Francesc-Marc Álvaro: "Aliança es carrega més de 150 anys de catalanisme"

BarcelonaPoques setmanes abans que faci cinquanta anys de la mort de Franco, l'ascens de l'extrema dreta preocupa arreu del món com no ho havia fet des de fa gairebé un segle. En aquest context i després de dos anys vivint a Madrid sent diputat al Congrés per ERC, el periodista i assagista Francesc-Marc Álvaro publica el llibre El franquisme en temps de Trump, en què fa un retrat de l'ascens reaccionari a Espanya centrat en Vox, o com diu al llibre, "l'evidència inquietant" que el feixisme no va morir amb la fi de la dictadura.

Explica que Vox no es defineix com a franquista perquè no li cal.

— Exacte, no li cal perquè a Espanya hi ha un franquisme sociològic, les cendres de la dictadura, que Vox simplement les esventa i les torna a convertir en foc. I perquè aquest franquisme sociològic –que el trobem singularment al Madrid del poder– no ha desaparegut mai, malgrat que durant alguns períodes va estar camuflat o mig amagat.

Per què existeix un arrelament social del franquisme?

— D'una banda, perquè va durar quaranta anys i, d'altra banda, també perquè va utilitzar alguns ressorts que fan servir les dictadures per generar adhesió, com la base nacionalcatòlica o determinats discursos de protecció social, entre moltes cometes. Tampoc podem oblidar que els EUA, que lideren l'alliberament d'Europa dels nazis, després, a causa de la guerra freda, acaben apuntalant Franco. Aquest suport crea inevitablement una legitimitat del règim, i fa que alguns percebin la dictadura com una de menys forta que la de Hitler i la de Mussolini.

I un cop en democràcia, aquesta legitimitat no es reverteix.

— No és fins a Zapatero que comencen les polítiques de memòria històrica. Durant els llargs anys de Felipe González no es fa res i aquesta qüestió no forma part de la voluntat de canvi dels governs socialistes.

La llei que aprova Pedro Sánchez ho resol?

— És una mica millor que la de Zapatero, que és molt poc ambiciosa, però també té moltes mancances. El principal problema és que arriben tard i sense haver fet als anys 80 pedagogia de la desfranquització, tal com sí que es va fer a Alemanya amb el règim nazi. El dèficit més gran de la democràcia espanyola és no haver fet a fons i de forma radical aquesta pedagogia.

L'escassetat de polítiques de memòria històrica explica que Vox passi de rebre el suport del 15% dels menors de 34 anys l'any 2019 al 30% l'any 2025?

— No només. També hi ha un tema de moda, d'onada global, de narcisisme, de ressentiment, de malestar, de desemparament... Tot aquest marc magma, la ultradreta l'aprofita.

I ho fa presentant-se com a "contracultural", diu al llibre.

— Això és nou i vell alhora. Històricament, els feixismes sempre s'han presentat com a alternatives contraculturals a allò establert. Ara fan el mateix, amb l'afegit que Vox i Abascal estan connectats amb la ultradreta global, i això encara els dona una aparença de més alternatius o moderns. És aquesta disfressa que una part de la població –joves i no joves– es creuen i s'empassen com si això anés contra el sistema.

A més, l'extrema dreta utilitza una idea d'autenticitat i puresa que connecta amb el mantra imperant de "sigues tu mateix", explica.

— L'encert d'aquest populisme és que es presenta com una oferta pura i natural, i el paradigma d'això és Donald Trump, que ha convertit la seva barroeria i fatxenderia en un element positiu. Se'l veu tan diferent dels polítics tradicionals que la traducció és: "Aquest és de debò, aquest és com jo". És el que va fer Berlusconi a Itàlia, que Trump ho eleva de grau i ho amplifica.

En el cas d'Aliança Catalana, vol portar aquesta idea al catalanisme. Com hi pot influir?

— El partit de Sílvia Orriols fa el mateix que totes les ultradretes internacionals, que és presentar un món basat en una puresa irreal i en una idealització d'un passat al qual cal tornar, tot i que no hagi existit mai. Des del punt de vista històric, es carrega més de 150 anys de catalanisme, perquè el catalanisme sempre ha vist la nació com una societat en construcció, que per ser possible necessita incorporar els de fora. I justament ells el que fan és excloure, cosa que va contra aquest sentit, perquè vol dir tenir cada cop una nació més petita, més feble i incapaç de sostenir-se. No m'estranyaria que l'espanyolisme recalcitrant estigui encantat amb Aliança.