Política 09/12/2021

Les altres vies de finançament dels partits

Subvencions, quotes d’afiliats i donacions: el 80% dels recursos són públics

Joan Abel Yuste
2 min
Un voluntari col·locant un cartell de JxCat en un fanal.

BarcelonaSous dels treballadors, actes de campanya, propaganda electoral… no són poques les despeses de les maquinàries dels partits polítics. Més enllà del que traspassen els regidors, diputats i consellers, ¿d’on treuen els diners per pagar-ho tot plegat? La majoria, del finançament públic. Després de cada procés electoral reben bona part dels diners amb què compten. Enviament de sobres i paperetes, publicitat dels candidats, lloguer de locals… tot plegat queda cobert per les subvencions que s’atorguen després dels comicis -i les bestretes que se’ls avancen en funció dels anteriors resultats-. L’import, però, està condicionat a obtenir representació a la cambra, i el determina cada administració. A les darreres eleccions al Parlament van atorgar-se 16.101,6 € per cada escó i 0,61 € per cada vot obtingut en una circumscripció on s’hagués obtingut escó. D’aquesta forma, els tres partits més votats a les eleccions, el PSC, ERC i Junts, van rebre prop d’un milió d’euros.

Una altra font de finançament públic son les subvencions de funcionament, com les que reben els grups parlamentaris. Al Parlament, d’acord també amb el poder electoral de cada grup, s’atorga mensualment una subvenció fixa que va dels 10.000 € als 50.000 €, i una subvenció per diputat de 8.360 €. El PSC, el grup més gran a l’hemicicle, rep quasi 325.000 euros al mes per aquests conceptes. També els partits al Congrés reben aquestes subvencions, anualment, en funció dels representants que tenen. Per exemple, el PSC i ERC han rebut aquest any gairebé 1,8 milions d’euros; els comuns, més de 800.000, i la CUP, al voltant d’uns 500.000.

Però no només viuen de subvencions. El finançament privat, minoritari en la majoria d’organitzacions, pot venir de les quotes dels afiliats o de les donacions de particulars. Les quotes les estableix cada organització -la majoria de partits catalans cobren al voltant de 10 euros al mes als afiliats-, i les donacions als partits només les poden fer persones físiques -ni empreses, ni fundacions, ni associacions- i no poden tenir, a més, cap contracte amb el sector públic. Les donacions, per ser vàlides, no poden ser anònimes i no poden superar els 50.000 euros anuals.

Sense finançament privat

A la pràctica, la majoria dels ingressos provenen de l’erari públic. Segons l’últim informe del Tribunal de Comptes, la mitjana de finançament privat a Espanya és de tan sols el 20%. A diferència de models dependents del finançament privat, sobre el paper aquesta és la fórmula que permet mantenir més independència respecte als poders econòmics. Amb aquest ànim s’han impulsat les diferents reformes de la llei de finançament de partits -l’última a l’Estat és del 2015-. En ple esclat de multitud de casos de corrupció, la nova llei va augmentar l’escrutini de les donacions i va prohibir les condonacions de deute de les entitats bancàries als partits, que al capdavall els permetien endeutar-se a cost 0.

stats