El Govern denuncia que la Moncloa no vol tractar els fons europeus en la Bilateral de dilluns

Beques, Inspecció de Treball i Salvament Marítim: els 56 traspassos que el Govern reclama a l'Estat

4 min
Jordi Puigneró, Pere Aragonès i Laura Vilagrà en un dels últims consells executius.

BarcelonaEn l'última dècada s'ha convertit en un fet habitual des de la Generalitat elaborar una llista de demandes pendents a l'Estat sobre matèries concretes que vagin més enllà del Procés. De cara a la reunió de la Comissió Bilateral del 2 d'agost, el Govern ja té preparada una bateria de 56 traspassos que considera que el govern espanyol no ha complert malgrat que hi estava obligat. La delegació catalana és conscient que no podrà resoldre tots els temes en la pròxima reunió, ni tan sols, potser, plantejar-los un per un, però n'espera aconseguir almenys un compromís i un calendari perquè es facin realitat. "Els volem tots i els volem ràpid", ha dit aquest dijous la consellera de Presidència i líder de la delegació catalana a la Bilateral, Laura Vilagrà. Però l'actualitat fa emergir una qüestió prioritària: els fons europeus per fer front a la pandèmia. I la Generalitat ja sap que aquest tema esquivarà la trobada de dilluns.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El govern espanyol va anunciar que els fons europeus serien un dels pocs temes que es posarien sobre la taula en la conferència de presidents de divendres que ve a Salamanca. I sembla que no està disposat a reprendre el tema quan dilluns es vegi amb els representants de la Generalitat encara que Catalunya no tingui representació a la ciutat castellana.

El Govern ho interpreta com una mesura de pressió perquè el president del Govern, Pere Aragonès, rectifiqui i vagi a la conferència de presidents autonòmics de divendres, on sí que es parlarà d'aquests fons amb totes les comunitats. Aquest dijous, el vicepresident, Jordi Puigneró, s'ha declarat "decebut" per la negativa del govern espanyol de tractar aquest tema en la Bilateral.

Reclamacions amb passat

Una de les qüestions que figuren a la llista elaborada per la Generalitat, avançada per l'ARA, s'ha convertit en un demanda insígnia en els últims anys: la gestió de les beques, els crèdits i altres ajuts a l'ensenyament universitari i no universitari, que s'haurien de traspassar amb la seva consegüent dotació pressupostària. També hi ha un gruix de peticions relatives a l'ocupació: el traspàs del Fons de Garantia Salarial, de la Inspecció de Treball i la Seguretat Social; la defensa de la competència; la titularitat dels béns immobles de la Seguretat Social adscrits a la Generalitat i les autoritzacions inicials de treball a immigrants. La carpeta relativa a temes d'interior també és gruixuda: la llista inclou Salvament Marítim; les funcions de gestió i ordenació del litoral; les de protecció de la natura que ara exerceix la Guàrdia Civil; la protecció civil en qüestions de seguretat nuclear, el registre civil de Barcelona i les funcions executives que encara té pendents el Servei Català de Trànsit.

El Govern considera que té competències en tots aquest àmbits i que, malgrat que estatutàriament hauria d'assumir-ne la gestió, no ha obtingut mai el vistiplau de l'Estat per fer-ho. La bateria de demandes també entra en qüestions de molt detall com la titularitat del monestir de Santa Maria de Poblet; de l'arxiu històric provincial de Barcelona; del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i del canal Xerta-la Sénia. "Exigim concreció i acords molt més detallats. Fa massa temps que parlem de les mateixes coses", ha conclòs Vilagrà.

Aeroports i ports

Les demandes que la Generalitat plantejarà a l'Estat no acaben aquí. Aquestes 56 són les que la Generalitat considera que són competència seva, però també vol posar sobre la taula altres qüestions que tècnicament ara no ho són però voldria assumir. En aquest cas no serien traspassos pròpiament dits, sinó transferències. Les dues capitals són la dels aeroports i els ports, que actualment són de titularitat estatal (com els de Barcelona), una qüestió que el president Pere Aragonès ja va anunciar davant dels empresaris en la reunió del Cercle d'Economia del mes de juny. També reclamarà la gestió de l'ingrés mínim vital, un fet que el PSOE ja va assumir com a compromís en el seu últim acord de pressupostos amb ERC, però que encara no ha complert. A més, el Govern vol tirar endavant qüestions relatives a deutes pendents: la disposició addicional tercera de l'Estatut sobre la inversió de l'Estat a Catalunya en infraestructures –un deute que el vicepresident, Jordi Puigneró, ha xifrat en 3.800 milions d'euros–, el finançament de la llei de la dependència, el dels Mossos d'Esquadra i el de Rodalies.

La consellera Vilagrà i el vicepresident Puigneró aquest dijous al Parlament.

Al marge de traspassos, transferències i deutes pendents, hi ha haurà una quarta carpeta relativa als temes que generen conflictivitat competencial entre les dues administracions: per exemple, el Govern vol tractar el recurs que el govern espanyol va interposar contra la llei catalana que limita el preu dels lloguers; la llei audiovisual espanyola que la Generalitat veu amb preocupació perquè considera que no protegeix prou la llengua catalana, o la llei de seguretat nacional, que, segons Puigneró, "hauria de preocupar a qualsevol ciutadà".

Totes aquestes qüestions sorgeixen dels preparatius previs a la reunió de la Comissió Bilateral que ha fet la Generalitat en les últimes setmanes. Aquest dijous mateix la consellera Vilagrà i el vicepresident Puigneró s'han reunit amb els grups parlamentaris catalans per explicar-los els treballs previs que ha fet el Govern de cara a la trobada. La consellera ha explicat que ja tenen un esquelet d'ordre del dia, és a dir, la garantia que s'hi podrà parlar de traspassos i competències com vol el Govern, però no tenen la concreció sobre de quins en concret es podrà parlar. Això fa témer a la Generalitat que sigui més difícil arribar a acords. "Fa massa temps que ens esperem i no tenim més temps", ha dit Vilagrà.

stats