Així va ajudar el partit afí a Mamdani l'Ada Colau del 2019

BarcelonaJuny del 2017. Catalunya bull en ple Procés, a les portes d'un estiu que marcaria un punt d'inflexió en la política catalana. Però, mentre la discussió se centra en el referèndum de l'1-O, Barcelona En Comú, amb l'aleshores alcaldessa Ada Colau al capdavant, organitza una cimera municipalista que reuneix 180 ciutats i uns 700 activistes de l'esquerra internacional a la capital catalana. És el Fearless Cities, un esdeveniment que després s'expandirà als Estats Units i Europa. Allà, s'hi forja un contacte que serà clau per a l'estratègia de mobilització de BComú d'aleshores ençà: el del Working Families Party (WFP), formació afí al nou alcalde de Nova York, Zohran Mamdani, i nova esperança de l'esquerra en temps d'auge de l'extrema dreta. El primer contacte s'havia produït quan Colau va arribar a l'alcaldia, a petició d'aquest partit, pel que suposava el triomf de la candidatura de BComú a les eleccions del 2015. Tanmateix, la relació entre les dues formacions encara es va estretir més de cara a la campanya del 2019, quan Colau va aconseguir revalidar el càrrec gràcies al PSC, Manuel Valls i Ciutadans, tot i la victòria del republicà Ernest Maragall.

Però, què és el WFP? Es tracta d'una formació d'esquerres que ha intentat fer-se un lloc dins del bipartidisme americà intentant promoure candidats més progressistes dins de les files dels Demòcrates –tot i que, en alguna elecció, també n'han presentat de propis–. Zohran Mamdani va ser un d'aquests candidats i, de fet, el dia de les eleccions municipals l'alcalde no va dipositar el vot en la línia de votació dels Demòcrates: ho va fer en la del WFP, un gest que no va passar gens desapercebut en la premsa local. Dirigents de BComú també van mantenir contacte amb el partit en ocasió d'un viatge a Las Vegas, quan començaven a despuntar figures com Alexandria Ocasio Cortez o Bernie Sanders.

20.000 portes picades

Però el punt d'inflexió va arribar a la campanya del 2019, la primera que Colau afrontava després d'haver guanyat (contra tot pronòstic) el primer duel amb Xavier Trias per un marge de 17.000 vots. En aquest context, els quadres de BComú reben l'assessorament del WFP a través de dues expertes en mobilització ciutadana, Nelini Stamp i Valery Alzaga, amb la idea de millorar una tècnica clau per arribar als veïns: el porta a porta. Aquestes sessions revolucionen el partit, que aviat es posa a estudiar les dades de vot als districtes de Barcelona per tractar d'adaptar la metodologia americana a la ciutat. Una peça clau en aquesta relació va ser l'aleshores responsable de temes internacionals de BComú, Kate Shea Baird.

Tal com recorda l'aleshores responsable de mobilització de BComú, Enric Bárcena, hi havia el repte de "superar els prejudicis" cap a incorporar idees vingudes dels americans, d'una banda, i el d'adaptar l'estratègia al sistema electoral català (on, a diferència de l'americà, no hi ha registres de votants que donin pistes fiables de les simpaties per codi postal i hi ha el risc d'anar a picar a portes "fredes"). "Però va resultar que parlar amb els veïns és una cosa molt mediterrània", afirma Bárcena, ara assessor de Comuns al Parlament. D'aquesta idea va néixer un dels eslògans de la campanya per al porta a porta: "Fes una cosa radical. Parla amb la teva veïna".

Amb aquesta estratègia, dirigents i militants van picar 20.000 portes abans de les municipals, segons dades del partit, després d'una prova pilot al barri de Sant Antoni. La metodologia incloïa anotar quant durava el contacte i fer un seguiment dels temes que sortien a la conversa i que, segons Bárcena, tenien més a veure amb neguits sobre l'estat de la ciutat que amb el Procés, a diferència del que havien previst. Però, més enllà dels objectius electorals, la formació posa en valor com aquesta tècnica, que van repetir el 2023, "dona veu" a la ciutadania i la fa partícip de la conversa política, també com a via per combatre la desafecció. "Serveix per agafar el pols de temes i converses que estan al carrer", apunta un militant que hi va participar i que ressalta que, a més, permet arribar a gent que no s'acostaria normalment a una paradeta.

L'esperança de Mamdani

Per a BComú, el porta a porta va ser un element "determinant" per als resultats del 2019, però també per incorporar militants a un partit, BComú, que tot just feia cinc anys que havia nascut i al qual encara li faltava múscul: aquell mateix any van donar la benvinguda a 1.000 nous membres —en una sessió al Casinet d’Hostafrancs, en van arribar a ser 300—, alguns dels quals acabarien sent consellers de barri o militants actius. Sis anys després, la relació entre BComú i el WFP continua. Han fet formacions conjuntes a Berlín, amb el moviment sindicalista per l'habitatge, i col·laboren plegats en xarxes de treball a Puerto Rico i Amèrica Llatina.

Fonts dels Comuns no amaguen l'entusiasme (i fins i tot esperança) amb què han viscut la victòria de Mamdani a Nova York, en un moment en què BComú malda per marcar perfil davant d'un PSC que té les enquestes de cara, mentre busca el candidat per substituir Colau. L'exalcaldessa ja ha descartat presentar-se a les primàries per escollir alcaldable, previstes per al gener. Al nom de Gerardo Pisarello, que aquest estiu sonava amb força com a relleu, s'hi ha sumat inesperadament el de l'escriptor i activista Bob Pop, que ja ha expressat la seva voluntat de fer un pas endavant.