Bildu impedeix que el Parlament basc aprovi una declaració institucional sobre el final d'ETA

El text, presentat pel PNB i el PSE, condemnava la "injustícia" i la "barbàrie" que va suposar el terrorisme

3 min
Otegi i l’esmena  a la totalitat

MadridEl Parlament basc no ha pogut aprovar aquest dijous una declaració institucional amb motiu dels 10 anys del final de la lluita armada d'ETA perquè Bildu ha guardat silenci i no hi ha votat a favor. El text, presentat pel PNB i el PSE, condemnava la "injustícia" i la "barbàrie" que va suposar "l'activitat terrorista d'ETA", i tenia el suport de la resta de partits, incloent-hi Elkarrekin Podem, PP + Cs i Vox, després que s'hagués rebutjat una proposta dels populars en què s'insistia en la "condemna" del terrorisme.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Aquest episodi es produeix després que dilluns el líder de l'esquerra abertzale, Arnaldo Otegi, fes una declaració pública en què deia que "sent" el dolor causat a les víctimes i afirmava que aquest dany era una cosa "que no s'hauria d'haver produït mai". Els portaveus de Bildu han rebutjat posicionar-se sobre el text, ni a favor ni en contra, però han recordat que ells amb Vox "no firmen res de res". En tot cas, aquest fet ha servit al portaveu popular, Carlos Iturgaiz, per assegurar que els fets "desmenteixen" les paraules d'Otegi de dilluns.

Precisament unes altres paraules d'Otegi, en aquest cas en un acte amb militants en què va afirmar que si per aconseguir la llibertat dels presos s'havia de votar els pressupostos, ell era partidari de fer-ho, han impactat en la negociació dels comptes que el PSOE iniciarà ara amb els grups. La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha reconegut que aquestes paraules "no ajuden", mentre que diferents ministres han deixat clar, després que ahir ho fes el mateix president Sánchez, que no hi haurà intercanvi de presos per suport als pressupostos. El mateix Otegi ha volgut matisar les seves paraules dient que ells estan per la "política amb majúscules", i que això no inclou votar els pressupostos per treure els presos.

El PP, però, insisteix que Sánchez acabarà cedint en la qüestió dels presos davant Bildu per obtenir el seu vot per als comptes. El seu portaveu al Senat, Javier Maroto, ha dit que "no es refia" de les promeses de Sánchez i ha augurat que les incomplirà. Per la seva banda, l'exdirigent socialista basc i peça clau de les negociacions amb ETA, Jesús Eguiguren, ha declarat que el PSOE hauria de fer amb els GAL el mateix que ha fet Otegi amb ETA, és a dir, demanar perdó i afirmar que "no haurien hagut d'existir mai".

El PNB obté un gest del PSOE

Si el context entre el PSOE i EH Bildu s'ha enrarit, el PNB ha obtingut un gest per part del govern espanyol aquest dijous, després que els últims dies els jeltzales hagin llançat avisos amb els pressupostos. Tal com ha avançat El Periódico de España i ha confirmat l'ARA, l'executiu s'ha compromès a no prorrogar més el termini d'esmenes a la proposta del PNB de derogació de la llei mordassa que està en tramitació al Congrés. Fonts dels nacionalistes bascos volen esperar, però, que dimarts vinent en la reunió de la mesa, efectivament, es desbloquegi.

El portaveu a la cambra baixa, Aitor Esteban, es va mostrar molt crític amb el fet que aquesta setmana l'òrgan de govern del Congrés prorrogués el termini d'esmenes, després de prometre diumenge en la clausura del 40è congrés del PSOE que derogaria la llei mordassa del PP. "Per enèsima vegada, la mesa del Congrés amb els vots del PSOE ha prorrogat el termini d'esmenes a la nostra proposició de llei de reforma de la llei mordassa. I així porten més d'un any. Molt anunci i nul·la acció", es va queixar Esteban. El febrer d'aquest any es va tombar una esmena a la totalitat del PP i va arrencar el període per presentar esmenes parcials. Quan acabi, les tasques recauran en la comissió d'interior. Allà s'hi discutiran les modificacions dels grups i es treballarà en el dictamen que vagi al ple.

Què demana EH Bildu per als presos d'ETA?
  • Acostament L'acostament dels presos d'ETA a centres d'Euskadi i Navarra és una de les principals demandes d'EH Bildu. La llei penitenciària estipula que complir les condemnes prop de casa ajuda a la reinserció, però en el marc de la lluita antiterrorista es va aplicar la tàctica de la disperció per als etarres. 10 anys després de la fi de l'activitat armada, els acostaments s'han accelerat amb el govern del PSOE. Actualment, 79 de 184 presos d'ETA es troben a centres d'Euskadi i Navarra, 37 a Castella i Lleó, 24 a la Rioja, 21 a Cantàbria, 10 a Aragó, 7 a Madrid i 6 a Astúries, segons dades d'Interior publicades a El País.
  • Progressió de grau Oficialment, EH Bildu el que sosté és que el reglament penitenciari s'hauria d'aplicar als presos d'ETA de la mateixa manera que als comuns. El problema és que la progressió de grau, per exemple, depèn de molts factors com el penediment i l'actitud que tingui la Fiscalia i els jutges, que són els que acaben decidint. Des de la formació de l'esquerra abertzale, per exemple, subratllen que si no s'apliquessin "excepcionalitats" als presos d'ETA, n'hi ha de malalts o d'avançada edat que podrien sortir.
  • Canvi legal? Arnaldo Otegi en la seva intervenció davant militants a Eibar parlava que per als presos amb llargues condemnes "només es pot canviar la llei". Durant el mandat de José María Aznar es va modificar el Codi Penal i va pujar el límit màxim de compliment de penes a 40 anys per als condemnats a més de dos delictes de terrorisme. La xarxa de suport als presos Sare defensa la derogació d'aquest canvi legal i Otegi en la xerrada de dimarts deia: "És la mare de totes les batalles". "No descartem que això passi, però no tenim la certesa i hem de seguir treballant", afegia.
stats