Política 12/05/2022

La Fiscalia arxiva la investigació sobre les comissions en l'adjudicació de l'AVE a la Meca

Anticorrupció conclou que no hi ha prou indicis per determinar un delicte de corrupció

4 min
La Fiscalia investigarà el rei Joan Carles per les comissions de l’AVE a la Meca i Salut tirarà enrere el contracte amb Ferrovial: les claus del dia amb Antoni Bassas (09/06/2020)

MadridLa Fiscalia Anticorrupció no veu prou elements de delicte en l'adjudicació de la construcció de l'AVE a la Meca el 2011. En un escrit del 4 de maig avançat aquest dijous per El Mundo i al qual ha tingut accés l'ARA, el fiscal Luis Pastor acorda arxivar les diligències sobre les comissions vinculades al contracte de l'Aràbia Saudita amb un consorci empresarial format per dotze empreses espanyoles i dues del país àrab. Aquestes diligències preprocessals, obertes l'any 2018, no afectaven Joan Carles I, atès que la seva presumpta implicació en aquest episodi ja la va dirimir la Fiscalia del Tribunal Suprem, que va determinar que no hi havia indicis per vincular els 65 milions d'euros rebuts el 2008 amb l'esmentada adjudicació.

La investigació es va obrir arran dels àudios entre l'examant de l'emèrit, Corinna Larsen, i l'excomissari José Manuel Villarejo. Quan van aparèixer indicis sobre Joan Carles I, es van traslladar a la Fiscalia del Suprem, però el 26 d'octubre del 2020 es va decidir separar les diligències: es quedava a l'alt tribunal espanyol allò que pogués afectar l'emèrit i la resta tornava a la Fiscalia Anticorrupció. Bàsicament, l'objectiu era aclarir si les companyies espanyoles que integraven el consorci adjudicatori havien fet algun pagament o suborn a funcionaris o autoritats de l'Aràbia Saudita que hagués facilitat aconseguir el contracte. Hi va haver dos comissionistes, però no s'ha pogut determinar cap actuació il·legal.

Una de les comissionistes era l’empresària iraniana Shahpari Azzamy Zanganeh, que havia iniciat relacions comercials amb OHL –una de les empreses del consorci– el 2004. Era la dona de l'empresari Adnan Khashoggi, molt connectat amb la família reial saudita i mort el juny del 2017. El maig del 2011 va firmar un contracte de consultoria amb el consorci, pel qual havia d'acabar cobrant 95 milions d'euros. Però n'ha acabat rebent uns 42, segons la investigació de la Fiscalia. L'altre comissionista va ser el príncep Abdulaziz bin Mishal, propietari d'Al-Shoula Group, que alhora era una de les empreses integrants del consorci anomenat Al-Shoula. En el seu cas, el contracte de consultoria era anterior, de setembre del 2010, i la contraprestació ascendia a 120 milions d'euros, tot i que tampoc consta que els cobrés tots.

El ministeri públic destaca les circumstàncies que poden portar a la comissió d'un delicte de suborn: que els intermediaris no tinguin una identitat clara; que es recorri a intermediaris sense una raó econòmica i comercial lògica ni amb cap finalitat raonable; que la comissió superi un límit –normalment del 5% del valor del projecte–; i que l'estructura financera de la transacció resulti estranya. Sobre la primera, la Fiscalia conclou que estan perfectament identificats els dos comissionistes. Pel que fa a la segona, admet que el rol de Zanganeh "queda en termes una mica genèrics". En les seves declaracions com a testimonis, directius de les empreses i ambaixadors espanyols a l'Aràbia Saudita van explicar que va fer "tasques de gestió com la cerca de subcontractes al país i mediació davant les autoritats". Sobre Bin Mishal, van indicar que hi havia participat perquè un dels requisits per constituir el consorci era que existís una "contrapart local" amb una empresa de construcció i una altra de consultoria establertes al país del golf Pèrsic. En relació a la quantia de les comissions, la Fiscalia anota que no superen el 2% del preu del projecte, tot i que destaca que són molt elevades i que es van pagar mitjançant transferències a comptes bancaris a l'Aràbia Saudita.

Poca col·laboració de l'Aràbia Saudita

Una part de la investigació s'ha centrat en analitzar moviments bancaris. Es van detectar onze comptes vinculats al consorci Al-Shoula i un total de 7.507 transferències per més de 2.000 milions d'euros. Entre ells, els abonats a l'empresa del príncep Abdulaziz bin Mishal. Els pagaments a Zanganeh els van fer les empreses integrades al consorci que no tenien participació pública. A més, la Fiscalia va enviar una comissió rogatòria a l'Aràbia Saudita sol·licitant informació bancària de tots dos. Les autoritats van trigar a respondre i, finalment, el 4 d'abril passat va arribar la resposta: "Després de la investigació, no s'han trobat transaccions derivades d'activitats sospitoses entre les companyies espanyoles i Al-Shoula Establishments Group o Epic Arabia Project Development Company [la societat de Zanganeh]". 

A la Fiscalia li sembla "especialment detonant" el contracte de consultoria amb Zanganeh, tenint en compte que ja se n'havia firmat un amb Bin Mishal. "A ningú se li escapa que aquests contractes, calculadament ambigus i retribuïts amb imports significativament superiors al valor de qualsevol servei legítim que l'intermediari pugui proporcionar, permeten habitualment canalitzar el pagament a les autoritats o funcionaris involucrats en l'adjudicació, de tal manera que l'intermediari conservi per a ell una part del pagament i transfereixi a l'autoritat local una part acordada per haver guanyat el contracte", diu el fiscal Pastor. Amb tot, afegeix: "Vista la resposta a la comissió rogatòria, qualsevol plantejament a efectes de sostenir uns possibles pagaments a funcionaris o autoritats saudites per part dels comissionistes no és més que una simple especulació o conjectura".  

Joan Carles I, al marge

La reconstrucció dels fets que la Fiscalia aporta en aquest informe ja l'havia avançat en bona part en el decret d'arxivament de la investigació contra Joan Carles I. En el seu cas, el ministeri públic ja va indagar si l'ingrés de 64,8 milions d'euros el 2008 en un compte de la fundació Lucum, el titular real de la qual seria Joan Carles I, era una comissió il·legal. La conclusió final de la Fiscalia va ser que no. "La investigació no ha pogut establir, ni tan sols de manera indiciària, cap vinculació entre l'ingrés referit i l'adjudicació del projecte ni, per tant, que aquesta quantitat tingui relació amb el pagament de cap comissió. Es tractaria, doncs, d'un regal que podria haver estat rebut en consideració [de la condició] de cap d'estat que Joan Carles de Borbó ostentava el 2008 i, per tant, susceptible d'integrar el delicte de suborn. No obstant, aquest possible delicte estaria clarament prescrit", va remarcar aleshores la Fiscalia.

En les diligències ara arxivades, el fiscal Pastor també conclou: "Els elements de què disposa després de la investigació són clarament insuficients, sense univocitat incriminatòria, mancats de la necessària connexió entre si i en part contradictoris. Per tant, no permeten construir, ni tan sols provisionalment, una tesi inculpatòria que descarti altres alternatives igualment lògiques". "Els indicis referits no avalarien una querella", resol.

stats