Arrimadas empeny el PP als braços de Vox

SubdirectorNo està gens clar que Inés Arrimadas fos conscient de l'impacte que tindria el seu pacte amb el PSOE per desallotjar el PP de les principals institucions murcianes, però el cert és que el terratrèmol canvia completament la correlació de forces del mapa polític espanyol. D'entrada s'han trencat els fràgils equilibris que encara aguantaven el partit entre els moderats (partidaris de l'acostament al PSOE) i els riveristes. Personatges com Toni Cantó, que va negociar els pressupostos valencians amb Ximo Puig seguint les noves directrius d'Arrimadas i ara en renega, es poden convertir en la veu de l'oposició interna a la líder de Cs i poden fer implosionar el partit. Cada cop que la successora de Rivera fa un pas d'aproximació al PSOE a canvi de poder o influència, perd un llençol per la dreta. I ara mateix s'arrisca a quedar arrasada a Madrid per la piconadora mediàtica que han posat en marxa Isabel Díaz Ayuso (PP) i Rocío Monasterio (Vox). Mots com traïdora o judes van ser trending topic a les xarxes en referència a Arrimadas.

Perquè aquesta és l'altra gran conseqüència del moviment d'aquest dimecres. Amb Cs fora de l'equació de la triple dreta, al PP ja només li queda un possible soci, que és Vox. Això obliga Pablo Casado a interrompre de manera abrupta el seu (tímid i sempre parcial) gir cap a la moderació i el desmarcatge dels de Santiago Abascal que va assajar a les eleccions catalanes i que havia de culminar amb diferents pactes d'Estat amb el PSOE (CGPJ, Defensor del Poble, etc.). El PP de Casado, doncs, es radicalitzarà i quedarà, un cop més, ostatge del nucli madrileny d'Ayuso. Fins i tot en el cas que la presidenta madrilenya perdi les eleccions (si n'hi ha), Casado ho tindrà difícil per marcar diferències amb una líder que ha construït una mística del fet diferencial madrileny per oposició al govern d'esquerres. "Els madrilenys han de triar entre socialisme o llibertat", va dir ahir.

Absorció de Cs

Tot apunta que la coalició PP-Cs resistirà a l'Ajuntament de Madrid, a Andalusia i a Castella i Lleó, però caldrà veure com es mouen uns dirigents polítics que ara toquen poder però saben que formen part d'un partit perdedor. El PP intentarà cooptar valors com Begoña Villacís per arraconar Arrimadas i forçar una fusió de cara a les pròximes eleccions. Aquesta serà la pel·lícula que s'haurà de seguir els pròxims dies i setmanes.

I com sempre, el gran guanyador és Pedro Sánchez, que veu com la triple dreta s'esquerda i l'oposició és clarament ultramuntana. Però també perd el marge de maniobra que li quedava per pactar qüestions d'estat amb el PP. D'alguna manera, doncs, si el moviment d'Arrimadas empeny Casado als braços de Vox, també arrossega el president cap a l'esquerra i els seus socis. S'ha especulat molt amb la idea que Sánchez volia canviar l'aliança amb ERC per Cs, però el problema són la resta de socis (Unides Podem, el PNB, EH Bildu, Més País, Compromís...) que són incompatibles amb els taronges. ¿Però Sánchez s'atrevirà a trepitjar l'accelerador?