BarcelonaUna de les coses que més van sobtar a l’inici de la crisi de la dana va ser el poc èmfasi que el partit socialista posava en exigir la renúncia de Carlos Mazón com a president de la Generalitat, en contrast, per exemple, amb els discursos encesos de Joan Baldoví, de Compromís. Un any després es comença a entendre millor l’estratègia socialista: Mazón era plom a les ales d’Alberto Núñez Feijóo, i només calia esperar que la veritat s’anés obrint camí.
En canvi, Feijóo va fer el càlcul contrari. Va pensar que si l’agenda se centrava en la reconstrucció podria salvar la figura de Mazón i repartir les responsabilitats amb el govern espanyol. Per a Feijóo, sempre al·lèrgic a prendre decisions dràstiques, no fer res era la millor opció. I només calia esperar que el temps ho anés temperant tot.
Però vet ací que, primer, la instrucció de la jutge de Catarroja i, segon, el primer aniversari de la dana ho han fet saltar tot pels aires. El que ha presenciat aquest dimecres Feijóo ha estat la mort política de Mazón en directe. Cap responsable polític pot sobreviure a una humiliació pública com aquesta retransmesa en directe a tot l'Estat. I més quan els mitjans conservadors madrilenys, els diaris però també les televisions, que són els que consumeixen majoritàriament els votants populars, ja fa temps que han sentenciat Mazón.
El dilema per a Feijóo ara és terrible, perquè el cost de fer plegar ara el president valencià és infinitament més alt que fa un any, quan ho podria haver resolt amb una negociació ràpida amb Santiago Abascal, i hagués pogut, llavors sí, dirigir les seves crítiques exclusivament cap al govern espanyol.
Políticament és molt significativa l’absència d’Isabel Díaz Ayuso a l’acte d’homenatge. La presidenta madrilenya té suficient instint per saber que una foto amb Mazón és kriptonita electoral. I ha preferit que es contamini Feijóo mentre ella se’n rentava les mans i quedava impol·luta.
Torn de Vilaplana
El testimoni de Maribel Vilaplana de dilluns pot ser el darrer clau en el taüt de Mazón. Qualsevol detall que incideixi en la deixadesa de funcions serà letal. I llavors el problema ja no serà només per a Mazón, sinó que totes les mirades es dirigiran cap a Feijóo. La desproporció que hi ha entre 229 morts per una mala gestió i els presumptes casos de corrupció que afecten el PSOE és tan gran que el líder gallec no té escapatòria. A cada compareixença li preguntaran per Mazón, i ho faran els mateixos mitjans que li són afins. I el retrat que en sortirà és el d’un líder que no és tal, que defuig el conflicte i que no és capaç de fer rodar caps quan toca.
L’excusa que ha donat Génova fins ara és que el PP no té majoria a les Corts i necessita els vots de Vox. I és cert. Potser Feijóo no té la capacitat de canviar per si sol el president valencià, però sí que pot obligar Mazón a dimitir i convocar eleccions. I si es rebel·la sempre el pot expulsar del partit i obligar els diputats a triar entre Mazón i el PP. Però esclar, totes aquestes decisions impliquen conflicte i un final incert. Però és que el conflicte serà inevitable tard o d’hora. I com més tard, més gran serà.
Núñez Feijóo voldria despertar-se un dia i que el fantasma de Mazón s’hagués esvaït com per art de màgia. Però això no passarà sense fer res. I Sánchez, que li ha pres la mida, sabia des del principi que Feijóo no faria res. I que per això només li calia esperar.
