Així és el milió de catalans que estan oberts a una dictadura, segons l'ICPS
Els investigadors apunten que s'està produint una "desconnexió" amb el règim democràtic per la precarietat
BarcelonaMig segle després de la mort del dictador Francisco Franco, la salut de la democràcia trontolla i no és cap casualitat que el malestar social es traslladi amb l'augment de forces populistes d'extrema dreta, segons ha detectat l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) en un estudi. L'informe demoscòpic, presentat aquest dimecres, explica les claus sobre per què el suport a la democràcia a Catalunya està en el nivell més baix des del pitjor moment de la crisi econòmica d'aquest segle, el 2012. En concret un 19,4% dels catalans, vora un milió de persones, estan oberts a un sistema dictatorial –des del 10,9% de persones que es declaren indiferents, fins al 4,9% que en alguns moments preferirien la dictadura, més el 2,6% que no ho saben o no contesten–. El 2012, quan estava en el rècord, el percentatge era del 19,7%. En tot cas, un 80% continuen fidels a la democràcia, però amb una tendència a la baixa.
A partir d'aquestes dades han desenvolupat l'estudi L'erosió democràtica per endinsar-se en els motius d'aquesta degradació, segmentant per classe social, professió, generació i valors. I d'aquí n'han extret la conclusió que el principal "perill" és la indiferència cap al règim polític, disparada en màxims històrics, tres punts més que el 2012. I quin és el motiu? Segons l'ICPS, la "precarietat" laboral i "l'erosió de les expectatives", d'acord amb els autors de la recerca, el director de l'ICPS, Oriols Bartomeus, i la investigadora Lucía Medina. La recuperació de l'idil·li entre la ciutadania i el sistema democràtic no s'ha produït, i és ara molt lluny del 92,9% de suport que tenia la democràcia abans de la crisi econòmica del 2008.
Dades contundents
Més enllà del despenjament dels joves del sistema –només un 61,8% dels nois l'avalen i el 73,1% de les noies–, la precarietat és el gran factor diferenciador que fa saltar les xifres. Entre els catalans amb estudis superiors, un 90,7% prefereixen la democràcia per sobre de qualsevol altre sistema; en els secundaris superiors, el percentatge baixa fins al 82,6%, mentre que entre els que tenen estudis secundaris inferiors o encara menys, cau en picat fins al 67,7%. Aquest últim segment multiplica la indiferència, amb un 22,3% dels enquestats, mentre que un 6% s'inclinen per la dictadura en determinats casos. Són quinze punts i mig menys entre els favorables a la democràcia i setze punts més entre els indiferents, respecte a la mitjana.
Si desgranem per classe social, els treballadors manuals qualificats i els no qualificats tenen el suport més baix a la democràcia (73% i 74,9% respectivament) amb indiferència a la democràcia o inclinació per la dictadura en determinades circumstàncies que s'enfilen del 24,3% al 22,4% en els dos casos. Entre els propietaris –que els politòlegs han concretat que no és la classe alta, ja que aplega el gruix d'autònoms i pagesos, també amb molta precarietat– el suport a la democràcia arriba al 76,2% i les opcions desafectes fins al 17,1% (dictadura i indiferència). Res a veure amb la classe de serveis, que agrupen els treballadors liberals –el nivell superior–, amb una adhesió del 90,6% al règim democràtic i només un 3,9% de tendència autoritària i un 3,9% d'indiferència. Una mica menys, però també alt, és el suport dels treballadors no manuals (83,2%), cosa que no evita un 9,7% d'indiferència al sistema polític i un 5,9% procliu a la dictadura.
Eix ideològic
Entre la gent de dreta i extrema dreta el suport a la democràcia és baix (61,5%), però els investigadors alerten que és més perillosa la dada sobre els que no saben què declarar-se ideològicament: només el 51% donen suport a la democràcia amb un 27,6% d'indiferència i un 8,3% amb inclinació autoritària. Entre els sentiments, els que tenen un sentiment negatiu envers el sistema prefereixen la democràcia (83,4%) més que no pas els apàtics (només el 67,8%), que és un altre dels grans reptes que han assenyalat. Dels que en tenen un sentiment positiu, un 90% són demòcrates convençuts. Entre els indiferents o amb tocs autoritaris, destaquen com a amenaces cabdals a la democràcia l'independentisme (el 50,6% els indiferents i el 61,4% els autoritaris), els immigrants (el 28,2% i el 56,8%, respectivament) o el feminisme (el 30,7% els indiferents i el 43,2% els autoritaris). Ara bé, l'extrema esquerra també és vista com un problema per més del 50% d'aquest col·lectiu, mentre que el 43,6% dels declarats demòcrates també la veuen com un maldecap. De fet, si mirem la població general, la majoria diu que l'extrema dreta, les notícies falses i les desigualtats econòmiques són les principals amenaces per al sistema democràtic.
Trencament generacional
"Estem davant un despenjament democràtic, una desconnexió democràtica d'una part de la societat", apunta Bartomeus, que aclareix que aquest sentiment ha provocat l'augment de forces d'extrema dreta. Alhora, afegeix que es produeix a causa de "l'exclusió social i el trencament generacional" perquè "les generacions més joves i els segments de la societat més desafavorits" s'estan desvinculant del sistema perquè "no se'n beneficien", amb el trencament del lligam entre progrés i democràcia. També ha comentat que encara hi ha "l'herència" respecte al trencament social produït en la crisi del 2008. Segons Medina, "hi ha un augment de la precarització" i "la recuperació s'ha fet sobre bases més precàries, amb l'augment de la temporalitat i sous més baixos –en treballs manuals–, i "la gent no està contenta en la situació actual", ni política ni econòmica.
El treball de camp de l'estudi es va acabar el desembre del 2024 amb una mostra de 1.200 catalans amb nacionalitat espanyola enquestats de manera presencial.
