votat altres forces polítiques adduint que votar Vox "no era útil", però demana un canvi de parer. Efectivament, una persona del públic que llueix un adhesiu del partit taronja ara flirteja amb l'extrema dreta més desacomplexada, que neix a Madrid però celebra l'acte més multitudinari de la seva història a Barcelona, tal com reconeix Abascal. El camí contrari de Cs, que neix a Catalunya i s'expandeix després per territori espanyol.

Espanya "una i no 51"

Vox considera que l'estat de les autonomies ha privat l'home espanyol de la seva història i l'ha desarrelat del seu barri, la seva ciutat, la seva empresa o el seu col·legi professional. "Els partits ens han privat de tot això", denuncia Buixadé, que posa veu al rebuig al sistema de partits instaurat amb l'arribada de la democràcia. El discurs d'Abascal a les masses recorda a èpoques pretèrites: "Què preferiu, autonomies o Espanya? Estat del benestar dels polítics o de la gent?" El públic respon amb l''Arriba España' i amb el clàssic "Espanya una i no 51".

Defensar la pàtria espanyola és també una lluita de "coratge" plena de contradiccions. És necessari el rebuig a "l'aixecament de fronteres que pretenen els separatistes", però també defensar els murs a la immigració. "És amor a Espanya, no odi a ningú", clama Abascal, que denuncia el discurs de l'esquerra espanyola i els postulats de l'alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena. "Que vinguin els que salten la tanca, diuen els esquerranosos radicals", continua el dirigent, i es pregunta: "¿Només ells poden posar fronteres als seus xalets?"

Per acabar de tancar el cercle, no falten apel·lacions religioses –"que Déu us beneeixi i que Déu beneeixi Espanya"– ni tampoc crítiques al feminisme, que "sona malament". "Però què passa? Que pel fet de ser home ja s'és masclista? Ens volen enfrontar als homes i les dones", subratlla una veu destacada del partit, Rocío Monasterio, en la seva intervenció, abans de demanar la derogació de la llei de violència de gènere, "que no respecta la presumpció d'innocència".

Després de prop de dues hores de discursos, Abascal critica que se'ls titlli de "xenòfobs" i recorda que el nou president del govern espanyol, Pedro Sánchez, fa poc els va qualificar de "racistes". "El racista és ell", rebat, i rep l'ajuda d'una senyora del públic. "És un maricon!", exclama. Després de prop de dues hores de parlaments, i per orientar a qui hagi pogut perdre el fil, Abascal sintetitza el manual de defensa de la "indissoluble unitat de la pàtria espanyola". Remarca la necessitat d'il·legalitzar els partits independentistes i assegura que "Espanya ni es vota, ni es negocia ni es dialoga; Espanya es defensa amb totes les conseqüències". "A nosaltres se'ns entén tot", conclou.