Política 30/06/2021

Aragonès planteja que l'Estat transfereixi a Catalunya les competències per fer referèndums

Vol tancar a l'estiu l'Acord per l'Amnistia i l'Autodeterminació per portar-lo a la taula de diàleg del setembre

4 min
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, aquest dimecres des del Centre Cultural Blanquerna.

MadridEl president de la Generalitat, Pere Aragonès, vol que la solució al conflicte polític de Catalunya arribi, en la seva última fase, amb els catalans votant en un referèndum el futur polític del país. Aquest dimarts, va tornar a reiterar-ho després de reunir-se amb Pedro Sánchez a la Moncloa. La clau de volta de tot plegat és, ¿com fer-ho?. Aquest dimecres ha assegurat que hi ha "diversos camins" sense tocar ni una coma del marc constitucional actual i ha plantejat que l'Estat "transfereixi a la Generalitat les competències per fer un referèndum". Ell mateix ha recordat que "fa set anys" l'independentisme ja ho va plantejar al Congrés.

El 8 d'abril de 2014 van ser Jordi Turull (CiU), Marta Rovira (ERC) i Joan Herrera (ICV) els que van anar a la cambra espanyola a defensar aquesta via. La proposta era que, aplicant l'article 150.2 de la pròpia Constitució, es procedís mitjançant una llei orgànica a transferir a la Generalitat "facultats corresponents a matèries de titularitat estatal". En definitiva, la facultat de convocar un referèndum. El Congrés ho va tombar per 299 vots en contra, 47 a favor i una abstenció. Malgrat que ja és un camí que es va intentar amb el 9-N i la cambra baixa espanyola el va rebutjar, el president català l'ha tornat a posar avui sobre la taula. "Hem de tenir una mentalitat oberta", ha defensat en una entrevista a La Sexta.

Sí alguna cosa ha canviat respecte fa set anys és que llavors el PP governava amb majoria absoluta i ara el PSOE ho fa amb majoria relativa i depenent dels vots d'ERC -entre d'altres partits-, però el 2014 els socialistes ja van votar en contra d'aquesta operació política. Tot i això, Aragonès ha insistit que no es planteja en cap cas renunciar al referèndum: "Nosaltres no ens rendirem. El punt de trobada ha de ser la decisió de la ciutadania en una consulta". "Insistència, perseverança i perspectiva", s'ha autoreceptat. La declaració del president pren especial transcendència perquè precisament avui el president del govern espanyol ha tornat a rebutjar que hi hagi un referèndum d'autodeterminació.

A curt termini

Però, per entrar en concrecions de la qüestió del referèndum, encara queda molt. A curt termini, en els dos mesos i mig que falten perquè es convoqui la taula de diàleg, Aragonès ha anunciat també aquest dimecres que s'ha proposat impulsar, negociar i tancar l'Acord Nacional per l'Amnistia i l'Autodeterminació. "Centrarem el juliol i l'agost en aquest àmbit", ha explicat en una entrevista amb Catalunya Ràdio des del Centre Cultural Blanquerna de Madrid. L'objectiu és tenir-lo enllestit per poder portar-lo en la reunió de la taula de diàleg que aquest dimarts va pactar amb Sánchez celebrar la tercera setmana del mes de setembre.

Pedro Sánchez i Pere Aragonès entrant ahir a la Moncloa.

Aquest acord és una idea que Aragonès ja va proposar en campanya electoral: vol que tot els partits, institucions i entitats de la societat civil partidaris de l'amnistia i l'autodeterminació signin un pacte comú en defensa d'aquestes dues qüestions. Interpreta que així tindrà més legitimitat quan planti el document en la taula de negociació amb l'Estat. "Volem que no sigui la proposta del Govern, que sigui la proposta del país", ha exposat. El president considera que serà la manera de fer veure al govern espanyol que les demandes d'amnistiar als represaliats i de fer un referèndum d'independència tenen un suport "ampli i transversal" de la ciutadania de Catalunya. De fet, ell creu que aquests dos temes tenen un suport que va més enllà dels catalans que en les eleccions del 14 de febrer van votar partits independentistes.

Perquè aquest acord comenci a prendre forma, el primer que farà el president de la Generalitat és establir una mena de "grup impulsor" amb els tres partits de la seva investidura: ERC, JxCat i la CUP. A partir d'aquí començarà a buscar suports d'entre la societat civil i també preguntarà si altres partits s'hi volen sumar. Els comuns semblen els únics que podrien plantejar-s'ho. Tot i això, en la mateixa entrevista ha reclamat al PSC que abandoni la seva negativa perenne a avalar un referèndum per a Catalunya i ha recordat que no fa tant, el 2013, es desmarcava del PSOE al Congrés per votar resolucions a favor del dret a decidir de Catalunya.

En el dia postreunió de la Moncloa, Aragonès també ha refredat que en la part catalana de la taula de negociació hi siguin presents exiliats o ex presos polítics com l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont o el president d'ERC, Oriol Junqueras. El president català s'ha mostrat partidari que la representació catalana sigui "institucional", és a dir, com en el primer i únic cop que s'ha reunit aquest instrument, en què tots els presents tenien algun càrrec o altre a la Generalitat o el Parlament. Això sí, ha dit que Puigdemont, Junqueras i els altres líders represaliats són "absolutament rellevants" i "participaran d'alguna manera o altra" en el període de negociació que ara s'obre amb el govern espanyol.

Només bilateral

Els dos presidents van pactar ahir la reactivació de la taula de diàleg i també de les comissions bilaterals Generalitat-Estat, i Aragonès vol que aquests siguin els fòrums de relació amb el govern espanyol i no cap altre. Així, ha descartat ser present en la conferència de presidents que hi ha prevista a finals de juliol a Salamanca. Ha justificat que "a hores d'ara" no preveu assistir-hi perquè considera que el que li convé a Catalunya és una relació "bilateral" amb l'Estat i no una de multilateral en què també hi siguin els altres 16 presidents autonòmics. "No serà útil per avançar", ha pronosticat sobre la conferència.

stats