Política 10/06/2022

Arxiven definitivament la causa contra 49 investigats pel tall de Tsunami Democràtic a l'AP-7

L’Audiència de Girona retreu a la Fiscalia que els seus arguments s’oposen a la jurisprudència del TEDH

2 min
Pla general del tall de l'AP-7 a l'altura de Salt amb una barricada creuant l'autopista el 13 de novembre del 2019

GironaRevés de l’Audiència de Girona al ministeri fiscal en la causa pel tall de Tsunami Democràtic a l’AP-7 a Salt, el novembre del 2019 . El tribunal ha desestimat el recurs que havia presentat la Fiscalia contra l’arxivament del cas i, per tant, 49 manifestants han quedat lliures de càrrecs. No obstant això, encara s'investiguen tres persones més per la mobilització que va tallar la circulació de l’autopista i que va acabar amb aldarulls a la població del Gironès, en el marc de les protestes contra la condemna als líders del Procés.

A la interlocutòria, els magistrats piquen el crostó a la Fiscalia pels arguments esgrimits en el recurs que va presentar: "La sala no comparteix les consideracions jurídiques del recurs presentat pel ministeri fiscal per ser contràries a la jurisprudència d’aquesta sala, per fer una lectura esbiaixada de la sentència del Tribunal Suprem número 592/2021 i per oposar-se frontalment a la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH)".

Així, la secció quarta de l’Audiència esgrimeix diferents sentències i lleis que estableixen en quins casos i circumstàncies es pot atribuir un delicte de desordres públics a uns manifestants, i recorda que s’ha de diferenciar entre els delictes comesos "dins d’una" munió de persones i els delictes comesos "per" una munió de persones. Un cop analitzada la instrucció i amb aquesta legislació a les mans, el tribunal conclou que "no existeix cap prova que hagi identificat [els investigats] com a part del grup de manifestants que cremava barricades i s’enfrontava a la policia". 

Davant d'aquest fet, els magistrats exposen que només seria possible condemnar-los pel delicte de desordres públics si haguessin fet alguna "activitat rellevant per al manteniment de la situació de desordre", cosa que tampoc ha quedat acreditada durant la instrucció, segons els jutges. "Volem deixar meridianament clar que, al nostre entendre, la mera presència en la manifestació en què es produeixen aldarulls en cap cas pot equiparar-se a una coautoria dels mateixos", subratllen.

En defensa del dret de reunió i expressió

El tribunal, al seu escrit, també repassa la múltiple jurisprudència que protegeix el dret a la llibertat de reunió pacífica i a la llibertat d’expressió per defensar que, en cap cas, es poden interpretar de manera restrictiva. És més, subratlla que una persona no deixa de gaudir d’aquests drets ni tan sols si es produeixen actes violents o punibles durant una protesta, sempre que "romangui pacífica en les seves intencions o comportaments".

En aquest sentit, els jutges sostenen que tampoc es podria restringir el dret a reunió si els participants tinguessin una conducta penalment il·lícita, sempre que no resulti violenta. "Cal tolerar cert nivell de pertorbació de la vida quotidiana a conseqüència de les concentracions, com la pertorbació del trànsit i les molèsties, o fins i tot els perjudicis per a les activitats comercials, per tal de no privar del dret a reunió", defensen. 

Per últim, l’Audiència de Girona recalca que no es pot deixar de banda l’efecte desmobilitzador si es fa una interpretació restrictiva d'aquests drets: “Qui assistirà a una manifestació si la seva simple presència en aquesta serà títol d’imputació suficient de tots els delictes que s'hi puguin cometre?”, es pregunten els magistrats, que tornen a citar el TEDH. La interlocutòria del tribunal és ferma i ja no es pot recórrer. 

stats