MASCLISME

ERC va cessar el cap de gabinet de Bosch per assetjament sexual a Exteriors

El conseller va estudiar l’opció de recol·locar-lo com a director general però finalment es va descartar
ALBERT LLIMÓS / NÚRIA ORRIOLS / ANNA MASCARÓ / ALEIX MOLDES / MIREIA ESTEVE

“El senyor Carles Garcias Hernández cessa com a cap del gabinet del conseller, i se li agraeixen els serveis prestats”. Un any i dos mesos després de fer el salt de la política municipal a la conselleria d’Exteriors al costat d’Alfred Bosch, Garcias va ser cessat el 24 de gener. Per a molts dels que el coneixien, per sorpresa: mai fins ara se n’han argumentat els motius. Però no pas per als treballadors i alts càrrecs de la conselleria, que feia setmanes que estaven a l’expectativa. Segons ha pogut saber l’ARA reconstruint el cas a partir de desenes de trucades i trobades amb els protagonistes, ERC va decidir cessar la mà dreta del conseller per un cas continuat d’assetjament sexual a diverses treballadores del departament. Contactat pel diari, Garcias assegura que la decisió de deixar la conselleria la va comunicar ell al novembre per la seva voluntat de retornar al sector privat.

Bosch demana disculpes "pel dolor que hagi pogut provocar" el cas d'assetjament sexual a Exteriors

L’episodi va generar un estira-i-arronsa entre el conseller, que va estudiar fins i tot recol·locar-lo mentre se l’investigava, i el partit, que finalment es va acabar imposant i exigint a Bosch que l’acomiadés. Hi ha almenys vuit víctimes del comportament de Garcias, que, segons diverses fonts, s’anava repetint des de feia una dècada.

Marcatge a les treballadores

Les situacions incòmodes provocades per Garcias eren constants, segons la gran majoria de les fonts consultades. Des de la seva posició de mà dreta del conseller i tant a la seu del departament com en actes o viatges, protagonitzava un marcatge constant a les treballadores, també a les que acabaven d’arribar, amb comentaris, missatges i insinuacions, en què arribava a ser molt insistent per veure’s a soles amb elles. Les reunions entre ell i algunes de les treballadores acostumaven a ajornar-se fins que no quedava ningú més al despatx i sovint s’intentava que es fessin fora de l’àmbit laboral. El llenguatge sexista i els acudits de contingut sexual eren habituals. Tot i l’angoixa generada sobre les víctimes, no hi ha cap denúncia presentada a la policia i tots són casos que s’han vehiculat de manera interna. Tampoc s’ha documentat cap agressió física.

Només la CUP i ERC tenen protocols antimasclistes

A més d’assetjament sexual, les fonts expliquen que Garcias també exercia assetjament laboral. “Volia controlar-ho tot”, apunten, assegurant que la seva manera de treballar generava un clima de “terror” al departament.

S’activa un intermediari

Al setembre, quan havia passat gairebé un any des de l’entrada de Bosch i el seu equip a la Generalitat, els casos comencen a arribar al partit. Ho fan a partir d’un intermediari, un alt càrrec nomenat per ERC però que treballa en un altre departament, amb el qual contacten les víctimes. Ell s’adreça tant al president, Oriol Junqueras, com a la secretària general, Marta Rovira, i també al vicepresident del Govern, Pere Aragonès. Tots convenen que cal escoltar les víctimes abans de prendre cap decisió i és aquest mateix alt càrrec el que personalment s’entrevista amb moltes d’elles. Les converses acabaran desembocant en una investigació interna del partit que s’obrirà formalment al gener.

Alfred Bosch, una trajectòria de girs inesperats al servei de Junqueras

Les evidències que van aportant les víctimes són prou per a Esquerra, que veient que no es tracta d’un cas aïllat, no espera al final del procediment intern per decidir que cal fer fora Garcias del Govern -mesos després, fa una setmana, decideix suspendre’l també cautelarment de militància-. El paper de Junqueras és, segons les fonts, determinant. La decisió, però, triga a concretar-se. Abans passa tant per Lledoners com per Ginebra. I les resistències de Bosch afloren. Quan se l’insta a actuar contra la seva mà dreta, ell subratlla que no hi ha cap prova concreta dels assetjaments. En conversa amb l’ARA, Bosch reconeix que Garcias és una persona de tracte dur, però nega haver rebut cap queixa per assetjament abans que esclatés aquest cas.

Les queixes que havien arribat al partit al setembre s’havien saltat el conseller, perquè algunes de les víctimes no hi confiaven tenint en compte l’estreta relació amb el seu cap de gabinet. Ells dos dirigien la conselleria. Garcias fins i tot passava per sobre de les competències dels directors generals, expliquen des del departament. Per al conseller era una persona de màxima confiança a qui coneixia des del 2015 i de l’etapa de Garcias a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, un període en què l’ARA ha pogut saber que dones joves també s’havien sentit assetjades per ell, arribant a queixar-se’n davant d’alguns companys.

El paper de Lledoners

La situació és insostenible ja a mitjans de novembre. Acabada de reincorporar-se de la baixa de maternitat, la secretària general del departament, Mercè Salvat, decideix que ja n’ha tingut prou després de trobar-se una treballadora plorant arran d’una discussió amb Garcias. En el seu cas el detonant és el mal ambient de treball i l’assetjament laboral. Escriu la seva carta de dimissió el 14 de novembre i envia la missiva directament a Lledoners. Centra les seves queixes en el cap de gabinet de Bosch, però no esmenta els assetjaments sexuals, ja que ningú ha acudit a ella per denunciar-ho.

ERC defensa Bosch perquè va cessar el seu cap de gabinet: "Hem actuat amb contundència"

Bosch nega que fos conscient de la situació abans de finals de novembre. Una de les que se li adreça de forma directa és la cap de Relacions Externes i Protocol, que li trasllada les queixes que ella havia atès personalment. El 4 de desembre Junqueras no li deixa cap altra sortida que fer caure Garcias. El crida a Lledoners, on el cas ja li ha arribat tant per part del partit com de Salvat. Sigui com sigui, l’opinió del conseller no canvia. El 17 de desembre es publica el cessament “a petició pròpia” de la fins aleshores secretària general i es nomena per al càrrec Aleix Villatoro, anteriorment director general de Relacions Institucionals.

El partit, que considera que la gestió del cas que s’està fent des d’Exteriors és incorrecta, li continua demanant que faci fora el seu cap de gabinet, però Bosch encara fa un últim intent de resituar-lo. Com que Villatoro deixava vacant la direcció general de Relacions Institucionals, es pretenia que fos Garcias qui li fes el relleu. Bosch, però, assegura que va ser Garcias qui es va oferir per ocupar, primer, la secretaria general i, després, la direcció general, i que en els dos casos va ser ell mateix qui ho va rebutjar perquè ja hi havia una investigació oberta.

Torra retreu a Bosch no haver activat el protocol contra l'assetjament sexual i inicia una investigació interna

Segons confirmen diverses fonts, però, el nomenament de Garcias com a director general s’arriba a posar per escrit en un document intern de la conselleria. Es detecta el document a través de la intranet del Govern on es posen els acords que cada departament vol portar al Consell Executiu. Segons ha pogut saber l’ARA, en veure-ho el partit frena l’acord abans que es materialitzi. En el seu lloc, el mateix 17 de desembre Georgina Cardona passa a ser directora general. L’argument de Bosch per recol·locar Garcias, segons nombroses fonts, és que, mentre durés la investigació del partit, no es podia assumir la seva culpabilitat i que, en tot cas, el nomenament podia ser provisional. Ell ho nega. El seu entorn adverteix, de fet, que el cessament es va materialitzar “sense que les informacions fossin prou contundents o verificades”. “Ningú pot dir que s’ha tolerat o que no s’ha fet res”, insisteixen persones pròximes al conseller de dins del departament. Bosch sí que admet que cal fer autocrítica perquè potser no s’ha actuat prou ràpid.

Sense el protocol

Des que li arriba formalment que hi ha queixes de diferents treballadores, Bosch inicia una ronda d’entrevistes amb el personal del departament. No s’activa, però, el protocol contra l’assetjament del qual ja disposa la Generalitat i és Bosch qui personalment parla un per un amb l’equip d’Exteriors mentre, en paral·lel, la informació també li arriba a Garcias, al qual les víctimes volien haver mantingut al marge. Quan ell se n’assabenta, esbronca almenys una de les dones que denunciava l’assetjament.

A finals de desembre el partit encara no havia aconseguit convèncer Bosch de la necessitat de cessar el seu cap de gabinet. I, per obrir una investigació interna, necessitava una denúncia que fes de detonant. Cap de les víctimes se’n sent capaç. És aleshores quan es pensa en la possibilitat que sigui la diputada tarragonina Raquel Sans, vice secretària general de Dones d’ERC, qui denunciï Garcias als òrgans del partit. Ho fa tot just després de Reis i és fonamental per a l’inici de la compliance, la investigació interna per assetjament sexual que encara està en marxa. Bosch acaba cedint i uns dies abans que es posi en marxa la compliance comunica al seu cercle de confiança que cessarà Garcias.

El protocol de la Generalitat contra l'assetjament sexual s'ha activat en 25 ocasions des del 2015

L’inici de la investigació no passa per l’executiva, a diferència, per exemple, dels comentaris masclistes de l’anterior secretari general adjunt, Lluís Salvadó, que es van fer públics el març del 2018 i van provocar un expedient que actualment està aturat. Segons ha pogut contrastar l’ARA ha estat recentment quan els màxims dirigents republicans han anat posant el cas en coneixement de la resta de dirigents del partit i d’alguns alts càrrecs del Govern. Pel que fa a la compliance, es posa un advocat vinculat al partit al capdavant i és ell qui cita testimonis, víctimes i el presumpte assetjador, que està citat per aquesta mateixa setmana.

Tancament de les xarxes socials

Des d’aquest moment i fins al 24 de gener, Bosch aguanta Garcias com a cap de gabinet i quan es consuma el cessament se n’amaguen els motius. “Avui acabo una etapa al departament d’Exteriors des d’on he intentat servir el país el millor que he pogut. M’emporto el record i sobretot les amistats que duraran per sempre. Gràcies infinites per l’oportunitat, conseller Alfred Bosch. Seguim!”, publicava ell mateix a Twitter un cop ja havia deixat de treballar per al Govern. La primera de les vuit respostes a aquella piulada va ser la del conseller: “Ha estat un gran plaer i un aprenentatge comú. Gràcies i continuem a prop”. Divendres passat Garcias va tancar les seves xarxes socials.

Bosch demana disculpes "pel dolor que hagi pogut provocar" el cas d'assetjament sexual a Exteriors

Ell és el principal protagonista de la investigació interna d’Esquerra. I en l’horitzó immediat, reconeixen algunes veus del partit, una de les opcions és l’expulsió definitiva de la militància en funció de les conclusions a les quals arribi l’advocat, que podria obrir peces separades si creu que hi ha males praxis més enllà de la de Garcias.