L'última oportunitat per investigar l'operació Catalunya?
L'expresident de la Generalitat Artur Mas explica en l'entrevista que l'ARA publica aquest diumenge que ja ha presentat la querella per l'operació Catalunya que va anunciar dilluns a la comissió d'investigació del Congrés dels Diputats. La querella té dues potes. La primera és tot el que fa referència a la publicació de notícies falses a través de l'anomenada "policia patriòtica", una maniobra orquestrada per l'excomissari José Manuel Villarejo per encàrrec de la cúpula del PP, segons proven els àudios facilitats pel mateix expolicia. I la segona fa referència a l'espionatge amb Pegasus del qual Mas va ser víctima entre 2015 i 2020, segons el laboratori canadenc especialitzat.
Sembla mentida que amb la quantitat de proves que s'han anat acumulant fins ara, entre les quals gravacions molt explícites on se sent la veu, entre altres persones, de Jorge Fernández Díaz o María Dolores de Cospedal, cap de les querelles que s'ha presentat fins ara per investigar l'operació Catalunya (batejada així pel mateix Villarejo) hagi prosperat. El cas més dolorós potser és el de Sandro Rosell i Joan Besolí, que van passar dos anys en presó preventiva abans de ser absolts. Rosell, com a president del Barça, era un dels noms que apareixia en les llistes de persones a les quals s'havia de castigar per donar suport al Procés o pel simple fet de ser algú significatiu a Catalunya.
La querella de Mas, doncs, potser representa la darrera oportunitat d'iniciar una veritable investigació sobre aquest cas. Hi ha un factor que farà difícil que no sigui admesa a tràmit d'entrada, i és el fet que inclou l'espionatge amb Pegasus, que és un cas que sí que s'està investigant en altres jutjats, per exemple en el cas d'un altre expresident de la Generalitat com és Pere Aragonès. Caldrà estar molt atents, doncs, al camí que segueix aquesta querella i, especialment, a l'actitud que adopta la Fiscalia, que fins ara ha estat molt tèbia amb aquest cas.
Cal anotar també que en el darrer any i escaig la situació ha canviat. El PSOE, i especialment el seu líder, Pedro Sánchez, ha vist com es convertia també en víctima de casos de lawfare. La instrucció del jutge Juan Carlos Peinado del cas que afecta l'esposa de Sánchez, Begoña Gómez, ha acabat de convèncer el PSOE que allò que denunciaven els independentistes i Podem en el seu cas era cert. I la batalla del Suprem contra el fiscal general de l'Estat pel cas que afecta la parella de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, encara ha refermat més els socialistes en aquesta convicció. Per això ara és esperable una actitud més contundent de la Fiscalia per arribar fins al fons en aquest escàndol democràtic.
I què és el que s'ha d'esclarir? Doncs no només quins van ser els agents que van dur a terme les operacions de desinformació i espionatge, sinó qui les va ordenar i amb quins diners es van finançar. La desmemòria de tots els dirigents del PP que han passat per la comissió és molt eloqüent, un insult a la intel·ligència dels ciutadans. Si als dirigents independentistes se'ls va empresonar suposadament per saltar-se la llei, potser que la llei s'apliqui ara a tothom per igual.
