Aragonès encomana al politòleg Marc Sanjaume pilotar l'acord de claredat

BarcelonaLa proposta estrella del Govern de Pere Aragonès en relació amb el Procés és impulsar un "acord de claredat" per aconseguir un referèndum d'independència pactat amb l'Estat. L'anunci es va fer en el debat de política general, però amb el trencament de Govern amb Junts i la negociació dels pressupostos amb el PSC ha quedat aparcat de la discussió pública. Ara, malgrat que la idea no va ser d'entrada ben acollida per la majoria del Parlament, el Govern li vol començar a donar forma. Segons ha pogut saber l'ARA, ho farà com a mínim en l'àmbit acadèmic: vol una proposta elaborada a través d'una comissió d'experts. El nom escollit per liderar-la és el del politòleg Marc Sanjaume, especialista en processos de secessió i forjat a la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Segons diverses fonts consultades, ell serà l'encarregat de coordinar un seguit d'especialistes –cap dels quals rebria compensació econòmica– per discutir sobre les regles d'un hipotètic referèndum que, a Catalunya, pogués ser acceptat pels partidaris del sí a la independència i els del no. És a dir, traslladar a la realitat catalana allò que va dictar la Cort Suprema del Canadà després del segon referèndum del Quebec: el 1998 va concloure que la independència unilateral no estava emparada per cap llei, però també va instar el govern canadenc a entrar en negociacions per definir amb claredat les condicions d'un eventual futur referèndum acordat. Fonts del Govern consultades per l'ARA defensen la "trajectòria" i el "coneixement" en la matèria de Sanjaume i afegeixen que encara s'està perfilant l'equip de treball i el format.

Fins ara Esquerra ha sigut l'únic partit després de l'1-O que ha fet una proposta sobre com hauria de ser un referèndum pactat, ja que ni Junts ni la CUP combreguen amb aquesta estratègia i els constitucionalistes no en volen sentir ni a parlar. Els republicans van aprovar en el seu darrer congrés una proposta que passava per un referèndum amb un mínim d'un 50% de participació del cens electoral i que el sí a la independència arribés a un 55% del suport.

Transcorreguts cinc mesos des que va fer pública la proposta d'acord de claredat, Aragonès ha anat donant detalls amb comptagotes. Per exemple, un va ser que el tram final de tot el recorregut seria portar aquest acord de claredat a la taula del govern espanyol. No ha anat gaire més enllà. Divendres, en una entrevista al Cafè d'idees de La2 i Ràdio 4 esgrimia que si encara no havia fet públic cap pas més era perquè temia que, en ple context preelectoral de les eleccions municipals, l'únic que farien els partits seria "tirar-se les propostes pel cap". Així doncs, ara mateix el president s'inclina perquè els treballs comencin a agafar velocitat en l'àmbit acadèmic i situar qualsevol moviment en el pla polític, com a mínim públicament, després dels comicis locals.

Trajectòria especialitzada en processos de secessió

Però qui és Marc Sanjaume? Politòleg de carrera, actualment és professor lector de teoria política del departament de ciències polítiques i socials de la Universitat Pompeu Fabra, a més de coordinador del màster en democràcies actuals. A més, té experiències en els casos en què s'emmiralla l'executiu: Escòcia i el Quebec. Va ser investigador visitant a la Universitat d'Edimburg (Escòcia) i de Laval (Quebec), a més d'investigador postdoctoral a Mont-real: la seva recerca s'ha publicat en revistes especialitzades com Journal of Politics, Party Politics, Nations and Nationalism i a Canadian Journal of Political Science and Representation.

També compta amb experiència en l'àmbit institucional, ja que va ser assessor de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern quan va ser dirigit pel catedràtic de ciència política Ferran Requejo entre el 2018 i el 2021. De fet, va ser un dels autors de l'informe que va fer aquesta institució sobre "Democràcies i referèndums d'independència", en què s'analitzaven els escenaris polítics actuals i les vies que podria emprendre el Govern per intentar resoldre el conflicte amb les institucions de l'Estat, centrant-se en la possibilitat d'una consulta pactada. Una de les opcions que apuntava aquest informe era aprofitar les competències que té el Parlament per proposar una reforma constitucional o un canvi legislatiu al Congrés, per explorar el referèndum d’independència. Aquesta mena de reformes també han estat plantejades per Aragonès en més d'una ocasió.