PANDÈMIA
Política 26/04/2020

Els alcaldes volen invertir tot el superàvit

El món local redobla la pressió en la negociació amb la Moncloa mentre es refan els pressupostos

Pau Rumbo
4 min
Cua per accedir al repartiment de menjar d’una parròquia de Barcelona.

Barcelona“Ja que ens obliguen a tenir superàvit, que ens el deixin gastar!” És el crit del regidor d’Administració de Mataró, Juan Carlos Jerez, del PSC, que exemplifica com els ajuntaments de tots els colors polítics reclamen poder invertir els diners que han acumulat els últims anys per poder fer front a la crisi econòmica i social que seguirà la pandèmia de coronavirus.

Les normes de rigor pressupostari de les administracions públiques, aprovades el 2012 durant els pitjors moments de l’última crisi financera, s’han convertit ara en una cotilla. Aquestes normes obliguen els ajuntaments i diputacions a tenir superàvit, i en els últims anys l’han tingut. Però les mateixes normes impedeixen gastar aquests diners, i ara la Moncloa estudia com burlar-les per atendre la petició del món local. Mentrestant els ajuntaments intenten refer els pressupostos i aproven plans de xoc a marxes forçades per parar el cop.

Autorització per al 20%

El govern espanyol ha anat dosificant missatges de tranquil·litat per als ajuntaments. Primer, el 17 de març, va autoritzar-los a gastar 300 milions d’euros del seu superàvit. Després, mitjançant dos decrets llei, va augmentar la xifra fins al 20% del superàvit aconseguit en l’exercici 2019 i va desmuntar l’aparell normatiu del PP, que obligava a prioritzar l’eixugament del deute a la despesa social.

Però el món local en vol més. Reclamen que se’ls permeti invertir el 100% del superàvit i també que puguin tirar dels romanents de tresoreria acumulats. És el que va traslladar la setmana passada el president de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), Abel Caballero (també socialista), als ministres de Política Territorial, Sanitat i Transició Ecològica. “No entenc quin argument hi pot haver en contra d’això”, bufava Caballero després de la reunió, en roda de premsa. La FEMP calcula que només el superàvit dels ajuntaments de tota Espanya suma 3.830 milions d’euros.

Els dirigents locals catalans consultats per l’ARA se sumen a les reivindicacions. El regidor d’Hisenda de Barcelona, Jordi Martí (Barcelona en Comú), explica que seria contraproduent autoritzar la inversió només del superàvit de l’any passat. “Seria absurd castigar un ajuntament que hagués fet un superàvit justet l’any 2019 per la raó que fos, però que potser té un romanent milionari”, apunta. El de Barcelona, sense anar més lluny, és de 170 milions d’euros. Per això, la seva proposta és que l’Estat permeti al món local gastar-se tots els seus diners si cal i, a banda, que s’aixequi la prohibició de tenir dèficit. “Aquesta crisi ha de poder provocar desequilibri pressupostari”, sosté.

Romanents intocables

És el mateix posicionament de l’Ajuntament de Tarragona (governat per ERC i els comuns), que divendres va emetre una declaració institucional en què demanava poder gastar superàvit i romanent i, a més, que es flexibilitzi la regla de despesa dels ajuntaments (el percentatge que pot augmentar la despesa d’un any per l’altre), que ara està fixat en un 2,9%. A banda, el govern tarragoní vol que també es permeti invertir en comerç, turisme i petites empreses. A Girona el ple va aprovar per unanimitat una declaració en què es demanava poder gastar els poc més de quatre milions de superàvit. Lleida no està afectada perquè el seu pressupost de l’any passat presenta dèficit.

Els ajuntaments socialistes també són contundents en les reclamacions. La segona ciutat de Catalunya, l’Hospitalet, disposa de 4,2 milions de superàvit de l’any passat. Santa Coloma de Gramenet encara més: va tancar el 2019 amb un balanç positiu de 6,1 milions d’euros, però la seva directora financera, Ana Muñoz, avisa que “amb un 20% d’això no faig res”. El consistori colomenc, com tants d’altres, ja està modificant els pressupostos per adaptar-los a l’emergència del covid-19, però Muñoz avisa que calen mesures a mig termini, i demana que l’Estat prevegi que els comptes del 2021 i del 2022 dels ajuntaments han de poder “acompassar” el forat que es generarà aquest 2020. “Han d’entendre que estem davant d’una situació mai vista!”, exclama. Des de Mataró, Jerez explica que tenen un romanent de 3,1 milions d’euros, però calcula que això els arriba només per a un parell de mesos. “Cada mes que passa, entre la caiguda d’ingressos i l’augment de la despesa, són 1,9 milions per a l’Ajuntament”, exposa. A Terrassa disposen d’uns set milions de superàvit, però fonts de l’Ajuntament es queixen que no tenen “cap indicació de l’Estat” sobre com actuar.

Dotar els ajuntaments d’eines

A banda, tornant a Barcelona, Martí va més enllà de les peticions de la FEMP i proposa que els ajuntaments més grans, com el de Barcelona o el de Madrid, puguin emetre crèdits o avalar-ne d’altres, per ajudar petites empreses que no tinguin prou musculatura per aconseguir crèdit bancari o públic. “Ajudaria a injectar liquiditat i s’hauria de fer d’acord amb un banc, públic o privat -exposa-. Som més forts econòmicament que algunes comunitats autònomes. No té sentit que no tinguem cap paper”, es queixa amargament, i remata: “Hi ha una falta de cultura política, tant a l’Estat com a la Generalitat. El principi de subsidiarietat diu que si el nivell inferior pot implementar una política sempre serà millor, i ells no ho entenen”.

stats