Compareixença al Congrés
Política 30/06/2021

Sánchez: "No hi haurà referèndum d'autodeterminació. El PSOE no l'acceptarà mai"

El PP, Vox i Cs posen en dubte l'afirmació, així com també ERC, que li recorda el canvi de parer sobre els indults: "Doni'ns temps"

4 min
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, baixant de la tribunal del Congrés.

MadridL'endemà que el president del govern espanyol es reunís amb el de la Generalitat, Pere Aragonès, a la Moncloa, Pedro Sánchez ha tancat la porta a un referèndum pactat a Catalunya. Durant el ple al Congrés per donar detalls de la concessió dels indults –una explicació que ha durat més de mitja hora–, el líder socialista ha sigut taxatiu: "No hi haurà referèndum d'autodeterminació excepte si qui el defensa aconsegueix convèncer tres cinquenes parts de la cambra per modificar l'article 2 de la Constitució i després ho referendin els espanyols. I ja els dic que el PSOE no l'acceptarà mai".

Coincideix així amb el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, que va convidar l'independentisme a trobar les seves pròpies vies legals per a un referèndum pactat. La via socialista és clara: que trobin uns suports que ara mateix són impossibles al Congrés, perquè l'independentisme, com a molt amb Unides Podem, no suma prou. Però tant el PP com Vox, Ciutadans i també ERC posen en dubte les paraules de Sánchez. Tots han recorregut a d'hemeroteca i han recordat que en el seu moment ja va descartar els indults que acaba de concedir. "També va dir que no hi hauria indults. Doni'ns temps", li ha dit el portaveu republicà al Congrés, Gabriel Rufián.

Recollint el guant de Sánchez, Aragonès ha plantejat en una entrevista a La Sexta que l'Estat transfereixi les competències per fer referèndums a Catalunya. És la mateixa fórmula que ja es va demanar al Congres fa set anys i a la qual el bipartidisme espanyol va tancar la porta. Va ser l'abril del 2014 quan Jordi Turull (CiU), Marta Rovira (ERC) i Joan Herrera (ICV) van sol·licitar-ho abans de la consulta del 9-N.

Sánchez s'acomiada així del Congrés abans de les vacances d'estiu. La compareixença s'ha produït amb el pretext de donar detalls dels dos últims consells europeus, marcats per la pandèmia i els fons de recuperació –ha anunciat que el 15 de juliol se celebrarà un nou acte d'homenatge a les víctimes del coronavirus amb Felip VI–, però el tema polític de fons ha sigut el pas de la Moncloa per intentar resoldre el conflicte a Catalunya, al qual s'oposen el PP, Vox i Ciutadans amb vehemència amb la interposició de recursos al Suprem contra els indults.

En aquest sentit, Sánchez ha desafiat el PP a deixar clar que ha trencat tots els ponts amb el govern amb la presentació d'una moció de censura, com ja va fer Vox el setembre passat, o bé asseure's a acordar el desbloqueig dels òrgans constitucionals, també del Tribunal de Comptes –tot i que el president espanyol no l'ha esmentat, però des de dimarts la Moncloa pressiona els populars perquè renovin també l'ens de fiscalització.

De fet, ja al torn de rèplica Sánchez ha fet un pas més sobre el Tribunal de Comptes, després que Casado l'acusés de voler aturar la causa a tota costa, i ha criticat la politització del tribunal. "Parla de despolitització, ¿però com és possible que una exministra d'Aznar sigui la que resolgui els expedients del Tribunal de Comptes? Però si és la seva representant", ha exclamat. A l'independentisme li ha recordat que encara no hi ha sentència sobre l'acció exterior de la Generalitat i que, en tot cas, es podrà recórrer a la justícia –la multa pel 9-N fa dos anys que espera una resposta del Suprem.

Aturar la judicialització

I és que el ple extraordinari arriba també després que el Tribunal de Comptes imposés fiances de fins a 5,4 milions d'euros per l'acció exterior del Govern entre el 2011 i el 2017 als governs d'Artur Mas i de Carles Puigdemont. La Moncloa ja ha deixat clar que no reformarà el Tribunal de Comptes i l'única cosa que ha subratllat és que l'Advocacia de l'Estat no presentarà una demanda per anar a judici. La dreta mediàtica ho ha entès com una cessió, però el govern espanyol no podia fer res més perquè perd legitimitat en la causa i l'única que podria reclamar els diners presumptament malgastats és la Generalitat.

Sobre la judicialització, el president espanyol ha promès "actuar en tots els fronts" per recuperar els ponts amb Catalunya després dels indults. "L'imperi de la llei sempre s'aplicarà, això no canviarà. Però la via judicial no serveix per si sola per garantir la convivència. No hem de traslladar als tribunals la nostra responsabilitat política", ha dit. Qui sí que ha parlat del Tribunal de Comptes ha sigut el president del grup confederal d'Unides Podem al Congrés, Jaume Asens, que ha anunciat que la seva formació liderarà la petició d'una comissió d'investigació a la cambra sobre aquest tribunal.

Sobre el tema, Rufián ha dit que el tribunal és un "xiringuito antidemocràtic i al·legal que han muntat les quaranta famílies reaccionàries que governen espanya des de fa 80 anys per condemnar a la mort civil els càrrecs independentistes". En aquest sentit, ha advertit Sánchez que si no fa res "els següents" seran ells. La portaveu de JxCat, Míriam Nogueras, ha tornat a reclamar que l'Advocacia de l'Estat es retiri de la causa i ha demanat una solució per als exiliats.

Ampliar suports per reformar la sedició

És en aquest punt que al torn de rèplica Sánchez ha donat una àmplia resposta a Nogueras: ha tornat a defensar una reforma del Codi Penal, però per poder-la tirar endavant al Congrés ha reclamat el suport d'una majoria de la cambra, donant a entendre que l'independentisme s'hauria de posar d'acord per reformar aquest delicte. Creu que Espanya ja va aprendre el 2017 una "lliçó sobre el desajust del Codi Penal en relació amb els delictes de sedició d'altres codis europeus" i que per això estan "treballant" i mantenen la "voluntat política d'aprendre'n" i veure si és possible "actualitzar el delicte" al Codi Penal perquè "serà bo per a la democràcia espanyola".

stats