Política 03/05/2021

Ayuso, la llevadora de Vox

La presidenta madrilenya posa la catifa vermella a la ultradreta

4 min
Isabel Díaz Ayuso durant l'acte d'entrega de medalles del Dos de Maig a Madrid
Disponible en:

Madrid¿Quin és el negoci, per dir-ho d'alguna manera, d'Isabel Díaz Ayuso anticipant les eleccions? Comencem per la convocatòria. Per si hi havia cap dubte, l'acte institucional d'aquest diumenge –aprofitament obscè i valleinclanesc del PP– ha sigut la prova que tot estava orquestrat per avançar-les. El festiu del 2 de maig el van passar al dia 3, perquè així la gent gaudís de tres dies de vacances just abans de votar. Tot previst per fer-ho coincidir. Díaz Ayuso també sabia que el mes d'abril seria el de la vacunació, perquè es va anunciar que arribarien les dosis. Tot i que quan no es reben la culpa és del govern espanyol, quan són aquí, el mèrit, ja se sap, és de la Comunitat de Madrid. Aquest pla ja estava dissenyat. I la cursa de braus a la que va acudir? La plaça estava tancada des de l'octubre del 2020...

Però el fracàs de la moció de censura ordida entre PSOE i Ciutadans a Múrcia va permetre fer cavalcar o muntar l'anticipació electoral i escometre l'altre objectiu: carregar-se la formació taronja. Aquesta era una peça fonamental del trencaclosques. Sense acabar amb el partit d'Inés Arrimadas, l'operació no tenia sentit, perquè Díaz Ayuso ja tenia garantit governar quatre anys, fins al maig del 2023. I aquestes eleccions són fins al 2023, any en què n'hi tornarà a haver. Per tant, Díaz Ayuso, o més ben dit, el PP, es va marcar com a objectiu reunificar la dreta a través de la destrucció i absorció de Ciutadans per la via dels fets, assumint que Vox seria una peça, la crossa, amb la qual coexistiria. Una coexistència i convivència que s'ha vist clarament en la campanya electoral amb un envalentiment provocador de la ultradreta.

El mantra de la importància de Madrid en l'Espanya política l'han venut amb èxit Díaz Ayuso i el seu mentor mediàtic, el seu director de gabinet, Miguel Ángel Rodríguez. Que la dreta guanyi a Madrid per 4 o 5 punts està bé, però és que el PP hi governa des de fa 26 anys. Que Madrid sempre anticipa el resultat en les eleccions generals no és cert, perquè amb José Luis Rodríguez Zapatero no va ser així. I Pedro Sánchez ha guanyat dues eleccions generals amb Madrid en mans de la dreta. L'avantatge de Madrid és que el seu sistema electoral de província única no afecta la divisió de la dreta com en altres comunitats.

Les anomenades elits –professionals de classe mitjana-alta, funcionaris qualificats d'altes institucions de l'Estat, magistrats, fiscals, militars, guàrdies civils, familiars d'aquests, i gent molt rica amb propietats immobiliàries, finques i hisendes fora de Madrid– tenen molta importància en el clima o el medi ambient creat, on els mitjans de comunicació, orientats cap a la dreta, fan de caixa de ressonància. En aquestes eleccions han consagrat amb els seus sondejos i campanyes de premsa durant mesos la idea que Díaz Ayuso –que, segons ha captat un micròfon en l'acte de diumenge, no pot tenir "més ganes que això s'acabi perquè és una llauna increïble"– ja ha guanyat de llarg i fregant la majoria absoluta.

La dependència de Vox

Hi ha dos grans problemes per al negoci muntat per la candidata del PP. El primer és la majoria absoluta. Els sondejos, fins i tot els més dirigits, que avancen una victòria aclaparadora, no li concedeixen aquesta majoria absoluta. I hi ha un altre límit o barrera rellevant. ¿Traurà més escons que tota l'esquerra? Aquesta dada és fonamental. Si ho aconseguís, això li permetria acabar amb la seva dependència absoluta de Vox i valer-se per si mateixa; la ultradreta, al seu torn, podria abstenir-se en determinades votacions. En canvi, si el PP no suma més escons a l'Assemblea de Madrid que les tres forces de l'oposició, la seva dependència de Vox per derrotar l'esquerra serà malaltissa. I els sondejos més favorables al PP tampoc li donen, per si sol, més escons que al PSOE, Més Madrid i Podem. Ella podrà vendre el seu triomf a "tot Espanya" però aquesta venda té un cost. El d'haver eliminat per destrucció i absorció un soci en aparença presentable –Ciutadans– i reaparèixer de bracet d'un soci impresentable sense atenuants. De cara al futur, això la col·loca a ella i al PP en una mala posició.

Quina és la lliçó? ¿Que Ayuso i Casado volen un govern amb Vox a la Moncloa? Per tant, tots dos han de descomptar de l'aspecte positiu d'una victòria del PP la dependència de Vox. L'esquerra tindrà més força amb la desaparició de Ciutadans. La qüestió, un cop més, és que Ayuso sola no tregui més escons que tota l'esquerra. I Vox? ¿Entrarà en el govern d'Ayuso? Fins ara, tant a Andalusia com a Múrcia, la ultradreta va optar per mantenir-se fora i donar suport extern a tots dos governs. Però Madrid és una altra cosa. Així, el compliment del gran lema de la campanya d'Ayuso -llibertat- queda ad referèndum de Vox.

I, finalment, ¿quant durarà l'eufòria d'una victòria d'Ayuso? Exacerbar el madrilenyisme contra Sánchez durant setmanes no serà difícil, però a la llarga no serà rendible. Les diferències de punts a favor seu que pot aconseguir el PP a Madrid no és res comparat amb el fet que ja no és ningú a Catalunya o al País Basc.

stats