Per què està aturada la comissió d'investigació de l'Operació Catalunya?

BarcelonaLa comissió d'investigació al Congrés sobre les clavegueres de l'Estat està aturada. Com a mínim pel que fa a les compareixences. Les últimes van ser al maig, poc abans que esclatessin els casos Leire Díez i Santos Cerdán, i tot i que n'hi ha diverses d'acordades, però pendents de realitzar, fa cinc mesos que a la comissió no hi declara ningú. Malgrat la rebaixa en l'activitat, aquest dimarts ha aprovat una nova pròrroga per seguir treballant més enllà del 24 d'octubre, quan hauria de finalitzar la seva activitat. Fins ara, a la comissió hi han declarat majoritàriament polítics i persones clau de l'època dels governs de Mariano Rajoy, però queda pendent que s'accepti la compareixença de perfils amb responsabilitats a partir del 2018, ja amb Pedro Sánchez a la Moncloa i quan es van produir la majoria de casos d'espionatge amb Pegasus.

La pròrroga acordada aquest dimarts - en una sessió en què també s'ha nomenat el conservador Agustín Parra com a substitut de Noelia Núñez a la vicepresidència segona de la mesa de la comissió, després que Núñez dimitís al juliol - és la segona, ja que fa un any ja es va haver d'ampliar el temps d'activitat de la comissió. Inicialment, aquest ens només tractava el que es coneix com a operació Catalunya, és a dir, la guerra bruta contra l'independentisme durant els governs del PP a través del ministeri de l'Interior i fent ús d'estructures d'Estat. Amb la finalitat de recopilar evidències d'aquesta època, per la comissió hi han passat l'aleshores responsable d'Interior, Jorge Fernández Díaz, o el mateix president del govern espanyol, Mariano Rajoy.

Ara bé, des de fa uns mesos els integrants també indaguen en l'espionatge amb Pegasus que l'Estat va dur a terme contra independentistes, que va començar amb els populars a la Moncloa i va seguir quan hi van arribar els socialistes, si bé no és públic el grau de coneixement que tenien els executius sobre aquest fet. L'abril d'aquest any el grup parlamentari de Junts va demanar que se cités a declarar Fernando Grande-Marlaska, actual ministre de l'Interior, i els seus secretaris d'Estat de seguretat. També l'actual comissari general d'informació de la Policia Nacional, Eugenio Pereiro Blanco, i diversos inspectors del cos policial. De moment, aquestes compareixences no s'han acceptat.

De fet, encara queden per dur a terme quinze compareixences ja acordades, com ara la del director general de la Policia Nacional entre el 2012 i el 2016, Ignacio Cosidó Gutiérrez. Fonts de la comissió expliquen que després de l'estiu els grups han estat parlant entre ells per reprendre aquestes compareixences, però de moment res s'ha mogut. Així doncs, les formacions han acordat avui una nova pròrroga sense un horitzó clar de noves compareixences.