INFORME
Política 04/02/2014

Brussel·les reclama mà dura contra la corrupció

Demana a l'Estat que vigili el finançament il·legal de partits

Laia Forès
3 min
PÈRDUES MILIONÀRIES 
 La comissària europea d'Interior, Cecilia Malmstrom, assegura que els estats perden 120.000 milions d'euros anuals per la corrupció.

Brussel·lesCasos com el de Bárcenas o la trama Gürtel han cridat l'atenció d'Europa fins al punt de convertir l'Estat en un dels socis europeus que més preocupen la Comissió Europea. En l'informe que va presentar ahir sobre la corrupció, el primer que elabora l'executiu comunitari sobre el tema, Brussel·les reclama al govern espanyol més esforços per fer front a aquest fenomen, sobretot després de les recents "presumptes corrupteles que afecten els fons públics i el finançament de partits".

El presumpte finançament il·legal del PP és un dels casos que recull l'informe. No identifica directament ni Bárcenas ni el Partit Popular però la frase és prou evident. "Estan en curs investigacions a gran escala en les quals estan implicats un extresorer d'un partit polític i gairebé noranta destacats polítics, empresaris i banquers", afirma.

Brussel·les reclama mà dura en la lluita contra la corrupció política a Espanya i demana al govern de Mariano Rajoy que limiti les donacions als partits polítics i que impulsi codis ètics per a càrrecs electes "al marge de les sancions penals". L'informe també carrega contra la falta de regulació dels grups de pressió. Recents casos de corrupció revelen "la influència potencial en la presa de decisions de determinats grups d'interès", afirma el text.

Segons la Comissió Europea, les millores que ha d'aplicar el govern espanyol s'han de centrar en l'àmbit local i autonòmic, que és on s'han detectat més mancances. L'informe parla de corrupció en la contractació pública per part d'ajuntaments, especialment "en els sectors de la construcció i la recollida de residus". L'informe també critica "les anades i vingudes de càrrecs regionals" entre el sector públic i el privat, i posa com a exemples ex consellers de Salut.

La Comissió Europea, que reconeix les millores en matèria de lluita contra la corrupció que ha fet Madrid en els últims anys, destaca com a exemple de bones pràctiques l'existència a Catalunya de l'Oficina Antifrau, "l'única agència contra la corrupció multidisciplinària que hi ha a Espanya". De fet, l'informe critica que l'Estat no lluiti contra la corrupció amb un enfocament global. Amb tot, el document lloa lleis com la de transparència, tot i que les considera insuficients.

Ciutadans preocupats

Brussel·les no és l'única que està preocupada per la corrupció a Espanya. Segons l'Eurobaròmetre que també va publicar ahir la Comissió Europea, el 95% dels espanyols creuen que la corrupció està molt estesa a l'Estat. La dada és encara més demolidora a Grècia i a Itàlia, on el 99% i el 97% dels ciutadans pensen que la corrupció és el pa de cada dia, mentre que la mitjana europea és del 76%, molt per sota dels tres socis.

A Espanya les dades es completen amb un 63% de ciutadans que es consideren "personalment afectats per la corrupció". És la xifra més alta de tota la UE i està molt per sobre de la mitjana, que amb prou feines arriba al 26%. Una altra dada molt significativa: en el terreny empresarial, el 52% dels espanyols creuen que només es pot triomfar si es tenen contactes polítics.

En la radiografia a escala europea que ha fet la Comissió Europea es donen per bons els tòpics: al nord del continent és on hi ha menys corrupció, mentre que al sud i a l'est d'Europa les pràctiques irregulars entre la classe política i al món empresarial estan a l'ordre del dia. Tot i que la comissària d'Afers Interiors, Cecilia Malmstrom, va evitar presentar així els resultats, l'informe país per país que ha elaborat l'executiu comunitari deixa clar quins són els punts negres de la corrupció.

Brussel·les calcula que els estats deixen d'ingressar 120.000 milions d'euros cada any. "La corrupció mina la confiança dels ciutadans en les institucions democràtiques i en l'estat de dret, afecta l'economia i priva els estats d'uns ingressos fiscals molt necessaris", va assegurar ahir Malmstrom.

Corrupció sistèmica

Els països que surten més malparats de la radiografia són els de l'Est. Brussel·les fa anys que demana a les autoritats canvis legals per lluitar contra les pràctiques irregulars. A Romania, "la corrupció continua sent un problema sistèmic", afirma el document. En uns termes semblants s'expressa sobre Bulgària i Hongria.

L'informe s'ha publicat poques setmanes després que l'ex primer ministre romanès Adrian Nastase fos condemnat a quatre anys de presó per corrupció. És la primera vegada des de la fi del comunisme que un ex primer ministre europeu és condemnat a presó.

stats