BarcelonaQuina diferència hi ha entre Superman i José Montilla? Si la pregunta l’haguessin plantejat des de l’oposició, probablement hauria semblat una broma. Però la plantejaven els socialistes... i també ho va semblar. “És un ocell? És un avió? No! És qui ha ajudat 41.000 joves a emancipar-se”. José Montilla es convertia en la campanya del 2010 en l’Increïble Home Normal, gràcies a les joventuts del PSC (o a pesar de). Al cartell es podia veure una vinyeta del llavors president de la Generalitat i candidat a la reelecció obrint-se la camisa i deixant entreveure un vestit de superheroi vermell amb una gran M al pit.
“És capaç de doblar la seva força per ajudar els que més ho necessiten”, deien. Força era precisament el que necessitava per intentar remuntar unes enquestes que no donaven gaire marge a la sorpresa. “Els superherois no recullen gats a la teulada, sinó que treballen per millorar el seu entorn”, va destacar Javi López, líder de les joventuts, en la presentació de la campanya. Quinze anys després, en conversa amb l’ARA, l’ara eurodiputat recorda que la campanya va agradar als mitjans. “El de Montilla era un lideratge molt sobri, molt centrat en la gestió, i volíem posar això per sobre dels focs d’artifici de la política”, afirma.
L’Increïble Home Normal no es cansava mai: “No descansa ni a la nit! Ara els dissabtes el metro està obert 24 hores!” I tenia superpoders molt variats com el de “destinar 100 milions d’euros a l’FP”. Però tot té un límit i el 28 de novembre el PSC va perdre més de 200.000 vots, va obtenir el que fins aleshores era el seu pitjor resultat històric (28 diputats) i els catalans el van situar a l’oposició. Aquella mateixa nit, Montilla anunciava que no tornaria a ser candidat i que deixaria la secretaria del PSC.
Com si fos una metàfora de com va acabar aquella història, el cartell -de cos sencer- de l’Increïble Home Normal es va traslladar al soterrani de la seu socialista al carrer Nicaragua, on es va passar uns quants anys abans de la mudança del PSC al Poblenou.
