Política 29/01/2021

El CEO pronostica per al 14-F una pugna al mil·límetre entre ERC i JxCat

L'efecte Illa es limitaria a guanyar un màxim de quatre escons respecte als que es pronosticaven amb Iceta

4 min
Laura Borràs i Pere Aragonès

BarcelonaLa incertesa del 14-F és màxima, amb variables tan difícils d'interpretar com l'efecte de la pandèmia, la decisió pendent del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya o el possible creixement disparat de l'abstenció. Per això les enquestes ofereixen resultats a priori molt contradictoris entre elles. Aquest divendres ha arribat el torn del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), que pronostica una pugna al mil·límetre entre ERC (34-35 escons) i JxCat (32-34) i limita l'efecte Illa a una tercera posició que ja semblava garantida per al PSC quan Miquel Iceta hi estava al capdavant (26-29). La patacada de Cs seria històrica, passant de 36 diputats a una forquilla d'entre 12 i 13, i encara hi hauria quatre forces més al Parlament: el PP amb 9 escons; els comuns amb 6-8; la CUP amb 8, i Vox, que entraria per primer cop a la cambra catalana amb 5-6. Tot plegat amb un 33% dels enquestats que es confessen "indecisos" a dues setmanes de la jornada electoral i amb un descens de la participació fins al 62%.

Intenció de vot el 14-F

Si el CIS apuntava la setmana passada un frec a frec entre ERC i el PSC per la victòria (amb el PSC per davant), el CEO calcula que hi haurà disputa, sí, però entre els republicans i JxCat. La distància entre uns i altres en l'estimació de vot és de només 1,3 punts i, de fet, segueix la mateixa tònica que les últimes enquestes de l'organisme. Junts remunta (20,7% en estimació de vot) i ERC va a la baixa (22%), segons el CEO, que ara fa un mes donava 35 escons als d'Oriol Junqueras i entre 30 i 32 als del partit que encapçala Carles Puigdemont. En les últimes catalanes va ser Junts qui es va acabar imposant a l'últim moment tot i partir per darrere a les enquestes, amb 34 diputats pels 32 del seu soci de govern.

La campanya electoral ha començat amb una treva entre les dues formacions, que prefereixen atacar el PSC i el seu flamant candidat a la presidència de la Generalitat. Salvador Illa va irrompre amb força a finals de l'any passat quan, per sorpresa, va substituir Miquel Iceta al capdavant de la candidatura socialista. El baròmetre del CEO, però, limita l'impacte de l'exministre de Sanitat. Entre 26 i 29 diputats obtindria un PSC que ara fa un mes ja era quart amb 25 i amb Iceta com a cap de llista. En tot cas, tots els sondejos situen els socialistes a l'alça (19,6% dels vots), especialment respecte a les eleccions del 2017, quan, esborrats del mapa per Ciutadans, es van haver de conformar amb 17 escons.

Majoria absoluta independentista

Una altra incògnita que caldrà resoldre el 14-F (o el dia que decideixi el TSJC que s'han de fer les eleccions) és si l'independentisme continuarà tenint majoria absoluta al Parlament. El baròmetre d'aquest divendres no en té cap dubte: de fet, ERC i JxCat aspiren a obtenir la majoria absoluta sense haver de pivotar en altres formacions. La suma dels actuals socis de govern aniria dels 66 escons que ja tenien en la passada legislatura fins als 69, un per sobre de la majoria absoluta. Amb la suma de la CUP, l'independentisme podria arribar a un rècord històric d'entre 74 i 77 diputats (el 2015 en va aconseguir 72 i el 2017 va baixar als 70).

Evolució del suport a la independència

I, en opinió del CEO, també està molt a prop superar el 50% dels vots. Si a aquestes tres formacions se'ls afegeix el PDECat –que no obtindria representació a la cambra al no arribar al 3% dels vots– els independentistes representarien pràcticament el 52% dels votants. Ara bé, això no necessàriament vol dir que n'hi hagi més que ara fa quatre anys. Aleshores, amb una participació rècord, els partits favorables a la independència van obtenir 2.079.340 vots, que ara seria difícil revalidar si la participació acaba baixant 17 punts (del 79 al 62%), com pressuposa l'enquesta.

Dolors Sabater, la més ben valorada

La CUP podria doblar els resultats respecte al 21-D i situar-se amb 8 diputats al Parlament. Les enquestes fa mesos que els situen a prop de la desena de diputats i això no va canviar un cop es va conèixer qui seria la seva cap de llista. De fet, Dolors Sabater és la líder més ben valorada a l'enquesta (5,3). El seu hàndicap és el nivell de coneixement (58%), malgrat que supera en gairebé deu punts el seu predecessor, Carles Riera. És la primera vegada que el CEO pregunta per Sabater, i també la primera que ho fa per Laura Borràs. La presidenciable de la candidatura ocupa la segona posició en aquest rànquing, amb un 5,21 de nota mitjana, i supera per poc els seus dos principals rivals el 14-F, que també aproven: Pere Aragonès (ERC) amb un 5,16 i Salvador Illa (PSC) amb un 5,14. Ells tres són, a més, els candidats més coneguts de tots els que es presenten.

A prop de l'aprovat es queda la candidata dels comuns, Jéssica Albiach (4,82), que, malgrat els esforços, no troba la palanca per arribar al gran públic (la coneix el 43% de l'electoral, un 55% entre el dels comuns), i tampoc gaire lluny del 5 hi ha la cap de llista del PDECat, Àngels Chacón, amb un 4,74 (i un 62,7% d'índex de coneixement). Chacón és una candidata que genera pocs anticossos i també poques passions: la seva nota se situa entre el 4 i el 6 entre l'electorat de totes les formacions, també el del Partit Demòcrata. La resta de caps de llista suspenen clarament: Alejandro Fernández (PP) amb un 3,01; Ignacio Garriga (Vox) amb un 2,7, i Carlos Carrizosa (Cs) amb un 2,46.

El no segueix per davant

Entre l'octubre del 2017 i el març del 2019, els partidaris de la independència van ser més que els que n'eren contraris. Almenys al baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), ja que l'Estat ha continuat fent oïdes sordes a la petició de convocar un referèndum d'autodeterminació acordat. La ciutadania es continua mostrant partidària a votar per decidir el futur de Catalunya (un 77,6% l'octubre del 2020), però la tendència s'ha invertit des d'aleshores. Ja fa gairebé dos anys que els partidaris del no estan per davant, tres punts segons els resultats del Baròmetre que s'ha fet públic aquest divendres. Un 47,7% dels catalans no vol que Catalunya esdevingui un estat independent, pel 44,5% que sí defensa aquesta opció.

L'empresa Opinòmetre es va encarregar de recollir les dades del Baròmetre del CEO entre el 13 i el 21 de gener de forma telefònica. Es van fer 1.100 enquestes (habitualment se'n fan entre 1.500 i 2.000) i el marge d'error per un nivell de confiança del 95% és del 2,95%.

stats