Espontanis i guiris en el viatge en metro de Bosch
L'alcaldable d'ERC reclama la gratuïtat del transport públic per als aturats sense subsidi i que els viatges siguin més barats per als usuaris habituals amb una targeta intel·ligent
BarcelonaEls actes de campanya dels partits acostumen a estar planificats al segon i al mil·límetre –hi ha gent que cobra perquè sigui així–. És per això que les sorpreses acostumen a ser un maldecap per als equips dels candidats. Una pancarta inesperada, un crit eixordador o una espontània rebentant l'acte del partit pel qual serà alcaldable vuit anys més tard no acostumen a fer gens de gràcia als polítics i als seus equips. Algun cop, però, és al revés i acaben suposant un cop de mà. I això és precisament el que li ha passat aquest divendres a l'alcaldable d'ERC a Barcelona, Alfred Bosch, que ha presentat a la parada de metro de plaça Universitat les seves propostes sobre transport públic.
El trajecte, però, havia començat força abans. Havia citat la premsa a la parada de Marina per gravar alguns plans i fer algunes fotografies durant el trajecte cap a l'espai on s'havia preparat l'escenari. Després que el seu equip convencés els treballadors del metro que tenien permís per fer gravacions –diuen que aquests empleats poden ser força estrictes i insistents en aquesta qüestió–, Bosch ha passat la major part de l'estona a l'andana i al vagó envoltat de turistes. Uns quants amb xancletes, cap d'aquestes xancletes amb mitjons a sota. Per sort. I per dignitat. Cap d'aquests turistes anava ebri a mitja tarda, tampoc, ni ningú s'ha acostat massa al candidat ni li ha dit res. Fins aquí, tot en ordre. De fet, les mirades i comentaris anaven dirigits més aviat cap a les càmeres de vídeo i de fotografiar. Deu ser que l'alcaldable d'ERC encara no és un polític conegut al Japó o Alemanya. No és tan dramàtic, segurament Xavier Trias tampoc no ho és gaire per al gruix dels turistes.
Un dels 'inputs' per humanitzar el candidat que s'ha repetit sovint en campanya és que Bosch sempre usa el metro. És veritat? Aparentment sí, ja que durant el trajecte comenta amb un assessor que els matins "tothom va enganxat al mòbil, amb cara de cansat o d'enfadat". Efectivament, és del tot així.
Ja arribat a plaça Universitat, i amb el faristol i l'atrezzo de campanya a lloc, Bosch exposa les seves propostes en matèria de transport públic. Vol que sigui més barat per a joves, jubilats i aturats, però també per a qui més l'usi. Com es calcularia això? Amb un bitllet amb xip on l'usuari ingressaria els euros que volgués i, a mesura que fes més viatges en un període determinat, aquests serien més barats, tal com ja es fa a altres ciutats europees. Així, els que fessin un ús molt puntual del transport públic –com els turistes amb xancletes– pagarien més. Igualment, ERC proposa obrir el metro tota la nit de divendres i ampliar en 20 quilòmetres els carrils adaptats per a les bicicletes, però sobretot millorar-ne la seguretat separant-la amb algun element dels carrils de cotxe.
I un cop havien preguntat els periodistes, mentre ja pensaven amb quin titular encapçalarien la notícia, ha pres la paraula un representant del poble. El cap de premsa de Bosch ha lliurat el micròfon a un usuari que l'havia demanat. Expectació. Què diria? Al cap i a la fi, una pregunta ben lògica, en castellà: com és que els aturats amb prestació o qui cobra la renda mínima d'inserció tenen descomptes al transport, però els aturats sense cap subsidi no? L'alcaldable d'ERC no dubta en la resposta, però sí en la llengua amb què formular-la, ja que comença en castellà i es passa al català de seguida –senyal que realment l'espontani no estava planificat– per exposar que els republicans defensen la "gratuïtat total" del transport públic per a qui no té ingressos: "Necessiten el transport per anar a buscar feina".
L'aturat espontani, satisfet, agraeix la promesa i reprèn el trajecte que estava fent amb el seu fill. Ignorant segurament que la seva pregunta ha donat peu a la proposta que titularà aquell acte en bona part dels mitjans.
