MUNICIPALS
Política 10/10/2021

¿Cap a un nou Colau vs. Maragall?

Mentre preparen el relleu, ERC i comuns s’aferren als seus candidats per fer front a un PSC a l’alça

4 min
Ada Colau i Ernest Maragall

BarcelonaErnest Maragall va ser el revulsiu que ERC va triar a última hora per intentar desbancar Ada Colau de l’alcaldia de Barcelona el 2019. Va guanyar les eleccions però es va quedar a les portes del despatx que continuarà ocupant la líder dels comuns almenys fins al 2023. D’aquí dos anys, Maragall en tindrà 80 i Colau haurà complert els dos mandats als quals es va comprometre. L’un i l’altre, però, continuen sent els principals reclams de les seves forces polítiques, que els demanen un últim servei.

“Estic disposat a arribar fins on calgui per aquesta ciutat”, deia Maragall al mes de juny, quan es va mostrar públicament disposat a tornar a ser candidat. Afegia que seran “el partit i els metges” els que acabaran prenent la decisió quan arribi el moment. Ara per ara, té via lliure per preparar-se. “És el millor candidat que tenim i està madurant un projecte”, apunten fonts republicanes. El seu cognom va ser el principal ganxo fa dos anys -el partit sempre en va destacar el nom en una calculada operació de màrqueting electoral-, però ara és el polític més ben valorat de la ciutat i l’únic que aprova.

El hàndicap, el mateix que la vegada anterior: l’edat. Si governa, serà alcalde dels 80 als 84 anys en una ciutat acostumada a veure cares joves en aquest cantó de la plaça Sant Jaume (en l’últim segle només Xavier Trias i José María de Porcioles fregaven la setantena, però no quan van arribar sinó quan van plegar del càrrec). “No només hem de presentar un candidat, sinó també un alcalde per a quatre anys”, apunten veus d’Esquerra que no ho acaben de veure clar. N’hi ha que directament donen per fet que la direcció del partit canviarà de candidat, com ja va fer amb Alfred Bosch.

Colau tindrà 49 anys el 2023 i en el seu cas el problema no és l’edat, sinó que no pugui revalidar l’alcaldia, que va aconseguir gràcies als vots de Manuel Valls. Ara bé, des dels comuns no conceben cap alternativa. “L’Ada és el pilot d’aquesta nau”, resumeix un dels seus col·laboradors, que defensa que és ella qui ha de culminar el projecte. Una tesi que subscriuen bona part de militants i càrrecs de l’espai consultats. “La carta guanyadora és Ada Colau”, “Que opti al tercer mandat és el més raonable”, “La voluntat de l’organització és que sigui ella”, diuen tres veus de l’espai lila. La decisió final -a diferència del que pugui passar a ERC- la prendrà ella, apunten nombroses fonts. “Pesarà la pressió del partit i com estigui ella a nivell personal”, apunta una altra persona del seu entorn.

Si decideix tornar-ho a provar, Colau tindrà al davant el repte de capgirar la tendència negativa de la seva valoració a les enquestes: en l’última, va tornar a suspendre amb un 4,7.

En el terreny electoral, l’últim baròmetre publicat per l’Ajuntament apunta a un nou frec a frec entre ERC i BComú, tot i que els dos partits saben que hi ha un partit a l’alça. El previsible ascens del PSC preocupa Maragall, però sobretot Colau, que, tot i compartir govern amb els socialistes, és conscient que són vasos comunicants pel que fa als votants. I Esquerra també vol pescar en un hipotètic enfonsament dels comuns amb una tàctica que ja està clara abans de començar: “Si votes Colau faràs alcalde Jaume Collboni”. El que no està tancat és que Collboni repeteixi com a alcaldable per tercer cop, tot i que per ara el partit fa pinya al seu voltant. Per a JxCat, en canvi, Elsa Artadi ja va llançar dijous la seva candidatura.

Les alternatives

En un nou Maragall-Colau no només hi haurà una batalla externa. Abans ja s’haurà començat a disputar la interna, la de la successió. De fet, els possibles delfins ja van prenent posicions. Al voltant de Colau s’hi han situat noms com el de la tinenta d’alcaldia Janet Sanz, que sempre ha estat ben posicionada. Ha crescut molt políticament en els últims anys, tot i que no està clar que estigui disposada a succeir Colau. També sona el nom del regidor Jordi Martí, que en els últims anys s’ha convertit en la mà dreta de l’alcaldessa. I algunes veus apunten a la regidora Laura Pérez, que veuen com una peça “valuosa” del consistori. Ara bé, quan el meló de la successió de Colau s’obri, no només serà a nivell municipal, sinó també en el lideratge dels comuns. I aquí hi pot acabar influint també com acabi reestructurant l’espai a nivell estatal la vicepresidenta espanyola Yolanda Díaz i si acaba donant-hi algun paper a Colau.

A ERC tot està obert i es comencen a posar alguns noms sobre la taula per acompanyar Maragall. L’aposta d’Elisenda Alamany per Barcelona i per ERC ha sigut clara. Va ser número 2 ara fa dos anys i recentment s’ha mostrat disposada a acceptar un rol de màxima responsabilitat si el partit l’hi confia. Tot i marxar a Madrid per ser delegada de la Generalitat, l’exconsellera de Justícia Ester Capella també figura a la llista. I el nou conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, està ben valorat internament i ara té una plataforma pública. “Tots tres han d’estar en el projecte, però n’hi ha molts d’altres”, assenyalen fonts de la direcció del partit.

A dos anys de les municipals, ni ERC ni els comuns volen renunciar als candidats del 2019, però cap té definida la fórmula per acabar governant la ciutat.

stats