Alcaldes que s'apugen el sou i alcaldes que se l'abaixen
L'inici dels mandats municipals torna a posar sobre la taula com han de ser els salaris dels polítics
BarcelonaEl tret de sortida d’un nou mandat municipal fa aflorar cada vegada una qüestió polèmica: els sous dels alcaldes i regidors. L’Ajuntament de Barcelona ha apujat els salaris un 4% i ho ha reivindicat perquè “és una manera de valorar el que fem: no volem demanar perdó per treballar a la política”, en paraules de la tinenta d’alcaldia Laia Bonet. També s'han incrementat els sous a Badalona un 13% –si bé el de l’alcalde s’ha mantingut igual–, i a Sant Cugat un 17,2%. En canvi, altres municipis com Terrassa i Sabadell han decidit congelar-los i Girona ha optat per una rebaixa del sou de l’alcalde, el cupaire Lluc Salellas, de 14.000 euros. A Lleida s'ha fet una lleugera actualització del sou de l'alcalde, però amb reducció del cost per al conjunt de l’executiu.
La pregunta de com s'ha de remunerar als polítics està latent des dels inicis de la democràcia i l’actual legislació ha optat per fixar uns límits. En el cas dels ajuntaments, vinculats a la població de cada municipi. Els pressupostos generals de l'Estat ja fixen cada any les quantitats màximes que poden cobrar els alcaldes i, al seu torn, es basen en uns índexs de la llei reguladora de bases de règim local. L'alcalde de Barcelona, per exemple, encara tindria marge per apujar-se el sou fins a cobrar 116.000 euros segons els pressupostos generals de l'Estat d'enguany, com es preveu per als municipis de més de mig milió d'habitants; per als de més de 300.000 el límit és de 104.500 euros, i de 93.000 per als de més de 150.000 habitants. Les localitats amb més de 75.000 habitants poden remunerar fins a 87.000 euros el seu alcalde, i l'escala va baixant fins als 46.500 en el cas dels pobles d'entre mil i cinc mil persones. Aquests són els màxims dels quals deriva tota l'escala salarial. D'altra banda, hi ha els regidors de dedicació parcial i els pagaments només per assistència a plens i comissions, sobretot de l'oposició en nombrosos municipis, on es pot tenir algun membre amb dedicació exclusiva o cap.
El que fixa la llei són els topalls, però després hi ha el marge de maniobra de cada municipi. Just Serrano, professor de filosofia política de la Universitat de Màlaga, apunta que els sous dels polítics "no es poden valorar com els d'una empresa perquè hi preval la funció pública que realitzen". Davant el dilema de mantenir sous, apujar-los o abaixar-los, sosté que "si els polítics tenen uns sous massa alts poden perdre de vista els problemes del dia a dia de la majoria de la gent" i diu que "el que cal és trobar un equilibri". Serrano argumenta que els sous "no poden ser ridículs" i que una altra funció que tenen és evitar que els representants públics cerquin diners per altres vies i acabin en el pou de la corrupció. Segons ell, fixar la xifra de la retribució és "difícil" i hi ha dos factors que hi influeixen: els valors que els representants públics vulguin transmetre i com volen que es vegi reconeguda la seva tasca social.
Raons divergents
La clau dels sous "depèn del que es vulgui valorar", a parer de Serrano. Un dels casos més sonats és l'increment del 17% a Sant Cugat del Vallès, que fa que tot i ser la dotzena ciutat més poblada del Principat, el sou de l'alcalde sigui el tercer més elevat. "Volem fer més competitiva l'escala retributiva i posar-la al nivell adequat a l’exigència de l’Ajuntament", va dir el tinent d'alcaldia d'Economia d'aquest municipi, Carles Brugarolas (Junts). En canvi, l'alcalde de Girona, el cupaire Lluc Salellas, té el sou més baix de les grans ciutats, 60.000 euros anuals, dels quals 14.000 ja ha anunciat que els destinarà a projectes socials, ja que el codi ètic dels anticapitalistes de Guanyem fixa una retribució màxima de tres vegades el salari mínims interprofessional. La iniciativa dels cupaires per "racionalitzar", tenint un sou "digne" però més proper a la majoria del país és semblant a la dels comuns. Paral·lelament, un problema freqüent és la poca remuneració de l'oposició que cobra per assistència a plens en ciutats mitjanes, cosa que "pot ser un problema per exercir les seves tasques de control de l'alcalde", segons el professor Just Serrano.
