Horitzó electoral
Política 26/01/2021

Es podrà sortir del municipi per assistir als actes polítics durant la campanya electoral

La portaveu del Govern defensa que la participació política és un dret fonamental

NÚRIA ORRIOLS / ALEIX MOLDES
5 min
Imatge d’arxiu del míting central de JxSí a Girona en la campanya de les eleccions del 27-S del 2015.
Disponible en:

BarcelonaDurant les dues properes setmanes podríem veure Laura Borràs fent campanya a Girona, Pere Aragonès a Sant Vicenç dels Horts i Salvador Illa a Tarragona malgrat el confinament municipal vigent a Catalunya. Cap d’ells estaria incomplint la normativa i tampoc cap de les persones que participin en aquests mítings o actes de campanya. “L’exercici del dret de manifestació i participació política” és una de les excepcions -present en la declaració autoresponsable de la Generalitat- que ara també es podrà fer servir perquè els partits es moguin pel territori. Com a dret fonamental, actua com un salconduit perquè tant els candidats de les formacions polítiques com els electors puguin assistir a actes presencials o contactes en petit comitè per fer campanya de cara al 14 de febrer.

Aquest dimarts, la consellera de la Presidència i portaveu, Meritxell Budó, ha confirmat el que explica en l'edició d'aquest dimarts al paper l'ARA i ha defensat poder-se saltar el confinament municipal per acudir a actes polítics perquè la participació política es tracta d'"un dret fonamental".

Els ciutadans, per tant, tindran la possibilitat de moure’s del seu municipi si estan interessats en el missatge de qualsevol formació política, a diferència del que passa en el cas de la cultura o l’esport. Els partits ja encaren la recta final per començar la campanya electoral més estranya de la història. Una campanya que, en funció del que decideixi el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el 8 de febrer, podria veure’s truncada en l’equador.

Hi ha, segons el Govern, cinc variables per mesurar la legitimitat de les eleccions. No s’esperen gaire problemes ni per poder aplicar el resultat que surti de les urnes ni tampoc per tenir a punt el dispositiu per votar el 14 de febrer. L’executiu té més dubtes pel que fa a l’exercici del dret de vot de tothom (la por del contagi pot arribar fer créixer desorbitadament l’abstenció, diuen els informes d’Exteriors) i, sobretot, respecte a les oportunitats per a la deliberació en campanya i perquè els partits presentin els programes i els candidats.

Ni petons ni abraçades

Aquests objectius són els que s’hauran de garantir les dues properes setmanes en un context de pandèmia que seguirà monopolitzant el debat públic. Des de la direcció general de processos electorals s’ha elaborat un protocol específic per intentar adaptar la campanya electoral a les restriccions imposades pel covid-19. Algunes són recomanacions més o menys òbvies, com prioritzar els actes telemàtics i, si són presencials, fer-los a l’aire lliure, o ventilar els espais i evitar el contacte entre persones que no formin part de la mateixa bombolla de convivència. Però el protocol entra més en detall: l’aforament a qualsevol acte polític estarà limitat a 1.000 persones a l’aire lliure o en espais especialment ben ventilats (500 en espais tancats normals, sempre que representin un màxim del 50% de l’aforament) i tots els assistents hauran d’inscriure’s en un registre per poder fer el seguiment en cas d’un brot de coronavirus.

Els positius i les persones confinades no podran assistir als actes polítics precisament per evitar possibles contagis, tot i que sí que podran exercir el dret de vot presencial el dia de la jornada electoral. Per minimitzar els riscos, el protocol -aprovat pel Procicat- també preveu que no es pugui cridar ni cantar en espais tancats, que no es pugui ni menjar ni beure, que no es distribueixin pancartes ni cap altre material en mà als assistents i que s’eviti tot contacte físic: ni petons, ni abraçades ni picar de mans. A més, s’han acabat les passejades dels candidats pels mercats i en tot moment s’haurà de mantenir la distància de seguretat i portar la mascareta.

Actes híbrids

Si bé hi ha un protocol general que els partits han de seguir, cada formació política ha decidit organitzar-se a la seva manera, en funció també del territori i els perfils que més volen potenciar. En el cas de JxCat i Esquerra, els seus candidats -Laura Borràs i Pere Aragonès, respectivament- faran actes a l’àrea metropolitana de Barcelona però també volen tenir presència a les capitals de comarca, on es disputen bona part del vot entre l’electorat independentista -que es concentra més a l’interior de Catalunya-. En aquest sentit, totes dues formacions tornen a organitzar un autobús de campanya -que transporta els periodistes- per donar cobertura informativa als actes. Garanteixen que hi haurà mesures de seguretat, tot i que implicarà reunir persones de diferents mitjans de comunicació. De míting polític se’n preveu com a mínim un al dia, a la tarda, de forma presencial, equivalent als actes de campanya tradicionals, però en un format reduït i que també es podrà seguir per streaming. La CUP seguirà un format similar prioritzant la via telemàtica. El PSC, els comuns, Cs i el PP reproduiran el mateix esquema. Les qüestions més sectorials al matí, i a la tarda actes polítics de petit format. No obstant això, tot i visitar totes les capitals de demarcació, se centraran en l’àrea metropolitana, on viuen la major part dels seus potencials electors. En el cas del socialistes de Salvador Illa, el seu objectiu és aconseguir aglutinar el vot que el 21 de desembre del 2017 va optar per Inés Arrimadas com a líder de Cs.

Líders estatals i presos polítics

Tant el PSC i Cs com el PP i els comuns comptaran amb els seus líders estatals a Catalunya durant aquesta campanya electoral, malgrat que s’hagin de desplaçar des de Madrid. El president del govern espanyol i líder del PSOE, Pedro Sánchez, visitarà fins a quatre vegades Catalunya abans del 14-F, i està previst que també ho facin altres ministres socialistes i la presidenta del Congrés, Meritxell Batet -que farà un circuit propi amb el primer secretari del PSC, Miquel Iceta-. Alhora, Pablo Iglesias, vicepresident del govern espanyol i líder de Podem, també participarà en diversos actes de la candidata dels comuns, Jéssica Albiach, juntament a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Al seu torn, el cap de files estatal del PP, Pablo Casado, vol ser a Catalunya sis o set vegades en els propers dies, mentre que Arrimadas també intensificarà la presència per intentar remuntar les perspectives de Cs.

Qui també tindrà protagonisme en aquesta campanya seran els presos polítics. El 14 de gener les presons de Lledoners, Wad-Ras i Puig de les Basses van tornar a proposar la seva classificació en tercer grau. Avui fa, doncs, dotze dies, exactament el temps que va passar al juliol fins que la Generalitat els va confirmar el règim de semillibertat. La resposta no hauria de trigar gaire i tots els partits assumeixen que la presència dels presos serà rellevant en campanya: podran participar directament en els actes polítics, malgrat que no siguin candidats. ¿Farà coincidir ERC un míting a Sant Vicenç dels Horts amb la sortida d’Oriol Junqueras de la presó? ¿Aprofitarà JxCat per ajuntar Jordi Sànchez, Josep Rull i Joaquim Forn en un acte amb Laura Borràs i Carles Puigdemont? Tots ells, a més, ja hauran complert una quarta part de la condemna -quedaran encara per fer-ho Carme Forcadell, Dolors Bassa, Jordi Turull i Raül Romeva- i podran obtenir, també, permisos penitenciaris. La incògnita és si abans que acabi la campanya tots hauran tornat ja a la presó.

stats