256 càrrecs pendents que hi hagi Govern
El sobiranisme s’ha conjurat per restituir les persones cessades i els organismes suprimits pel 155
BarcelonaLa Generalitat va al ralentí des del 27 d’octubre. L’aplicació de l’article 155 de la Constitució va deixar el Govern sense iniciativa i la gestió del dia a dia s’ha fet més lenta i feixuga perquè tot ha de passar per Madrid. Els polítics pràcticament han desaparegut de l’administració, i en els últims quatre mesos 256 persones han sigut cessades per l’executiu estatal, la gran majoria durant els últims dies d’octubre. Molts d’ells esperen ara la formació de Govern perquè JxCat i ERC s’han compromès a restituir-los a la feina tan bon punt comenci a funcionar el nou executiu.
Les últimes dues destitucions han sigut les d’Antoni Molons, cessat el 16 de març com a secretari de Difusió i Atenció Ciutadana per la campanya de publicitat de l’1-O, i, la setmana passada, la d’Annabel Marcos, fins ara directora de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, que segons una informació del digital El Español hauria transportat urnes del referèndum dins el seu cotxe privat. El govern espanyol té la paella pel mànec i no ha de justificar-se davant de ningú. El cas de Marcos és paradigmàtic, ja que el detonant del seu cessament és una informació periodística -com passa, per exemple, en el cas de la presidenta madrilenya, Cristina Cifuentes-, però ni tan sols està immersa en una investigació judicial. En tot cas, segons fonts sobiranistes consultades per l’ARA, la intenció continua sent la de restituir el Govern, i això passa perquè la majoria dels alts càrrecs i el personal eventual recuperin la feina.
La “demolició” de les estructures
La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, presumia recentment al Congrés de Diputats d’haver-se carregat la cúpula del Procés. Segons ella, els 260 cessaments han servit per “demolir les estructures d’estat creades per la Generalitat”. Ahir, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, tancava la convenció del PP recordant a l’independentisme que ja sap “què passarà” si torna a insistir en la via unilateral. El 155 ha acabat amb el president, els consellers, els assessors, els responsables de premsa... En total, 148 eventuals han sigut apartats de les seves funcions, segons recull l’informe elaborat per Servidors.cat, una agrupació de funcionaris de la Generalitat que fa mesos que reclama el final del 155. Les 15 delegacions a l’exterior de la Generalitat han sigut suprimides i el Consell de la Diplomàcia Pública (Diplocat) ha quedat dissolt. JxCat i ERC s’han compromès també a tornar a impulsar la projecció internacional de Catalunya, i això passa -consideren- per tornar a obrir les delegacions i reforçar el Diplocat.
Més enllà d’Exteriors, les conselleries d’Economia i d’Interior han sigut les més controlades. Economia, de fet, va ser intervinguda al setembre -totes les despeses han de passar per Madrid- i el govern espanyol no s’ha compromès a aixecar la intervenció quan es formi Govern i, per tant, quan es posi fi legalment al 155. I a Interior, els Mossos han sigut la joia de la corona per al govern espanyol. Entre els primers cessaments hi ha el del director general de la policia, Pere Soler, ara processat a l’Audiència Nacional per organització criminal i sedició, com el major del cos, Josep Lluís Trapero, relegat pel 155 a tasques administratives. Tornar-lo a situar al capdavant dels Mossos és un altre dels compromisos electorals de l’independentisme.
Les àrees amb més control de l’Estat
Afers Exteriors
Una cinquantena de persones treballaven al Diplocat i a les delegacions de la Generalitat a l’exterior quan el govern espanyol va decidir tancar-les. La Moncloa les considerava una via d’expansió de l’independentisme i la va voler tallar d’arrel. JxCat i ERC s’han compromès a reobrir-les i a continuar impulsant la projecció internacional de l’economia i la cultura catalanes, com, de fet, fan altres comunitats autònomes a l’Estat.
Economia i Hisenda
El 20 de setembre, la Guàrdia Civil va detenir 14 persones vinculades al referèndum de l’1-O. Entre elles, Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, els principals col·laboradors del vicepresident, Oriol Junqueras. Aquell mateix dia començava la intervenció econòmica de la Generalitat. Des d’un mes abans de l’aplicació del 155, la conselleria d’Economia ha de justificar tots els pagaments a Madrid. El govern espanyol controla, doncs, totes les despeses.
Mossos d’Esquadra
Una de les principals promeses electorals de JxCat i ERC en les eleccions del 21-D va ser la de restituir el Govern. I, deixant de banda el de Puigdemont, hi va haver un nom que va sobresortir de la resta: el del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero. Amb l’aplicació del 155 ha estat relegat a tasques d’oficina, i la setmana passada l’Audiència Nacional va obrir un processament contra ell per sedició i pertinença a organització criminal.
