Batea vota per revalidar l’alcalde que es volia unir a l’Aragó

Batea“Jo t’explico el que vulguis, però que no surti el meu nom al reportatge, perquè el poble està molt dividit i no vull problemes”, comenta una veïna de Batea de mitjana edat que treballa en un negoci prop del nucli antic. Quan ella encara estudiava EGB, Joaquim Paladella ja era alcalde d’un dels municipis de la Terra Alta més pintorescos -conserva amb molt bon estat una vila closa d’època medieval- i també controvertits. Des de l’any 1991 ha revalidat el càrrec. Set mandats de majories sòlides, amb moltes possibilitats de tornar a renovar com a cap de llista de la Unió per la Terra Alta-Candidatura de Progrés, una llista vinculada al PSC.

Si ho aconsegueix serà l’alcalde més veterà de les Terres de l’Ebre. “Tothom diu que guanyarà, guanyarà i guanyarà, però també hi ha molta gent que hi està en contra. Jo el votaré, però si hi hagués un canvi tampoc m’importaria, perquè tants anys al govern mai són bons”, comenta una altra veïna que també vol mantenir l’anonimat.

Aquest cop Paladella arriba a les eleccions municipals amb una oposició molt afeblida. A l’altra banda del ring electoral només hi trobarà Junts per Batea, una llista de l’esfera postconvergent que encapçala per segon mandat Joan Baptiste Suñé, l’únic regidor d’aquest partit a l’Ajuntament ara mateix. I és que la candidatura independent 100x100 Batea, que fins ara ha portat el pes de l’oposició amb tres dels nou regidors al ple de l’Ajuntament, ha decidit no repetir l’experiència. “Caldrà veure com es redistribueixen les forces però tot apunta que Paladella guanyarà sense gaires problemes”, conclou una de les noies.

De Catalunya a l’Aragó

Aquesta legislatura l’ha marcada un episodi polèmic, que va situar el municipi en el focus mediàtic. El juliol de fa dos anys, en plena efervescència per la proximitat de l’1 d’Octubre, l’alcalde va amenaçar d’anar-se’n de Catalunya i va posar damunt la taula la possibilitat de celebrar un referèndum perquè els bateans decidissin si es volien unir a l’Aragó, comunitat amb la qual limita aquest municipi veí de la comarca del Baix Aragó-Casp. Si fins llavors Batea es coneixia pel vi -de fet, és el poble amb més producció de raïm de tot el país-, a partir d’aquell moment se’l va definir com “el poble que se’n vol anar de Catalunya”.

La raó de la proposta calia buscar-la, entre d’altres, en la negativa de la Generalitat a concertar places per a la residència de la gent gran del municipi. Una sensació de “discriminació” que Paladella va qualificar “d’insostenible i intolerable”. A més, l’alcalde també hi va deixar entreveure “motius polítics”, perquè el govern municipal pròxim als socialistes no era de la mateixa corda que l’executiu català. No cal dir que la proposta va agafar volada, a dos mesos del referèndum sobre la independència de Catalunya. Però la iniciativa aviat es va convertir en foc d’encenalls.

“No del tot encertat”

De fet, el cap de setmana passat Paladella feia un balanç del mandat i reconeixia en una entrevista a l’Agència Catalana de Notícies que la idea de fer una votació per deixar Catalunya “potser no va ser una proposta del tot encertada”. “Necessitàvem un toc d’atenció. Mai va ser una proposta en ferm. Només va ser una manera d’assenyalar que se’ns discriminava”. Entre una bona part dels veïns mai es va acabar d’entendre aquella proposta de l’alcalde. “Va ser una sortida de to innecessària, perquè sabia perfectament que plantejar un referèndum d’aquestes característiques no tenia cap mena de sentit. Però no és la seva primera rebequeria”, apunta una de les veïnes que no es vol identificar. “Molts de nosaltres, precisament, vam anar a votar l’1 d’Octubre per marxar d’Espanya”, afegeix. Esclar que les eleccions locals i generals responen a dinàmiques diferents, però el resultat de les votacions al Congrés espanyol d’ara fa tres setmanes poden corroborar aquesta contradicció de resultats electorals: a Batea, Esquerra Republicana de Catalunya va guanyar els comicis amb el 33% dels vots. El resultat serà impossible de repetir: el 26 de maig no serà entre les paperetes dels col·legis electorals. Paladella torna a ser el favorit per dirigir el destí d’un poble que, un dia, es va voler separar de Catalunya.